Mai havia estat tant aprop el vilanoví de guanyar el campionat dEspanya absolut. De fet es va quedar a dos punts, però va haver de claudicar davant Carlos Machado, en una final memorable. De les millors que es recorden. Una final similar a la que va viure Oriol Monzó contra landalús Víctor Sánchez, amb el mateix resultat. Marc Duran de fet ho va bordar en els tres primers sets, guanyant al vigent campió situat entre els 100 primers del ranking mundial. El vilanoví es va avançar per 3-0, amb un joc tàctic i tècnic perfecte. En el quart set es va situar amb 9-8 davantatge però landalús Carlos Machado va saber resoldre una situació límit per evitar el que hauria estat un sorprenent 4-0. A partir daquí tres onzes més equilibrats que senduria el de Priego, el darrer per 11-9 en un cara o creu final que sabria resoldre Machado un altre cop. Per arribar a la final va haver de guanyar a Álvaro Robles i Dani Torres per 4-0. Les semifinals van ser difícils contra el granadí Francisco Martín. Per equips amb el DKV Borges va perdre a les semifinals de la Copa del Rey per 3-0 contra letern campió el CajaGranada. En individuals Oriol Monzó perdia precisament a vuitens de final contra Francisco Martín per 4-2. En dobles Monzó-Duran perdien també la final. La llàstima es no haver aconseguit guanyar-la desprès dun gran partit a les semifinals contra Carlos Machado i Jesús Canteros, tots dos internacionals absoluts. La parella Endika Diez-Alvaro Robles els guanyava per 3-2, 13-11 en el cinquè set.
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.