VNG
31-01-2010 21:58
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
En la presentació de l’acte, el regidor d’Urbanisme i Planejament de l’Ajuntament de VNG, Joan Martorell, va mostrar la seva “satisfacció pel fet que se celebri una jornada dedicada a l’Eixample Gumà i tot el que va suposar de configuració de la Vilanova i la Geltrú actual, justament en aquest moment en el que s’està iniciant l’ordenació d’un altre eixample, l’Eixample Nord”.
Seguidament es va iniciar la taula rodona La Vilanova de Gumà i Ferran sobre l’entorn social, històric i urbanístic del segle XIX. Amb la moderació de l’arquitecte Joan Giribet, hi van intervenir Albert Tubau, Mireia Rosich, Josep M. Pujol i Miquel Orriols.
Albert Tubau, historiador i enginyer tècnic, va emmarcar històricament la Vilanova del segle XIX, fent incidència en el pas de l’agricultura a la indústria, l’arribada del ferrocarril, la construcció del port, l’enllumenat de gas i l’increment demogràfic inherent a aquests canvis, entre d’altres.
Per la seva banda, Mireia Rosich, historiadora de l’art i directora del Museu Víctor Balaguer, va fer una anàlisi de l’art del segle XIX, donant especial importància a la construcció i entrada en funcionament del Museu i al seu fons com un dels elements imprescindibles per contextualitzar la Vilanova del segle XIX.
Josep M. Pujol, arquitecte i membre de l’equip redactor del nou catàleg històric artístic de Vilanova, va explicar el fenomen dels “americanos”, que van anar a fer fortuna a les Amèriques, i una part de la qual la van invertir en el municipi. També va incidir en com va afectar això al tipus d’arquitectura i desenvolupament urbanístic de la ciutat.
I Miquel Orriols, arquitecte i cap de Planejament de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, va fer un repàs històric dels diferents recintes del municipi a partir del segle XIV i fins al segle XIX, per contextualitzar urbanísticament l’Eixample Gumà, per després fer una anàlisi de l’Eixample Gumà i el desenvolupament real que se n’ha derivat.
Acabada la taula rodona, es va impartir la lliçó magistral L’Eixample Gumà, una mirada a fons. L’arquitecte Òscar Valverde en va fer la presentació, qui també va fer una explicació del desenvolupament urbanístic de la Vilanova a la segona meitat del segle XX. La lliçó magistral va anar a càrrec dels geògrafs Jordi Ferrer i Anna Mompart, els quals van fer una anàlisi amb molta profunditat sobre l’Eixample Gumà des d’un punt de vista històric, geogràfic, cartogràfic i social, i van demanar que es tingués en compte aquest bagatge urbanístic en el disseny del futur Eixample Nord.
PUBLICITAT
PUBLICITAT