VNG
20-06-2010 17:01
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquest Inventari, realitzat al llarg d’un any i mig per un equip pluridisciplinari compost de professionals de l’arquitectura, la història, la biologia i l’arqueologia sota la direcció del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, ha partit del Catàleg vigent, aprovat el 1987, i ha tingut com a objecte l’actualització i ampliació d’aquest document per tal de procedir a formar un nou Pla de Catàleg, amb el corresponent Pla Especial de Protecció, que cobreixi les expectatives actuals de la ciutadania envers la seva identitat urbana i rural.
L’inventari, doncs, és una eina bàsica perquè els responsables municipals puguin prendre decisions per gestionar el futur del patrimoni històric edificat, ja que radiografia, en base a un ampli coneixement, l’estat del patrimoni i en valoritza cadascun dels elements i conjunts fins arribar a obtenir-ne una diagnosi acurada.
Aquest Inventari conté dues parts, l’una que recull més de cinc-cents elements, entre conjunts urbans i immobles de totes les èpoques, des dels ibers fins a l’actualitat, i la segona, que correspon a l’estudi del paisatge del municipi, tant en sòl urbà com en sòl no urbanitzable. Tota la informació recopilada s’ha plasmat en fitxes individualitzades per a cada element inventariat, amb textos,
fotografies actuals i retrospectives, plànols i projectes originals. Quant als elements immobles, l’Inventari del patrimoni vilanoví para especial atenció en aquells conjunts urbans que han preservat el seu caràcter, d’època medieval, com ara els nuclis de la Geltrú o de la Vilanova Vella, o d’època moderna, com l’Eixample Gumà, la Rambla Principal o la Façana de Mar. Nuclis en els quals
es pot trobar, amb personalitat pròpia, l’arquitectura medieval, la barroca, la neoclàssica o la romàntica, aquesta d’especial interès i singularitat en la ciutat, i també l’arquitectura modernista, que ofereix exemples notables en les places dels nuclis antics, en els eixamples o en la ciutat jardí de Ribes Roges. Un aspecte que s’ha tingut també en compte és la “cinquena façana” de la
població, és a dir, la que ofereixen des de punts de vista enlairats els terrats amb les seves torres de guaita, que emergeixen arreu i que constitueixen uns elements característics i pràcticament inexistents en altres ciutats.
L’Inventari del Patrimoni de Vilanova aporta com a novetat els jaciments arqueològics i unes altres construccions inèdites fins ara com a part del patrimoni històric: els búnkers de la Guerra Civil de 1936-1939, alineats en la platja, o els refugis antiaeris com els que es troben sota la Casa de la Vila o la plaça de les Neus, i els túnels amb fresquera d’algunes cases importants, com Can Papiol. Les masies, les sínies o els molins, a l’igual que la resta de l’arquitectura rural, han estat també objecte d’inventari, anàlisi arquitectònica i estudi històric aprofundit. Altres tipus funcionals que s’han sumat al conjunt són l’arquitectura industrial, a més de la militar i els escuts i emblemes heràldics que apareixen arreu ornamentant els edificis públics i privats, i tots els equipaments públics o semipúblics que té Vilanova, tant antics com contemporanis.
Quant a l’Estudi del Paisatge, conté una memòria amb la seqüència evolutiva del paisatge, la descripció i valoració d’hàbitats singulars, arbres monumentals, places, parcs i jardins històrics, construccions tradicionals de pedra seca, camins rurals i forestals, subunitats de paisatge i un llarg etcètera, també materialitzats en fitxes individualitzades, i es complementa amb el Sistema
d’Informació Geogràfica MiraMon.
El mètode utilitzat per redactar l’inventari ha estat rigorós i científic, i ha comportat un intens treball de camp per conèixer cada racó de la ciutat i una tasca d’investigació en arxius estatals, nacionals o locals, que ha permès plasmar l’evolució urbana des dels primers nuclis de població fins ara a través de la cartografia històrica. Els criteris de selecció dels edificis i elements s’han basat, en definitiva, en aquelles qualitats que defineixen la ciutat i que poden oferir en un futur vies de recuperació econòmica i social, a més d’un atractiu turístic per les seves indubtables singularitats, tant en el context urbà com en el rural.
PUBLICITAT
PUBLICITAT