PUBLICITAT
OPINIÓ
04-07-2010 18:15
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
El leitmotiv del col•loqui fou el ja consolidat canvi de paradigma, del triangle limitat a oci-albergs-carnet jove que va caracteritzar les polítiques de joventut durant les darreres dècades del segle XX fins l’ampliació, ja en el XXI, d’aquesta relació triangular amb un nou trinomi: formació-treball-habitatge. Sense renunciar a res del passat però construint el present tot mirant cap al futur. I és que, com l'Eugeni va fer-nos ben palès, el 29,9% d'índex d'atur juvenil al nostre país no és un problema únicament d'avui i d'aquesta franja d'edat sinó de país i de futur, de cohesió i de consolidació de l'Estat de Benestar.
Com que a dia d'avui hi ha un factor ineludible en qualsevol debat transversal (i les polítiques de joventut no poden deixar de ser-ho), el dany que ha provocat l'aparició de la crisis financera i econòmica entre els nostres joves va ser un dels temes recurrents, però també - i fins i tot en major mesura – el dany anterior, el de la seva gestació. Si parlem dels joves no podem obviar que la inflada bombolla immobiliària i la crisi posterior han marcat en aquest col•lectiu unes pautes ben perjudicials. Segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), per primer cop l'atur femení a Catalunya està per sota del masculí. Hem passat per uns anys de bonança fictícia en els que la formació era vista com una pèrdua de temps per uns joves que en el mercat de treball tenien possibilitat de nòmines fins i tot majors per treballs poc qualificats que per altres amb formació específica com a requisit. Però aquestes mateixes feines rarament contemplaven mà d'obra femenina, de manera que aquesta va seguir formant-se. Amb la crisi ja al damunt de la nostra economia, aquesta mà d'obra jove i masculina, poc qualificada i minsament formada, ha estat la que més n'ha patit els efectes; mentre que elles els han notat amb menor mesura gràcies a posseir un millor currículum que, dit sigui de pas, no sempre es remunera igual en els dos gèneres. I és que si bé en el moment de trobar la primera feina tot jove pateix la discriminació de la seva joventut i poca experiència, amb el temps les estadístiques demostren com els joves amb formació aconsegueixen una major estabilitat i consolidació al seu lloc de treball. Cap política de joventut pot obviar, doncs, aquesta matèria primera: la formació.
Però no n'hi ha prou amb estar format i tenir feina, és necessari també que aquesta permeti el procés d'emancipació i l'accés a l'habitatge, i en aquest país des de fa uns anys això no ha estat fàcil. És per això que en Villalbí ens va parlar insistentment de projectes com les Borses Joves d'Habitatge, punts de contacte entre joves i propietaris on els primers hi guanyen en una disminució del preu del lloguer (el preu mig fou un 37% inferior al preu mitjà d'un lloguer lliure), i no només ells doncs això també incentiva la contenció dels lloguers de la resta d'habitatges, i els segons en la tranquil•litat de saber-se recolzats per l'administració que els fa de garant del pagament del lloguer i dels possibles desperfectes. No només ha estat una bona eina per a l'emancipació (5.5 habitatges s'han llogat diàriament a Catalunya durant el 2009 permetent l'emancipació diària de gairebé 10 joves -9,8 -) sinó també per a recuperar pisos buits per al seu ús social (24,000 propietaris van recórrer a aquestes Borses d'Habitatge l'exercici passat).
I és que han estat uns anys de molta feina, però en els que des d'esquerra s'ha demostrat que hi ha altres maneres de fer-ho, altres mètodes en els que el partidisme passa a ser transparència i el seguidisme no té cabuda en una distribució dels recursos per projectes on els requisits tècnics no vénen motivats per prejudicis polítics sinó per raons d'eficiència i bones pràctiques. En el camí s'han anat quedant aquelles eines obsoletes que escapaven del control públic mitjançant contractacions d'ens privats. La creació el 2006 de l'Agència Catalana de Joventut, ens públic amb funcionament obert i transparent, i la distribució dels recursos per tot el territori (actualment més de 750 municipis de Catalunya d'un total de 946 es beneficien de recursos per a finançar projectes relacionats amb polítiques de joventut) independentment de les forces polítiques municipals que l'encapçalen, són mostres de com l'horitzó no pot ser electoral sinó que la bona feina necessita d'un horitzó més ambiciós: la construcció d'un futur de cohesió i benestar. I és en aquest futur on s'emmirallà l'Acord de Joventut consensuat pel 2009-2011 amb les principals joventuts sindicals, el Consell Nacional de Joventut i la patronal, però no en abstracte – com havia estat tret característic anteriorment - sinó amb la concreció de mesures a dur a terme, de partides pressupostàries per a efectuar-les i d'indicadors que en permetin l'avaluació i futura millora, tal i com també ho ha de fer el Pla Nacional de Joventut que ens ha de servir de mapa de ruta per als següents deu anys (2011-2020). Potser sí que el camí és llarg, però les xifres parlen per si soles: d'una inversió en polítiques de joventut per part de la Generalitat de gairebé 0 € l'any 2000 a la inversió de 200,000 € el 2003 entre 222 municipis – administració de proximitat clau per a la implementació eficaç i eficient d'aquestes polítiques. Actualment parlem de més de 750 municipis que s'han beneficiat d'aproximadament 45 milions d'euros en cinc anys, una mitjana de més de 8 milions d'euros anuals (i tot plegat amb el handicap d'aplicar sis retallades pressupostàries en un any motivades per la situació de crisi econòmica).
Sens dubte esquerra aposta per la joventut i sens dubte el pacte de Govern ha servit per a corroborar-ho. Si a altres els espanta la generació d'espais de participació, opinió i impuls que els permeti als joves demandar el que el seu dia a dia ordinari els fa necessari, per a nosaltres aquesta ha estat la prioritat. Si per a altres més llunyans l'aparició de Catalunya com a exemple a escala internacional ha estat vista com una amenaça, per a nosaltres no és més que el reconeixement de la feina ben feta en favor dels i les joves participatius/ves, innovadors/es i emprenedors/es – sense ells i elles el futur deixa de ser construïble. Que Catalunya – amb competències exclusives sobre polítiques de joventut tot i que de fet però no de dret doncs actualment al Parlament de Catalunya està en tràmit l'avantprojecte de llei aprovat pel Consell de Govern que ha de blindar el nostre model, assignatura pendent des de 1979 – no hagi estat convidada als debats de la Cimera de Jerez convocada sota la Presidència Europea d'Espanya i sí hagi pogut participar aquest mateix mes de Juliol a la de Gant convocada per la Presidència Europea de Bèlgica, o que l'INJUVE pugui vetar la participació de Catalunya com a membres de ple dret en projectes com els del Carnet Jove Europeu – EYCA - quan no només aquest organisme no ha emès ni un sol carnet jove sinó que a Catalunya s'han emès un 10% del total de Carnets Joves emesos a Europa (500,000), no deixarien de ser simples anècdotes si no fos perquè a Catalunya sí que tenim com a aval indiscutible l'haver sabut fer front a la construcció d'un país sense la possibilitat de disposar d'un Estat propi que ens fos favorable i menys partidari de la defensa de la “indisoluble unidad” i la uniformitat a ultrança.
Molt li podem agrair a l'Eugeni per haver-se mostrat tan atent i planer pels que allí l'escoltàvem, però sobretot cal fer-ho no des del prejudici de saber-lo proper, sinó des de l'objectivitat de les xifres i el reconeixement dels resultats. “L'acció política no pot reduir-se a la gestió del dia a dia”, deia al seu discurs, i és per això que des de la Secretaria de Joventut no s'han impulsat només mesures puntualment necessàries sinó tot un avançat model generat a Catalunya però amb difusió internacional. Les polítiques de joventut han entrat ja en l'etapa del nou segle XXI, només caldrà que els que les continuïn, en cas de ser uns altres, hagin entès el missatge.
Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT