PUBLICITAT
COMARCA
19-07-2010 0:11
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Després d'anys vigilant el litoral, l'organització ecologista destaca que l'urbanisme salvatge, la construcció d'infraestructures i la contaminació han destruït en les últimes dues dècades a la costa espanyola la superfície equivalent a vuit camps de futbol al dia. Així mateix, denuncia la persecució dels escassos espais verges que queden i n'exigeix la protecció. En el cas concret de Catalunya, Greenpeace destaca que, llevat de les parts protegides del seu litoral, la resta de la seva costa està edificada en un 89%.
Si al primer informe de l'organització el 2001 es definia el futur del litoral espanyol com a "negre", ni la previsió més pessimista no podia pronosticar el que passaria durant la dècada que ha transcorregut. De fet, el 2009, el 46,5% de la costa catalana es trobava ja urbanitzada després d'una dècada de destrucció, la qual cosa ha convertit Catalunya en la regió amb l'índex més elevat de tot l'estat quant a saturació del litoral.
"Tots som conscients que l'agressió a la costa ha estat imparable els últims anys. Però el més greu és que aquesta tendència continua i els polítics s'escarrassen a acabar amb l'única normativa que defensa el litoral. El que cal demolir són les grans il·legalitats i no la Llei de Costes i continuem lluitant perquè això no passi", ha declarat Juan López de Uralde, director de Greenpeace. "És lamentable que per interessos partidistes es promoguin rebaixes a la Llei de Costes que pretenen legalitzar els excessos que s'han permès durant tots aquests anys".
També ha estat imparable la construcció de noves infraestructures portuàries, malgrat el desequilibri que hi ha al litoral català a causa d'aquests anys de contínues obres a la seva costa. El 2006 no es va renovar la presumpta moratòria de ports esportius i, dos anys després, la política territorial catalana apostava per afegir 6.000 nous amarratges, malgrat que ja n'existien 30.000. La dècada ha finalitzat amb una mitjana d'un port esportiu cada 10 quilòmetres.
La fragilitat de la costa catalana és un fet que ningú no pot ocultar. Les platges perden sorra a causa de les barreres col·locades al llarg de 30 anys. L'excés de ports causa l'erosió de desenes de les 243 platges de les costes catalanes, i el resultat s'ha traduït en xifres ingents de diners públics, com els 50 milions d'euros pressupostats el 2006 per consolidar les platges de Barcelona.
Al llarg d'aquests anys, el creixement mal planificat ha tingut també el seu efecte en la contaminació de les aigües. Aquesta dècada ha estat marcada per les denúncies i sancions de la Unió Europea per l'incompliment sistemàtic de la legislació comunitària en matèria d'abocaments, depuració i qualitat de les aigües. Catalunya acumula el 42% de la contaminació que es vessa directament al litoral mediterrani a Espanya, de fet entre el 2000 i el 2002 es van acumular 994 expedients per realitzar vessaments il·legals. A Tarragona han estat molt greus els efectes negatius que ha provocat el desenvolupament de la indústria química i petroquímica durant aquests deu anys. El 2002, el 2004 i el 2009 s'han produït fuites de combustibles de les plataformes situades al seu front litoral. L'existència de dos nous projectes associats a la plataforma petrolífera Casablanca (connectada ja amb vuit pous) no auguren un bon futur per al delta de l'Ebre i les costes de Castelló.
Després d'aquesta radiografia de destrucció costanera, Greenpeace ha analitzat el futur que segons les polítiques estatals i autonòmiques espera al litoral ja maltractat.
Bona part dels tres milions d'habitatges que es projectaven al litoral el 2007 estan pendents de la remissió de la crisi. La pròrroga que permet retardar la construcció en terres urbanitzables fins el 2013 i que Espanya sigui el país del món on més diners públics s'han destinat a sostenir el sector immobiliari no auguren un bon futur per al poc de costa que queda verge. Greenpeace ha establert un full de ruta per als pròxims deu anys que passa pel control de la corrupció i el respecte a la normativa existent.
"Durant aquesta dècada s'ha produït una urbanització massiva de la costa, només comparable a la dels anys 60", ha declarat Pilar Marcos, responsable de la campanya de Costes de Greenpeace. "Avui en patim les conseqüències ambientals i la crisi econòmica, però no sembla que haguem pres nota de les seves causes. És imprescindible establir les bases cap a una economia sostenible a la costa abans que sigui massa tard".
Greenpeace assenyala tres assignatures pendents en la gestió del litoral català. Les iniciatives sobre una economia sostenible no poden ser reals si els casos de destrucció costanera més icònics continuen presents durant la pròxima dècada:
-Catalunya acull la major indústria química de l'Estat, la Generalitat ha de forçar aquest sector a eliminar les tecnologies més contaminants i assumir els costos reals de la seva producció sota el paraigua de "qui contamini, que pagui".
-El valor ambiental d'Els Muntanyans II a Torredembarra s'ha de protegir. El Ministeri de Medi Ambient ha d'incloure aquestes parcel·les dins del seu programa d'adquisició de finques al litoral.
-El projecte d'ampliació del port de Coma-Ruga a El Vendrell és incompatible amb el bon estat ambiental de la Reserva Marina de Masia Blanca. La promoció d'aquesta ampliació acabaria amb la biodiversitat marina.
"Som molts els que creiem que el veritable luxe no és un hotel de cinc estrelles, que el veritable luxe és una platja verge. Un luxe no només visual sinó que suposa un potent actiu econòmic per a un turisme sostenible i activitats artesanals com la pesca. Ens queden pocs espais de costa verge i la tolerància amb els macroprojectes urbanístics i portuaris ha de ser zero", conclou Marcos.
A l'informe diversos testimonis de la destrucció costanera, actors, cantants, periodistes, pescadors o advocats donen, en primera persona, paraula a la destrucció. Rosa Regás, Manuel Rivas, Miguel Delibes de Castro o l'exdirector General de Costes Fernando Marín són algunes de les firmes que apareixen a l'informe. A més, com a suport al text, Greenpeace ha recopilat un arxiu de postals històriques de la costa que han tornat a ser fotografiades, exactament en el mateix punt, anys després.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT