PUBLICITAT
COMARCA
27-07-2010 19:13
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Pel que fa a l’organització de Catalunya en vegueries, aquesta llei suposa la substitució de les diputacions provincials pels consells de vegueria, així com la creació d’una organització territorial pròpia en set vegueries. Amb aquesta llei es reconeix i es potencien totes i cadascuna de les realitats existents territorialment a Catalunya, s’apropa el govern i els serveis a la ciutadania, i es fan coincidir els ens supramunicipals amb la descentralització territorial de la Generalitat.
Durant la seva intervenció per presentar la llei al Ple del Parlament, el conseller Jordi Ausàs ha explicat que “l’organització territorial és i ha estat un dels reptes del país vinculat històricament a la voluntat de major autogovern. L’autoorganització i l’autogovern sempre han anat de bracet. De fet, la confrontació del catalanisme polític amb la imposició del model centralitzador provincial té un llarg recorregut per tots sabut.”
El conseller Jordi Ausàs també ha recordat que “la llei que aprovem avui és un canvi de model progressiu amb el temps, que significarà, no un simple canvi de nom, sinó una nova redistribució i una nova reorganització del sistema de poders públics a Catalunya amb l’objectiu d’assolir un país més equilibrat i cohesionat.”
Equilibri territorial i cohesió social
La nova organització territorial de Catalunya té un objectiu doble, que ve donat per la doble funció de la vegueria: com a demarcació territorial i com a òrgan de cooperació local. Per fer eficient i coordinar aquesta doble condició de la vegueria es crearà la Comissió de Coordinació Territorial, òrgan que articularà les relacions interadministratives i de coordinació de polítiques públiques entre els ens locals i els serveis territorials de la Generalitat.
L’organització de Catalunya en vegueries és el resultat de racionalitzar l’administració i d’organitzar els serveis públics en el territori. D’entrada, els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials. A més, els serveis s’organitzaran de manera adequada i propera a l’estructura social del territori, adaptant-los a les necessitats, to desplegant aquells serveis i àmbits de major impacte territorial.
Amb aquesta llei, es persegueix millorar i aprofundir en el necessari equilibri territorial que necessita Catalunya. Tot plegat, amb l’objectiu de millorar la qualitat i l’eficiència en la prestació dels serveis, aprofundir en el benestar de la ciutadania i oferir garanties per a la cohesió social i la vertebració territorial.
Les set demarcacions veguerials
La demarcació veguerial és la divisió en la que la Generalitat organitza els seus serveis. La llei estableix que l’àmbit territorial de les demarcacions veguerials serà el següent:
•Alt Pirineu, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà
•Barcelona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
•Catalunya Central, que comprèn els municipis de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, i el Solsonès.
•Girona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.
•Lleida, que comprèn els municipis de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.
•Camp de Tarragona, que comprèn els municipis de les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.
•Terres de l’Ebre, que comprèn els municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
•Per la seva banda, l’Aran constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya i es relaciona de manera bilateral amb els òrgans de Govern de la Generalitat. Però, pel que fa a la seva integració a la institució provincial de Govern i administració local, l’Aran formarà part de la Vegueria de l’Alt Pirineu.
La llei té efectes jurídics de manera gradual, perquè l’encaix d’aquesta organització territorial pròpia amb el fet provincial requereix de la necessària col·laboració de l’Estat i la modificació de lleis estatals. En cada cas, el consell de vegueria assumirà la titularitat de béns i drets, i es subroga en la representació en ens públics i privats. A més, el personal passarà a integrar-se amb plena dependència orgànica i funcional de cadascuna de les vegueries.
Creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
En aquest procés de desplegament de la nova organització territorial de Catalunya, el Parlament també ha aprovat la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a organitzar i simplificar l’administració i potenciar els serveis públics. En aquest sentit, l’Estatut permet la creació d’entitats metropolitanes per llei en aquelles zones del territori on la continuïtat urbana, densitat demogràfica, realitat econòmica i social ho facin necessari.
Amb aquesta llei es reconeix la realitat formada pels municipis que constitueixen el continu urbà on viu més de la meitat de la població de Catalunya. Aquesta és, doncs, una mesura de racionalitat política i una necessitat per organitzar els serveis públics municipals. D’aquesta manera, en un sol organisme s’inclouran les tres entitats metropolitanes existents: la Mancomunitat de Municipis, l’entitat del Transport i l’entitat del Medi Ambient. A més, s’afegiran aquelles competències urbanístiques legalment vigents, assumint les potestats de la Subcomissió d’urbanisme de Barcelona, que quedarà dissolta.
Formaran part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona els 36 municipis que actualment formen part d’alguna de les tres entitats existents. Aquests són: Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià del Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT