PUBLICITAT
OPINIÓ
17-08-2010 23:53
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Anem a buscar el significat d´equilibrar – posar en equilibri, fer que dues coses estiguin al mateix nivell, tinguin la mateixa força. Una persona o cosa està en equilibri quan es manté dreta i no cau, quan és el centre i no va a un cantó ni a l´altre.
Tinc curiositat per preguntar qui gosa (i perdoneu-me l´atreviment) mesurar l´equilibri de les coses amb un element tant clar “ la força ”, poc es deuria pensar l´erudit que sota aquest mot es podrien lliurar tantes baralles i es fessin tantes bestieses. I és clar que l´ésser humà pren sempre el tros de pastís que més li convé.
Hem reproduït un patró de societat que mesura constantment, crea competitivitat, fomenta el lideratge i afirma rotundament que per assolir fites s´ha de tenir poder, “la força”.
I quin és l´exemple a seguir? Quins són els patrons de comportament? Cal respondre...
Engegueu la televisió, sortiu al carrer, escolteu la ràdio o llegiu la premsa!
Ells són els nostres patrons, aquells qui apareixen en colors, ocupant les portades dels nostres diaris.
- Un dia seran les superpotències, un altre el terrorisme.
- Un dia un equip de futbol, un altre un frau.
- Un dia un gran accident, un altre una gran fortuna.
Cal fixar-se en quins són els factors que desequilibren la balança, pels ciutadans de peu seran per aquest ordre la salut, la família, la feina, els diners...
Igualment la nostra petita balança sempre queda desequilibrada, encara que les nostres raons de desequilibri personal no es mesuren amb la força, sempre és la nostra pròpia incapacitat la que ens fa adonar-nos que cal cercar forces per superar els desequilibris.
És encara molt més fàcil trobar moltes vegades el factor desequilibrant de la nostra balança quan ens emmirallem en les febleses dels altres, quan la nostra cota de poder s´omple d´autoestima, es el moment de sentir-nos millor que els altres, de poder palpar amb exactitud la mesura de les nostres capacitats.
Sortim al carrer amb una actitud altiva, però prudent convençuts que podem superar el desequilibri, que la nostra no és una realitat corrent, que som capaços de superar qualsevol eventualitat, que tenim una salut de ferro, que els nostres fills pugen ben rectes, que la nostra economia passa per un bon moment, senzillament que som bons, en una sola paraula tenim força.
Quin curiós descobriment aquella força que inicialment ens havia destarotat la balança, i que ens empeny en aquests moments tot cercant l´equilibri!
Com podem donar l´esquena a l´ús de la força quan realment el que busquem és equilibrar al preu que sigui la balança de la nostra existència, que ens fa diferents dels que prenen la raó amb l´ús indiscriminat de la força?
Caminem plegats per un carrer on per apartar les pedres les llancem contra els altres sense adonar-nos que aquestes tornen a caure dins del camí i que els nostres tornaran a ensopegar amb les mateixes pedres convertides en runa.
D´altra banda convé que reaccionem amb el convenciment de no deixar-nos enlluernar per aquests rètols lluminosos que encenen el que han desequilibrat la balança amb l´enriquiment personal emprant l´ús de la força per imposar un model de societat on l´ordre jeràrquic ve determinat per l´abús de la mateixa.
La força no determina el poder, igual que el poder no determina la veritat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT