PUBLICITAT
OPINIÓ
13-09-2010 22:50
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Que el franquisme sigui encara lloat per alguns que n'enyoren l'ordre i l'acatament (encara que aquest vingui per l'amenaça i la por, que això deu ser un efecte d'aquests anomenats col•laterals sense importància), o que altres aprofitin qualsevol espurna per a atiar-ne el foc comparant dictadures amb democràcies, no són més que senyals evidents de les conseqüències negatives d'una transició pacífica que, no ho oblidem, també en tingué de bones.
No sé què diria el general Francisco Franco si avui aixequés el cap, escapés de la caixa i sortís del seu mausoleu turístic, símbol d'una història no prou purgada d'aquest Estat. Possiblement estaria content de veure un govern català on els independentistes també hi compten. Segurament estaria encantat de poder gaudir de debats sobre un nou Estatut català que, un cop retallat i esbiaixat per part d'un TC apte per a mantenir velles tradicions, ha augmentat amb escreix els arguments independentistes que, amb la nova llei de Consultes Populars adquireixen, a més, nous instruments. I sens dubte aplaudiria al comprovar com les províncies es dilueixen gràcies a l'arribada de les vegueries i el seu estimat català comença a tenir recolzament amb rang legal al cinema.
Fóra possible que la seva única mostra de tristor arribés al comprovar que hi ha una part del nacionalisme català que encara proclama desig de relacions federalistes, millores en el finançament econòmic i un crit independentista moderat, i sobretot fluixet, a veure si pot ser que els autonomistes (en aquesta jungla d'ismes que ens hem creat) no l'entenguin.
Que l'abstenció beneficiï el tripartit no és més que política ficció. De fet, és curiós que aquest argument surti de les files d'un dels partits amb més escons i més votants del país quan, ja a aquestes alçades, tots sabem que el sistema electoral, amb la llei d'Hondt i el seu mètode de divisors, beneficia els partits més grans, en el nostre cas, PSC i CIU. Però també podríem repassar estadístiques, enquestes i milers i milers de dades més per debatre quin és el vot més abstencionista, i sembla que en aquest cas també CIU té les de guanyar, doncs els votants més crítics, menys fidels i més abstencionistes són d'esquerres i no pas de dretes. Així doncs, un augment de l'abstenció, ceteris paribus, repercutiria en una reducció del vot d'esquerres i, per tant, en un major pes del de dretes.
I el que possiblement sap més greu és que tot plegat vingui d'un parlamentari europeu català que, sens dubte, no necessita aquest tipus de publicitat. Que sigui Franco el que a aquestes alçades hagi de motivar al “català emprenyat” ja és ben bé digne d'estudi universitari...
Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT