OPINIÓ
24-11-2010 13:21
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Ara ens hem de fer sentir un altre cop, on de veritat cal, a les urnes, proclamant la nostre inconformitat amb l’assetjament de l’Estat Espanyol a la nostre llibertat com a poble, amb una sentència del Tribunal Constitucional, que va anul•lar gran part de l’estatut que els ciutadans de Catalunya van aprovar democràticament via referèndum.
A aquestes eleccions no podem vacil•lar. Hem de traduir els nostres crits independentistes de la manifestació del 10 de juliol en vots que ens alliberin del sistema judicial i econòmic en que estem atrapats els catalans. Ara és el moment.
Llavors si ens preguntem perquè ho hauríem de fer. Les raons són moltes i àmplies. Primer per història i cultura. Catalunya té una llengua i tradicions diferents, un dret civil propi i una forma de ser en si mateixa molt diferent a la resta dels territoris de l’Estat Espanyol. Catalunya es va formar a finals del segle X amb l’alliberació dels comptats catalans de l’imperi franc. Des d’aleshores fins al 1714 Catalunya va evolucionar en el si d’un forma de govern parlamentària en la qual el Compte havia de pactar qualsevol llei a les Corts, a les quals havia jurat respectar com les lleis pròpies del Principat. Així malgrat les posteriors unions monàrquiques amb Aragó i Castella. Catalunya es continuava mantenint com una nació lliure i independent que no estava sotmesa a cap altre(ni tan sols al seu propi cap d’Estat). Amb l’abolició al 1714 de les seves institucions, de les seves lleis i de la proclamació de la corona castellana com a única forma de govern absoluta de la regió, Catalunya va deixar de ser independent per ser una simple regió de la nova Espanya castellanitzada en tota la seva totalitat. Des de llavors Catalunya només ha fet que intentar recuperar part dels drets i les competències que posseïa antany.
Però aquest no és el principal motiu per el qual una part important dels catalans s’està revelant cap a la independència. Els principals motius són l’espoli fiscal que pateix Catalunya(més present en temps de crisis) i com ja he mencionat anteriorment l’abolició per part del Tribunal Constitucional, d’una gran part de l’Estatut que els catalans van aprovar per referèndum.
Econòmicament les dades són abassegadores. L’espoli fiscal arriba als 22.000 milions d’euros anuals, un 10% del PIB de Catalunya o dit d’una altre manera el dèficit per català és 3.000 euros l’any. Si tenim en compte a més que el límit establert per països desenvolupats com Alemanya, Estats Units, Austràlia o Canadà ascendeix el seu dèficit per comunitats(o estats federals) a un màxim de un 4% del PIB (i només en el cas d’Alemanya) podem arribar a pensar que l’abús de la resta de l’Estat econòmicament parlant sobre Catalunya és del tot desmesurat i escandalós. A més, un recent estudi del Cercle Català de Negocis (CCN) indica que, en cas de ser independent, Catalunya esdevindria el quart Estat de la Unió Europea en renda ‘per càpita’. Aquest estudi afirma que l'executiu podria augmentar fins a un 60% el seu pressupost (amb uns ingressos de 32.600 euros anuals de mitjana per persona) i ser molt més competitiu en l’esfera internacional. També es conclou que la presència directa de Catalunya al Consell de Ministres de la Unió, a les Nacions Unides i en altres instàncies multilaterals li permetria establir negocis amb grups inversors d’arreu del món, “enfortint el nostre teixit empresarial i potenciant la nostra projecció dins de l’Europa de l’euro”. Així doncs es demostra que les pors sobre el possible tancament del mercat espanyol degut a la independència són més aviat poc creïbles. En els últims anys els diferents boicots que s’han realitzat de productes catalans a l’Estat Espanyol(no només el del cava) només han fet que obligar a les empreses a obrir el seu mercat internacionalment. Així ha passat amb altres països europeus independents a l’últim segle com Eslovènia, Irlanda o Finlàndia. Si a més a més tenim en compte que Espanya està sent una lacra econòmica per Europa, i que la marca Espanya en aquets moments afebleix les nostres empreses internacionalment, no estranya les afirmacions del premi nobel d’Economia del 2004 Finn Erling Kydland en que concloïa que una Catalunya independent despertaria més confiança en els mercats que l’Estat Espanyol.
Totes aquestes dades, estudis i afirmacions més la sentència del Tribunal Constitucional mostren que la millor sortida pel país en aquets moments és la independència. “Tota nació té dret a l’autodeterminació” 1er article de la ONU. Amb tot els dret internacional al nostre favor (recordeu alguna nació recentment que se li hagi negat la independència obtinguda de forma democràtica emparats en aquest dret?) i la impossibilitat de ser exclosos de la unió europea pels articles 34 i 35 del conveni de Viena, Catalunya podria ser independent amb tota legalitat sense perdre la condició de país de la Unió Europea.
Però malgrat això, encara hi ha catalans que pensen que no és el moment o que és una utopia. Ara mateix la independència és possible. Ara més que mai. El nostre major enemic som nosaltres mateixos. El català que es diu que no és possible, aquell català que li fan por els canvis perquè sempre ha viscut sent espanyol i sent dominat i no coneix cap altre realitat. Aquest català que molts portem dins és el català que hem de vèncer. Sinó ens podem remetre a altres països europeus que s’han convertit al llarg del últims 50 anys independents. Tampoc s’ho pensaven Irlanda, Croàcia, Montenegro, Kosovo, etc…que algun dia arribarien a ser-ho…També tenim el cas de Flandes, Escòcia i Euskadi. Ben aviat alguna d’aquestes regions de la Unió Europea farà un pas endavant cap a la seva llibertat i demostrarà un cop més que la independència d’una nació dintre la UE en el segle XXI(com a qualsevol època històrica) és possible. Hi ha que diu que el que fa més por a l’ésser humà és allò que és desconegut. Nosaltres com a col•lectiu viu no hem conegut mai la independència de Catalunya, i potser preferim quedar-nos en la decadència que ens trobem en aquest moment(espoliats per l’Estat Espanyol) a fer un pas endavant cap a una situació desconeguda que ens portarà a la llibertat plena com a país. Bàsicament no tenim res a perdre i si molt a guanyar.
Per això ara és el moment de votar un partit independentista. Després del 10 de juliol, es va fer una proposició de la ciutadana al parlament perquè aprovés un referèndum per la independència però sorprenentment tots els partits polítics s’hi van oposar. No és el moment d’enganyar-nos dient que és possible un nou desplegament de l’Estatut. Quin estatut?si no tenim estatut. El tenim àmpliament liquidat. No és possible parlar d’una Espanya federal plurinacional. La sentència del TC així ho mostra. No és possible parlar de concert econòmic. El PP i el PSOE ja han dit que no permetran que es liquidi la principal font d’ingressos de l’Estat Espanyol, que és Catalunya. Parlar de tot això si que és parlar d’utopies.
Altrament també s’argumenta que és prioritari un canvi de govern per sortir de la crisi abans que la independència. Afirmar això és estar com a mínim en la total incertesa. Mai s’ha arribat a demostrar que un govern aplicant polítiques clàssiques o keynesianes(de dretes o d'esquerres) tingui la formula màgica per sortir d'una crisi econòmica o fer prosperar un país i més en una societat de renta alta com la nostre en que la situació és més complexa. El que si que és real i cert és que amb la independència els catalans tindrem 22.000 milions d'euros més anuals, un 60% més de pressupost per intentar sortir de la crisi, sigui com sigui i de la manera que decideixi un futur govern elegit democràticament pel poble de Catalunya en un temps immediat a la proclamació de la independència. No importa la esquerra o la dreta, ara toca independència. Així segur que hi guanyem tots i l’única via és proclamar-la unilateralment al Parlament de Catalunya. Això només és possible amb una simple majoria de diputats elegits democràticament al parlament i només és realitzarà pressionant a les forces polítiques actuals amb una àmplia representació de partits independentistes. El 10 de juliol vam dir que n’estàvem farts, que volíem ser una nació lliure. Doncs ara és el moment de votar conseqüentment pel motiu que ens vam manifestar. Ara és el moment de votar independència.
Un ciutadà liure i independent de cap partit polític
PUBLICITAT
PUBLICITAT