SITGES
18-09-2011 13:05
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’espot del festival és gairebé tant esperat pel gran públic com la programació, i ahir Rafa Antón, director creatiu de l’agència China i responsable de les campanyes dels últims deu anys, va presentar l’espot d’aquesta edició, junt al director del Festival, Ángel Sala, i de la mà d’un dels partners de Sitges 2011, cervesa Moritz (la presentació es va realitzar al Velódromo, propietat de la marca).
Com ja es va anunciar a la presentació del cartell de SITGES 2011, la intel·ligència artificial s’erigeix com a eix temàtic d’aquesta edició, representada a través dels geminoides creats pel professor Ishiguro al Japó. Pels espots, Rafa Antón va afirmar “haver continuat amb el mateix leit motiv commemoratiu del desè aniversari de la pel·lícula Intel·ligència Artificial (Steven Spielberg), amb una peça ambientada en el minimalisme perfecte del món de la robòtica, on es mostren dos personatges iguals que deixen a l’espectador amb l’interrogant de qui és el robot i qui és l’humà”. Álex Rodríguez es el realitzador d’Alter Ego, produïda per Sopa de Toro.
A més, i com ja és habitual, China també ha desenvolupat un segon espot vinculat a l’imaginari fantàstic, amb el claim “la realitat ens mata” i obrint un ampli ventall d’interpretacions, que relacionen des del gènere del festival fins als durs moments socials que vivim. Oriol Segarra és el realitzador de ‘La Realitat ens mata’, produïda per Albiñana Films.
Rafa Antón va afegir que treballar per la imatge de SITGES suposa disposar de valors com la llibertat creativa, una temàtica àmplia i interessant, un públic intel·ligent capaç d’entendre qualsevol tipus de codi (“tant com el de qualsevol detergent, encara que per desgràcia se’ns oblidi al fer publicitat més comercial”) i, per sobre de tot, una bona plataforma d’experimentació. Aquesta experimentació els ha valgut per, entre altres coses, cultivar premis en festivals com Cannes, San Sebastián o l’Anuari del Club de Creatius i fins hi tot per entrar a formar part de la col·lecció permanent del Museu reina Sofia.
En els últims deu anys SITGES ha pogut comptar amb Rafa Antón i els equips de Vitruvio Leo Burnett (1999-2009) i l’actual agència del festival China (2010-2011), a més de les productores que han col·laborat al llarg d’aquesta dècada a les elaborades produccions de cada edició:
El 1999 amb el leit motiv de “Coses que poden passar a la vida real” van crear situacions quotidianes que ens semblarien impossibles, com que la torrada caigués pel costat correcte, que una parisenca encantadora ens ajudés amb una direcció o que un marit ajudés a la seva a parar la taula en el moment culminant d’un partit de futbol.
El 2002, després d’un parèntesi de dos anys, amb “Cinema fantàstic i molt més” es mostra el típic set d’entrevistes amb l’església de Sitges de fons on un personatge petit, blau i d’orelles punxegudes, demana que no se l’encaselli en papers fantàstics i reclama fer un altre tipus de papers: “Vull fer drama, aventures, comèdia... Mira a Robert de Niro...”
El 2003, “Qualsevol cosa pot passar a Sitges”, mostrava en una atmosfera de misteri a gent comú que, amb el poder de la ment, aconseguia obrir la porta automàtica d’una farmàcia o pressentir que un semàfor anava a canviar de vermell a verd.
El 2004, el lema “Fantasia, ciència ficció i altres coses difícils d’explicar” plantejava irònicament idees com que el president Bush és “lo más”, o els mitjons que sempre desapareixen misteriosament. A més, amb la idea “d’Uns fotogrames més enllà de la realitat” es mostraven imatges estranyes que podrien passar a la vida de cadascú, com la imatge d’un senyor tranquil·lament assegut, però amb el fotograma ocult del seu gos mossegant-li el braç.
El 2005, amb el 30 aniversari de Tiburón, es va donar pas a l’humor més directe amb el concepte totalment vertader de “Tots ens fem grans” al veure un tauró exhaust després de donar per perduda a una presa. A més, els creatius van voler donar-li un toc més surrealista i artístic produint quatre peces on es deixa clar que si no existís la fantasia tot seria més avorrit.
El 2006 ens van convèncer de “No esperar imaginació a cap altra lloc”, mostrant un joc de titelles on els nens veien simplement mans i pals, enlloc de contemplar la història de reis, princeses i països llunyans. Aquell any l’homenatge als 20 anys de Blue Velvet es va centrar en el complexa univers del director: “Temps suficient per entendre a David Lynch”
El 2007, amb motiu del 40 aniversari del festival, es va deixar clara la intenció de SITGES a l’usar el claim “40 anys fent una mica menys dura la realitat”, on un zombie era la única part amable de l’espot, en contraposició als humans. Aquell any també vam celebrar el 25 aniversari d’E.T. i les conegudes mans de l’extraterrestre més estimat pel públic ens delectaven tocant al piano la coneguda cançó de John Williams.
El 2008, amb el 30 aniversari de 2001, una odisea en el espacio, es van burlar de la pedanteria de molts al no considerar Kubrick i la seva obra com una revolució del cinema, afegint “40 anys d’una experiència visual única”. A més, aquell any es va fer un espot dedicat als fans del festival, sempre fidels, amb un home llop maquejant-se per anar a veure pel·lícules amb la frase “Els fans de Sitges no són com els d’altres festivals”. Un especial dedicat a les naus espacials va servir per fer una curiosa reflexió ambientada en una oficina on absolutament tot es de color negre.
El 2009 l’espot va deixar a tothom agafat a la butaca amb tirs, sang i mala llet, plats forts “d’una massacre que comença amb un ou que es trenca” per celebrar el 30 aniversari d’Alien.
El 2010 es va tornar a Kubrick amb el 30 aniversari de El Resplandor, amb un elegant anunci on es confirmava que “Un Kubrick mai mor”.
PUBLICITAT
PUBLICITAT