PUBLICITAT
COMARQUES
28-09-2011 16:36
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Els agents rurals de la comarca i tècnics del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa van recollir l’animal, que estava molt prim i debilitat. L’ocell va ser hospitalitzat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, on se li va practicar tractament de suport i se’l va sotmetre a un examen físic, radiològic i biopatològic. La condició corporal de l’ocell era molt baixa i presentava símptomes de deshidratació. L’estat de salut del voltor és estable i ha començat a menjar espontàniament, tot i que el pronòstic és reservat. Aquesta és la primera vegada que ingressa un voltor negre al Centre de Fauna de Torreferrussa per recuperar-lo.
Si l’animal aconsegueix refer-se’n, es durà a la Reserva Nacional de Boumort, on després d’un període d’aclimatació s’alliberarà al medi natural. És precisament en aquesta zona on el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural duu a terme un projecte de reintroducció de l’espècie. El voltor negre es va extingir a Catalunya fa més d’un segle. L’any 2010 va tornar a criar la primera parella després dels primers alliberaments de 2007. Actualment, es calcula que viuen a Catalunya uns 15 exemplars, entre els quals s’han format 5 parelles.
Característiques del voltor negre
El voltor negre també és conegut com a voltor monjo, pel seu cos negre i el cap pelat. És una de les aus voladores més grosses del món. Fa uns tres metres d'envergadura i pesa entre set i tretze quilos. Viu al sud i l’est d’Europa i al centre i l’est d’Àsia. El 80% dels voltors negres de tot Europa viu a l’Estat espanyol, on tot i que té una població d’unes 2.000 parelles continua sent una au amenaçada en la categoria de “vulnerable”. És molt sensible a la presència humana, cosa que fa que abandoni els nius amb les cries, o tingui greus problemes per alimentar-se.
Té uns hàbits solitaris, però es reuneix en grups per cercar el menjar. És un necròfag o ocell carronyaire perquè s’alimenta de cadàvers, principalment de mida petita (conills, llebres, etc.). Necessita aproximadament uns 700 grams diaris de carn, i pot consumir fins a quatre vegades aquesta quantitat per alimentar les cries o tenir reserves per als dies amb meteorologia adversa, en què no pot sortir a volar. En el temps de cria, el mascle cerca l’aliment; altrament, farà la cerca en parella, de manera similar a com ho fa el voltor comú.
El seu niu té aproximadament 2,5 metres de diàmetre i 1 de gruix. Fa els nius sobre els arbres. Acostuma a pondre un ou d’entre 210 i 280 grams, i tots dos sexes comparteixen la incubació. Al cap de dos mesos, el poll és molt actiu.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT