OPINIÓ
04-01-2012 23:34
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Durant els darrers anys hem cridat l’atenció sobre l’estat d’abandonament de diferents edificis i elements catalogats. L’any 2007 varem organitzar la primera “Campanya per la defensa del Patrimoni de Vilanova i la Geltrú”, aconseguint l’adhesió, entre d’altres, de la major part d’associacions veïnals de la ciutat i, des del novembre del 2010 al maig del 2011 hem dut a terme les “I Jornades de reflexió sobre la importància de la preservació de la Vilanova i la Geltrú del segle XIX, com a element revitalitzador de la ciutat del segle XXI”. La nostra trajectòria i les activitats que hem realitzat es poden consultar a la web de la nostra entitat, unescogarraf.org.
Tot això ens ha fet coneixedors del valor patrimonial que defineix la nostra ciutat i ens motiva tot un seguit de reflexions davant l’actuació que la Fundació Hospital Sant Antoni Abat, amb el recolzament econòmic del Programa d’Intervenció Integral del Nucli Antic (PINA), està realitzant en l’Església dels Josepets (Bé d’Interés Cultural Local), que mereix tot el rigor i la cura possible a l’hora de ser intervinguda.
La primera reflexió que se’ns planteja és el per què s’ha començat la intervenció per la façana quan l’edifici pateix greus patologies d’humitats, degudes en bona part pel mal estat de la coberta. Per tothom és sabut que les goteres que afecten l’edifici malmeten directament la conservació dels elements ornamentals de l’interior, i de no corregir-se a temps, poden arribar a l’esfondrament de l’edifici, tal com alerten els professionals en la matèria i com evidencien tants exemples del Nucli Antic de Vilanova.
La següent pregunta que se’ns planteja és per què l’Ajuntament, que té representació en el Patronat de la Fundació Hospital Sant Antoni Abat, no ha trobat imprescindible sanejar aquesta greu patologia, quan és competència de l’administració local requerir als particulars que realitzin aquest tipus d’obres. Com tampoc no s’entén el per què les obres d’arranjament de les goteres no s’han realitzat amb l’ajut econòmic del PINA, quan les bases d’aquestes subvencions permeten la realització d’aquest tipus d’obres. Som conscients de la manca de recursos humans de l’Ajuntament pel que fa a la inspecció, però la problemàtica del mal estat de la coberta de l’Església dels Josepets es coneguda per tothom.
De la reforma de la façana ens criden l’atenció els elements pictòrics que recentment han aparegut: el ribetejat de color marró dels elements escultòrics i la pintura en color blau del fons de la fornícula de Sant Josep. Aquestes actuacions divergeixen amb l’opinió dels experts que sempre han presentat l’església dels Josepets com un exemple de composició de senzillesa decorativa i simplicitat de formes. I més encara, quan examinem les restauracions realitzades en altres esglésies i conjunts conventuals Carmelitans, vegis l’església dels Josepets de Gràcia de Barcelona o l'església de Cambrils de Tarragona, en cap cas els edificis mostren detalls pictòrics com els que ara, a partir de la intervenció realitzada, observem a l’Església dels Josepets de la nostra localitat.
La descoberta de l’aspecte pictòric que mostra l’església vilanovina esdevé prou important i sorprenent com per haver estat motiu d’informació en la darrera reunió del Consell Assessor del Nucli Antic, duta a terme el passat 20 de desembre, i on concretament es va informar de l’elaboració de la primera carta de colors que disposa la ciutat. El fet de no haver informat d'aquest fet en un context tan adequat com és aquest Consell, on es troben aplegats reconeguts professionals i historiadors locals, ens motiva a demanar com a ciutadans poder accedir als treballs d’arqueologia vertical fets, els quals han permès recollir la informació dels revestiments antics, mitjançant fotografies, informes tècnics i recerca històrica que justifiquen el procedir de la intervenció, ja que aquesta documentació bàsica no es va trobar quan es va consultar l’expedient a la Regidoria d'Urbanisme, Obres i Habitatge. També voldríem saber els raonaments tècnics que han justificat l’ús de les tècniques de sanejament i revestiments emprats i la seva garantia de durabilitat, per evitar caure en situacions com les que ara estan afectant al Museu Víctor Balaguer, on les humitats estan deteriorant, en diferents punts, l’arrebossat i l’estucat que a l’estiu del 2009 es va fer. Ens preguntem, entre d’altres qüestions, si s’han fet proves de resistència als tractaments, per part dels materials originals, abans d’aplicar les tècniques de neteja. I en relació a la forja i a la fusteria, si s’han consultat experts en patologies, tractaments i acabats.
La darrera qüestió, però no per això la menys important, ens porta a plantejar la necessitat de reflexionar sobre la participació ciutadana a la ciutat, especialment en l’àmbit del patrimoni. La manera en la que s’ha procedit en el projecte de rehabilitació de la façana dels Josepets evidència la necessitat de reformular i omplir de continguts espais de treball com el Consell Assessor del Nucli Antic, que des de la seva constitució l’any 2005, tot i significar un gran avanç i recollir algunes propostes dels assistents, ha servit bàsicament per informar, desaprofitant el treball interdisciplinar i les sinergies que es podrien haver generat. Aquesta reflexió la volem fer extensiva a la Comissió de Patrimoni dins de la Regidoria d’Urbanisme, tant pel que fa a la seva composició, que fins ara ha exclòs la representació de la societat civil, com per la seva metodologia de treball, donada la impossibilitat d’accedir als seus informes i actes.
Finalment, aquest tipus d’actuacions puntuals i segmentades, com és el cas de la neteja de la façana dels Josepets, ens fa reivindicar que aquest no és el procedir adequat. La importància històrica i artística del conjunt conventual dels Josepets (l'església, el convent, el jardí, les muralles i la torre carlina), tant per ell mateix com pel paper que desenvolupa en l’illa patrimonial que conforma juntament amb Can Papiol, La Sala i la Casa Mir, clama l’elaboració d’un pla d’intervenció integral, consensuat amb la societat civil, que garanteixi la restauració seriosa dels elements, la seva interconnexió amb altres equipaments culturals de la ciutat i la seva posterior dinamització sociocultural, per tal de contribuir en una veritable projecció cultural de la ciutat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT