VNG
09-10-2012 23:28
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La tasca diplomàtica i política de Catalunya a l'exterior és "imprescindible" per aconseguir la independència. És l'opinió de la catedràtica de ciències polítiques de la Queen Mary University de Londres, la vilanovina Montserrat Guibernau, que creu que cal buscar suports polítics dins i fora de la Unió Europea per aconseguir un estat propi de ple dret. "No n'hi ha prou amb una declaració d'independència. El que es necessita és el reconeixement, perquè aquesta és la base de les relacions internacionals en el món d'avui", assegura Guibernau en una entrevista a l'ACN. La catedràtica creu que ara és el moment "d'invertir al màxim" en diplomàcia exterior perquè ja "s'ha internacionalitzat la problemàtica de Catalunya".
El debat independentista generat a Catalunya arran de la manifestació de la Diada i de la convocatòria d'eleccions anticipades pel 25-N ha estat notícia destacada en alguns dels principals mitjans de comunicació de tot el món, alguns de referència com el 'Financial Times', el 'New York Times', 'The Guardian', la BBC o Al-Jazeera. Però per la catedràtica catalana establerta al Regne Unit, Montserrat Guibernau, l'important no és només arribar a les capçaleres més prestigioses, sinó entrar en els despatxos dels primers ministres i presidents més importants del món. I tot i que a través dels diaris el missatge català comença a arribar a la Casa Blanca, al 10 de Downing Street, l'Elisi o la cancelleria alemanya, cal "invertir al màxim" en diplomàcia directa.
"És una tasca imprescindible", assegura Montserrat Guibernau en una conversa amb l'ACN des de Londres. "En aquests moments s'ha internacionalitzat la problemàtica de Catalunya. El desig de Catalunya a decidir el seu futur polític no pot ser ignorat després de la manifestació de l'11 de setembre, i no ho pot ser perquè, a més a més, a mitjans de comunicació dels Estats Units i de diferents països de la Unió Europea, d'arreu del món, es parla de Catalunya i es reconeix aquesta situació", destaca la catedràtica.
Un procés que no s'improvisa
Segons ella, però, cal anar més enllà i "cercar el suport d'estats-nació, perquè aquests compten". "Això és un procés que no s'improvisa", destaca Montserrat Guibernau que creu que cal buscar suports "allà on es puguin obtenir" ja sigui dins o fora de la Unió Europea. I és que, de fet, Guibernau veu difícil que la Unió dels 27 reconegui en bloc una Catalunya independent després d'un referèndum.
"La Unió Europea està formada per estats, que són els que la financen, els que posen les normes i els que han escrit la legislació que la constitueix. Per tant, i en principi, la Unió Europea el que farà serà donar suport a Espanya com a estat membre", admet la catedràtica. Segons Guibernau, la primera decisió d'Europa serà preguntar-se "què diu Espanya?". "Si Espanya no reconeix, la Unió Europea no reconeixerà", prediu aquesta acadèmica, que tot i així assegura que "una unió que es defineix com a democràtica tampoc pot ignorar la voluntat del poble català com a nació integrada".
Qui aniria amb Catalunya?
El procés entre una declaració d'independència i el reconeixement internacional "és una situació que en aquest moment no es pot preveure", segons Guibernau, especialment si l'Estat espanyol no permet el referèndum i el titlla d'il·legal. "Hi hauria països que es podrien solidaritzar amb Catalunya, i països que no. Seria difícil que la Unió Europea respongués de manera conjunta, perquè fins i tot quan es van produir les declaracions d'independència dels països de les antigues repúbliques soviètiques, no va ser la UE com a entitat la que les va reconèixer, sinó que elles es van declarar independents, van passar uns dies, ningú les reconeixia, després un país va reconèixer i l'endemà un parell més i així de manera progressiva", explica Guibernau.
"És molt i molt important que Catalunya obtingui algun tipus de reconeixement internacional. Sense el reconeixement internacional no es pot fer res perquè una de les normes per a la creació d'un nou estat és que aquest sigui reconegut pels altres", reconeix la catedràtica. Per això, és contundent a l'avisar que "no n'hi ha prou amb una declaració d'independència, es necessita el reconeixement perquè és la base de les relacions internacionals en el món d'avui". Guibernau admet que hi pot haver un període inicial d'incertesa just després d'una declaració d'independència o referèndum però que políticament, i especialment a nivell internacional, "és molt difícil negar la voluntat d'un poble, ignorar-la completament".
Guibernau no s'atreveix a predir quins estats podrien estar més disposats a reconèixer una hipotètica Catalunya independent. "Hi tindrà a veure el color dels governs, però també els interessos que puguin tenir, ja siguin geopolítics, o econòmics", destaca. "Els estats-nació miren pel seu propi interès, i també en el cas de decidir a qui recolzen o no, dependrà del seu interès", afegeix Guibernau. "L'altruisme, desafortunadament, no és gaire elevat en aquests àmbits, però sí que és cert que en els moment en que es defensa la democràcia, hi ha algunes situacions que no es poden ignorar", conclou.
La reacció de l'Estat espanyol
Com a experta en nacions sense estat, Montserrat Guibernau és una de les veus més prestigioses del món acadèmic per comparar el procés de Catalunya amb el que viu Escòcia dins del Regne Unit. "La diferència és abismal", reconeix. "Quan el govern escocès diu que vol convocar un referèndum, Londres diu 'bé, mirarem a la legislació com podem encabir-hi aquest referèndum' i ningú qüestiona si es podrà fer o no", destaca Guibernau, que assenyala que el debat entre Londres i Edimburg se centra en "quina serà la pregunta a formular o la data".
"Quan es parla d'un referèndum a Catalunya, l'Estat respon dient que els referèndums no estan contemplats en la constitució espanyola, i punt. I és cert. Per tant, un referèndum seria il·legal", admet aquesta catedràtica, que creu que la tradició democràtica de segles del Regne Unit influeix en la capacitat d'adaptar-se de Londres i la rigidesa de Madrid. La il·legalitat -o al·legalitat- del referèndum català, però, no hauria de ser necessàriament un impediment, segons Guibernau, que creu que una consulta seria més determinant que una declaració unilateral d'independència des del Parlament.
"Si un referèndum no és legal, però tens un índex de participació alt, ben superior al 50%, i la població es decanta a favor d'iniciar aquest procés cap a l'autodeterminació, tens molta més solidesa i molta més força que amb una declaració del Parlament", assegura. "Seria un acte democràtic en el que es reflectiria totalment la sobirania popular", hi afegeix.
Amb tot, Guibernau té dubtes sobre si el govern espanyol de Mariano Rajoy "es pren seriosament les mesures que s'han fet fins ara a Catalunya". "No sé fins a quin punt pensen que és una possibilitat real que surti una majoria a favor d'iniciar aquest procés d'autodeterminació de Catalunya", destaca. "És possible que ho subestimin tot plegat perquè, des del poder, a vegades s'està poc avesat a negociar i més avesat a donar ordres o manar". Però una actitud inflexible de Madrid, segons Guibernau, podria ser contraprudent pels interessos espanyols. "Seria bo, evidentment, que hi hagués una reflexió i que hi hagués un punt de trobada. Seria molt millor, sobretot per a Espanya", destaca.
PUBLICITAT
PUBLICITAT