PUBLICITAT
FLASH
30-11-2002 7:29
Eugénie Grandet es caracteritza per ser la novel·la més cèlebre del conjunt d'obres que constitueixen la Comèdia humana, de Balzac. L'autor ens planteja un seguit de qüestions filosòfiques comunes en la humanitat mitjançant una prosa elaborada que, a mesura que avança el relat, és més propera i entenedora. Per introduir-nos en el món de la saviesa, s'adreça a nosaltres i ens confia els seus secrets sobre les veritats de la vida. El primer interrogant que obre pas a la reflexió és la figura de l'avar, i Balzac ens la mostra mitjançant una visió aprofundida de la vida de Fèlix Grandet, un home que viu gràcies a les ànsies d'acumular riquesa, i que, com l'Oleguer i la Tuies de L'escanyapobres (Narcís Oller), s'acontenta i s'apassiona quan es posa a contemplar i palpar l'or amb les seves mans. L'home ho veu tot des d'un punt de vista material, i en cap moment de l'obra es deixa endur pels sentiments, ja que darrere d'una carícia seva sempre hi ha amagada l'obsessió de posseir més riquesa, i tan sols el veiem afectat quan hi ha una pèrdua econòmica pel mig: «Grandet no sentia pas cap mena d'angúnia d'haver de comunicar a Charles la mort del seu pare, però el vencia la compassió en saber que el xicot no posseïa ni un cèntim, i cercava la fórmula d'endolcir una veritat tan cruel.» Aquesta imatge portada a l'extrem de la cobdícia encara és més rellevant si la contraposem als personatges femenins de l'obra: la muller i la filla. El caràcter angelical de la mare la situa al vèrtex oposat a Grandet en el triangle familiar, que es veu completat amb els sentiments purs i despresos de la seva filla Eugénie. Precisament, aquesta noblesa de cor de la filla, juntament amb la ingenuïtat que la caracteritza, seran la causa del seu esdevenir a l'obra. Malgrat que emprèn un camí en què la noia actua sempre amb justícia, hi ha un cert determinisme, una mena d'herència familiar en relació amb la vida de patiment de la mare, que va extingint a poc a poc les
efusions del seu cor. Eugénie viurà l'amor en estat pur, en el qual «l'ànima necessita absorbir els sentiments d'una altra ànima, assimilar-los per retornar-los més rics encara». Però també experimentarà el desengany i l'acceptarà amb resignació. Veurem les dues cares oposades de l'amor, i alhora ens submergirem en les aigües tèrboles on desemboca l'amargor del despit.
Entorn a la relació que té la família Grandet amb la resta d'habitants del poble de Saumur, surt a la llum un altre tema d'interès: el matrimoni de conveniència. Els Grassins i els Cruchot -dues famílies conegudes d'aquest poble de França- estaran en contínua disputa per aconseguir la mà de la noia, però només amb un objectiu econòmic. I, com a mostra de les passions que ens dominen, Balzac fa evolucionar un personatge, en Charles, de manera que el diner serà el responsable del seu destí: «A causa del contacte perpetu amb els interessos, el seu cor es refredà, es va estrènyer i s'assecà.»
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT