PUBLICITAT
EL FOLL PARLA SERIOSAMENT
11-01-2026 19:36
Pròleg
Escriure de forma seria no és el meu registre habitual i, de fet, ahir un amic va dir-me que pot ser aquest article no s'entendria. Per això aquests primers paràgrafs en forma de pròleg.
Hi ha moments que t'obliguen a sortir de la teva zona de confort, del teu registre habitual, i aquesta segurament n’és una. Com em deia la Laura, aquest és un “tema prou greu com per no caure en un acudit fàcil o una simple sàtira”.
I per això mateix aquestes línies no tenen cabuda on acostumo a escriure relats de fantasia i de ficció des de la comicitat, la sàtira i l’absurd; inspirats en el quotidià vilanoví, allà al diari Foll. Agrair doncs a l’Eix diari aquest espai per poder parlar de les poques coses que he estudiat amb entusiasme: l’humor.
Introducció
Ja fa dies que rebo imatges, vídeos fets amb IA, i stickers de whatsapp relacionats amb l’assetjament sexual que adolescents i joves de Vilanova i la Geltrú han patit en els últims 15-20 anys. Alguns amb gràcia… altres més justets. Jo no els jutjaré perquè crec que és bo que apareguin: senyal que ho comencem a exterioritzar i que, en definitiva, el procés de reparació col·lectiu ja està en marxa.
Una de les funcions principals de l’humor és aquest: l’efecte pal·liatiu; sedant. Ajuda a alliberar tensió i estrès, i és un mecanisme d’afrontament i de protecció del Jo. Pío Baroja, a la Caverna del Humorismo, deia que l’humor ens ajuda a tendir «a la interpretació i el bàlsam.» (1)
Personalment no entenc com un home granadet pot enviar fotografies dels seus genitals a adolescents i menors, i demanar-los reciprocitat. I per això aquests mems em fan gràcia; perquè obtinc plaer de l’estalvi d’energia psíquica que em suposa intentar-ho entendre. Reinterpretant a Freud (2), fem servir els mems per no haver de pagar el preu emocional i intel·lectual que suposaria analitzar seriosament una realitat tan fosca.
Aquest és el primer pas. Però es va acostant Carnaval, i la pregunta que apareix en alguns grups, i de ben segur que també a les seus de les entitats, és si aquest tema s’ha de tocar durant la festa grossa vilanovina.
Per Carnaval s’han de tractar aquests casos d’assetjaments sexuals?
La resposta és SI. Si o si s’ha de tractar. Perquè no parlar-ne és passar pàgina; és validar un assetjament sexual perpetuat en el temps als nostres adolescents.
Agafant aquella màxima simplificada de la filosofía de Mahatma Gandhi, que diu que “davant d'una injustícia és preferible l'ús de la violència a la covardia”, jo diria que en el cas de Vilanova, davant d’una ferida col·lectiva com aquesta, és preferible una sàtira mal feta a la passivitat. I a més a més en el context de Carnaval.
Hi ha dolor. S’ha torpedinat un espai segur i lliure, i això necessita ser reparat. L’humor no cura, està clar, però calma i ajuda a iniciar el procés per païr. Perquè «passant la realitat pel filtre de l’humor, i representant-la, podem eliminar certes tensions negatives assolint l’equilibri emocional.» (3) I és a partir d’aquí quan podem començar a reconstruir.
Aquí no parlo de l’agressor ni de les víctimes a nivell individual. Cadascú ha de fer el seu procés, i jo no puc intervenir-hi. Ni jutjaré a ningú. Aquest article no va de lo individual, va de lo col·lectiu, de com reparem; de com ens unim i fem front a una cosa que ens ha fet mal.
Així doncs la pregunta ja no és si per Carnaval s’ha de tractar o no uns assetjaments sexuals. La pregunta ha de ser com es tractarà? Com se li donarà forma? I és aquest el repte que tenim.
Com s’ha de tractar un cas d’assetjaments sexuals per Carnaval?
Mireu, per les funcions que té l’humor, aquest és una arma molt perillosa. L’humor embolcalla una idea, i facilita que aquesta entri directe a la nostra ment. Per molt que tinguem una estructura moral consolidada i una sólida base teòrica que fonamenti els nostres ideals, l’humor té la capacitat de travessa-ho. L’humor és el millor dels lubricants: sense gairebé adonar-te’n ja tens la idea dins, i a sobre t’ha donat plaer (has rigut).
L’humor precisament ha sigut una arma que ha fet servir l’extrema dreta en els últims anys. I degut a l’humor, idees lgtbifòbiques, masclistes, racistes i aporofòbiques han calat en el nostre jovent.
(En un altre moment parlaré com per culpa de l’esquerra moralista i conservadora hem cedit espais i camps de batalla al neo-feixisme).
Així doncs, tenint clar que aquest tema s’ha de tractar, lo important és com el treballarem; perquè, depèn de com ho fem, acabarem difonent una idea o una altre. És a dir, sense voler-ho, i a través de la sàtira, podem acabar convertint un assetjador en un heroi.
Crec i defenso que l’humor no té límits. I tant és així que, malgrat no m’agradi, defensaré que a l’Arrivo pugui sortir un grup de gent amb titoles al cap. Però quina és la idea que, a través de la comicitat, transmetrem? És lícit quedar-nos només en buscar una disfressa que tregui autoritat / amenaça a l’assetjador i el converteixi en objecte d’estudi, prenent distància d’una realitat dolorosa. Però crec que el Carnaval és el context ideal per començar a reparar de forma col·lectiva un fet que ens ha ferit com a societat.
Un cop fet aquest humor més banal d’aquestes setmanes, centrat en l’assetjador, com podem passar a una sàtira que tracti el perquè un agressor ha pogut assetjar regularment a desenes de joves de la nostra ciutat? Al Carnaval, podem parlar de la prevenció i de com construïm espais lliures i segurs?
Si les entitats tenim alguna funció, precisament és la de fer vincle i ajudar a passar les adversitats des de lo grupal. Siguem ara referents en això.
El repte del Carnaval d'enguany no és quina entitat tindrà el "valor" de tractar "el tema", sinó quina el tractarà amb major respecte i resiliència. I quina ho farà promovent la sanació, la responsabilitat, la prevenció i la reconciliació.
Se’ns gira feina i tenim poc temps. Bon Carnaval!
1. Baroja, P. (1919). La caverna del humorismo. Rafael Caro Raggio.
2. Freud, S. (2000). El chiste y su relación con lo inconsciente (1a ed.). Alianza Editorial.
3. Aristòtil
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT