PUBLICITAT
URBANISME
15-01-2026 11:12
Si avui es fes una consulta ciutadana sobre la preservació de l’Ortoll, sense cap mena de dubte, sortiria un sí amb immensa majoria. A escala política, no hi ha consens absolut, però en la major part s’optaria per conservar aquest espai de la urbanització, almenys en gran part de les seves prop de 100 hectàrees d’extensió. El debat s’haurà de concretar, ara s’encara la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). A principis del 2028 l’Ajuntament hauria d’aprovar inicialment aquesta modificació.
L’Ortoll s’erigeix en petit tresor a tocar del nucli urbà de la ciutat, pel seu valor arqueològic, social, ecològic i agrari. És propietat d’un conglomerat repartit en un 50% de particulars, un 11% de la SAREB, un 34% de societats i només un 3,5% de l’Ajuntament. No hi ha cap propietari majoritari. L’actual planejament qualifica aquest espai com a sòl urbanitzable, en dos sectors. El sector Ortoll I té un potencial de 2.423 habitatges, i el sector Ortoll II de 3.942 habitatges, tots dos amb una densitat de 70 habitatges per hectàrea. En conjunt, aquests dos sectors podrien acollir fins a 6.366 habitatges, l’equivalent a 12.859 nous habitants.
El febrer d’enguany s'ha presentat l’Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. La ciutadania a través de més de 460 aportacions en el procés participatiu, ha expressat un rotund suport a la protecció integral d'aquest espai, considerat l'únic gran pulmó verd del municipi. S'argumenta el seu valor com a connector ecològic entre el Parc del Garraf i la Platja Llarga, el seu patrimoni de pedra seca, el seu potencial per a la sobirania alimentària i la seva funció com a refugi climàtic i espai de salut. Aquesta visió, sostinguda per entitats ecologistes i veïnals, demana la desclassificació com a sòl urbanitzable i la seva conversió en un parc natural periurbà o agrari, prioritzant clarament la conservació sobre l'expansió urbana.
No obstant això, el futur de l'Ortoll no és unívoc. La discussió també recull les veus de propietaris amb drets urbanístics adquirits, que reclamen compensacions econòmiques justes en cas de desclassificació i al·leguen la necessitat de crear habitatge davant d'un creixement demogràfic real. El repte polític i tècnic, segons el document de participació, radica en trobar una fórmula equilibrada que protegeixi els valors ecològics i socials prioritzats per la comunitat, alhora que respecti els marcs jurídics i abordi la viabilitat econòmica. Les propostes de consens apunten cap a solucions mixtes, com una petita urbanització que permeti administrativament la protecció de la major part del territori.
El gran problema per la desclassificació total de l’Ortoll és que planejaments urbanístics superiors consideren que la ciutat ha de suportar el creixement que l’àrea metropolitana ja no pot tenir. Planejaments com el Pla Territorial Metropolità, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i el pla Territorial Parcial del Penedès, entre d’altres condicionen en gran manera com ha de ser la revisió del POUM de Vilanova i la Geltrú.
Un dels més vinculants, el Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles considera l’Ortoll I, “una àrea d'interès metropolità, amb directrius per incorporar usos econòmics i dotacionals i complir amb les estratègies territorials. S'inclouen recomanacions per avaluar la sostenibilitat i els riscos naturals, com la inundabilitat”. I quant a l’Ortoll II, es proposa “reduir l'àmbit per protegir el connector territorial i evitar la urbanització de la franja costanera, inclòs la desclassificació de sòls per a passar a sòl no urbanitzable de protecció especial”.
És a dir, aquest document indica la possibilitat de desclassificar una part de l’Ortoll II pel corredor biològic i una altra pels 500 metres de la franja costanera, com indica el Pla director urbanístic del sistema costaner. Però, per contra, els altres planejaments consideren que Vilanova ha de construir en cinc anys 666 habitatges de protecció oficial i que la ciutat a part d’assumir la pressió demogràfica que expulsa l’àrea metropolitana també té un problema d’oferta residencial.
No obstant això, a favor de desclassificar totalment l’Ortoll hi ha una normativa totalment a favor. La Llei 2/2014 d’Urbanisme contempla que en cas de reclassificació, canvi de sòl urbà o urbanitzable a no urbanitzable, derivada de l'aprovació o modificació d'instruments de planejament, no s'originarà dret a indemnització a favor dels propietaris. Això és així sempre que es compleixin dues condicions acumulatives. La primera és que el sòl no tingui càrregues urbanístiques, és a dir, no hi hagi aportacions de sòl, obres d'urbanització o edificació realitzades a càrrec del propietari i en virtut de l'ordenació anterior. En el cas de l’Ortoll hi ha quatre càrregues urbanístiques, que haurien de ser indemnitzades. L’altra condició és que el canvi no generi expectatives legítimes indemnitzables.
La qüestió és que la política i la retòrica poden sostenir qualsevol argument. Fins i tot és possible canviar lleis i normatives, amb convicció política i impuls de la ciutadania. Veurem que hi diuen aquests dos vessants respecte a l’Ortoll. Comencem pel govern municipal. Gerard Llobet és regidor d’Urbanisme pel PSC, “nosaltres hem dit sempre que bona part de l’Ortoll s'hauria d’intentar protegir, veurem en quin percentatge, perquè al llarg dels anys han sorgit molts condicionants. La idea és que l’aprovació inicial que fem a la ciutat estigui consensuada amb la Generalitat. Tot dependrà la fórmula que es triï perquè aquest procés sigui més llarg o no”.
Llobet fa referència a les càrregues administratives i els planejaments que desclassifiquen per defecte l’Ortoll. El regidor considera que hi ha tres fórmules per preservar al màxim l’espai: una seria desqualificar, l’altra seria utilitzar convenis urbanístics per compensar les parcel·les urbanitzables i una tercera seria declarar-ho bé públic. “Sincerament, crec en una fórmula a mig camí: la de blindar el que realment té valor natural, arqueològic i agrari i la resta veurem quin és el marge que s’hi pot donar, tenint en compte que la Generalitat ha d’aprovar definitivament el POUM. Cal buscar solucions jurídiques i tècniques i segurament, però és evident que hi ha una forta demanda de la ciutadania per disposar d’aquest espai verd prop de casa”, apunta Llobet.
No obstant això, el que sembla clar és que pel creixement que pugui tenir Vilanova i la Geltrú l’Ortoll no fa falta en els propers 40 anys. Primer cal acabar tot el Llimonet 2 i la Carrerada que ja estan urbanitzats i fer el desplegament urbanístic del Sant Jordi 2 i tot l’Eixample Nord, això suposen prop d’11.000 pisos. La previsió és que la urbanització del Sant Jordi 2 es faci en tres o quatre anys, l’Eixample Nord en sis o set, sempre parlant del primer sector, dels tres que en té. En aquest primer bocí hi cabria l’Hospital nou, que no serà una realitat abans de deu anys.
El regidor recorda que hi ha hagut diferents intents per urbanitzar l’Ortoll i que el consistori els ha aturat. Abans de la recuperació democràtica es van comprar terrenys per posicionar-se en una possible urbanització. “El 2001, el tripartit va aturar un Pla Parcial per construir en una part de l’Ortoll. Cal tenir en compte que actualment allà s’hi poden fer pisos. Amb la clau actual no seria la continuació de l’Aragai, per tant, tindria una densitat constructiva important. D’altra banda, caldria saber el dibuix del possible traçat del tren orbital. Un altre debat és si cal connectar el nord i el sud de la ciutat per l’Ortoll. Allò clar és que la ciutat no el necessita per desenvolupar-se. Però seria un guany social preservar-lo”, conclou Llobet.
El Consell Municipal de Medi Ambient aquest agost es va pronunciar per la preservació total de l'àmbit de l'Ortoll i la catalogació de la zona d'Adarró dins el procés de redacció de nou POUM. Aquest és un òrgan col·legiat de participació sectorial de caràcter consultiu assessora l'Ajuntament i formula propostes i suggeriments en les matèries relacionades amb el medi ambient. La proposta, votada majoritàriament a favor per totes les entitats i partits polítics representats, acorda considerar que l'àmbit ha de ser zona no urbanitzable. Però és un posicionament a tenir en compte, però no és vinculant.
Iolanda Sánchez, de Vilanova en Comú, regidora d'Emergència Climàtica i Espais Naturals, valora molt positivament que el Consell s’hagi pronunciat a favor de la preservació de l’Ortoll. De fet, el seu grup sempre s’ha mostrat favorable a protegir-lo al 100%. Però el gran repte és com fer-ho, Sánchez en aquest sentit indica que “si no es pot desclassificar totalment, a través de convenis urbanístics. Amb aquesta via cal treballar intensament a escala política, jurídic i tècnic, per aconseguir que tot el sòl sigui públic i protegit”. El gran exemple és la salvaguarda de la Platja Llarga.
La regidora és conscient que declarar-ho no urbanitzable serà molt complicat, “però tot i que continuï sense desclassificar es pot parlar amb els propietaris i anar acordant convenis. Paral·lelament, caldria continuar la tasca encetada per Garraf Coopera, conjuntament amb altres entitats per recuperar i mantenir l’espai. Si finalment no es pot preservar tot, i una petita part s’ha d’urbanitzar per compensar la resta que esdevé sòl públic, crec que també s’hauria de fer valdre”.
Sánchez tampoc es mostra d’acord a tancar una anella de circumval·lació de la ciutat per l’Ortoll, empalmant el carrer Zamenhof amb Adarró, “potser caldria pensar abans en com eliminar que el passeig sigui un cul-de-sac, desviant el trànsit abans de la via, habilitar aparcaments dissuasius, millorant el transport públic intern i fomentant l’ús de la bicicleta com moltes ciutats estan fent. Són temes de mobilitat que ja podem començar a aplicar”.
Els grups polítics que estan a l’oposició es mostren clarament a favor de preservar l’Ortoll, menys el Partit Popular, que té una posició més matisada sobre el tema, “no voldríem que aquest espai sigui una segona part de la platja Llarga i que la ciutadania hagi de pagar grans indemnitzacions per desclassificar l’Ortoll. Creiem que l’Ortoll II té molt de sentit protegir-lo per disposar d’una connexió amb la platja Llarga, però també plantejar la connectivitat amb la part nord de la ciutat amb el mar, que podria ser del tot respectuosa amb l’entorn”, comenta Carlos Remacha portaveu del PP.
Els populars defensen que un urbanisme modern “s’ha de desenvolupar de manera integradora i respectuosa amb l’entorn, de manera ordenada, però que atengui les finalitats urbanístiques que estan planejades. Perquè de contrari ens preguntem qui pagarà la indemnització als propietaris”, qüestiona Remacha.
Xavier Serra, d’ERC i exregidor d’Urbanisme, creu que s’ha d’estudiar quina és la figura urbanística millor per preservar-ho. “Es pot dir que el sol és urbà, però és un espai verd. Com a grup municipal en les negociacions que hem tingut amb el govern pels pressupostos 2026, vam demanar un estudi específic del que és l’Ortoll. En el POUM es reflectirà, i després els organismes superiors diran”.
Una altra possibilitat per Serra és “crear una nova zona urbanitzada i desqualificar l’Ortoll. El pla territorial del Penedès, s’hauria de dirigir cap a la protecció de l’Ortoll. El tren orbital no afecta l’Ortoll, segueix la ronda ibèrica i va a la part alta del Prat de Vilanova. Connectar amb la part nord amb la part sud amb un vial, és difícil, però també és convertir el passeig marítim en una ronda. Cal mirar com reduir l’efecte cul-de-sac i crear un aparcament dissuasiu per la zona alta de l’Ortoll”.
Marc Segarra, portaveu de Transformem VNG, diu que “som partidaris que l’Ortoll no es toqui, preferiríem que classifiqués no urbanitzable. Entenem que el creixement no es pot decidir des d’un despatx de Barcelona i el territori té molt a dir. Hem de tenir potestat, i presentar al·legacions que fer el que calgui per aconseguir el nostre consens”. Segarra té en compte que si no és urbanitzable, no caldria tenir pagar compensacions, excepte les càrregues urbanístiques adquirides. Per tant, no estaríem en la situació de la platja Llarga”.
Una situació que no convenç aquest grup, però segurament seria molt realista seria la de concentrar tota l’edificabilitat a l’Ortoll I, amb edificis alts, a canvi de preservar l’Ortoll II. Aquesta possibililitat, no impedeix quee cal treballar tractar amb la Generalitat quines opcions hi ha per aplicar figures de preservació. "Una altra possibilitat seria créixer per altres cantons del municipi alliberar l’Ortoll. Mentrestant, els propietaris tenen responsabilitat per mantenir els espais, i no aixecar tanques perquè els camins siguin intransitables”.
Gerard Figueras, portaveu de Junts-Estimem Vilanova, indica que “treballarem per tal que el futur POUM reculli una solució que generi el màxim consens possible. Una solució que sigui capaç de trobar l'equilibri entre la preservació d'una de les zones naturals més importants amb les que compta la ciutat, i la possibilitat que els propietaris puguin desenvolupar-hi projectes residencials de qualitat i proporcionats amb l'entorn singularen què es troben”.
Sobre la connexió d’Adarró amb la part nord del municipi, Figueras comenta que “connectar no significa necessàriament desenvolupar urbanísticament. És evident que l'extrem sud del Passeig Marítim és actualment uncul-de-sac i que, tant per criteris de mobilitat com de seguretat, el més sensat seria realitzar una connexió des del passeig cap a aquesta zona de la ciutat. La definició exacta és la que han de plantejar els urbanistes en el nou POUM. Zamenhof pot ser una opció, però l’accés a l'Aragai amb l'allargament de l'Avinguda Torre del Vallès, o l'allargament de la rambla Arnau de Vilanova, poden ser altres opcions”.
Josep Ametllé, portaveu de la CUP, considera que tot i que hi ha planejaments superiors que marquen el creixement de la ciutat “cal negociar i hi ha capacitat per frenar aquesta onada expansionista. Per nosaltres l’Ortoll és un pulmó verd per la ciutat i és dels pocs espais no urbanitzats del litoral català, per tant, tot hauria de ser no urbanitzable i declarat espai natural d’especial protecció natural, pels seus connectors ecològics, camins catalogats i per la seva contribució als efectes del canvi climàtic, i mantenir la biodiversitat. Caldria incloure l’Ortoll al parc natural del Foix i a la xarxa de parcs naturals del país”.
La CUP va demanar que els terrenys de la Sareb que passés a sols públic i evitar accions especulatives. Per aquest grup és “bàsic i essencial que el nou POUM blindi aquesta zona. No ens tranquil·litza cap compromís verbal que aquesta no fa falta pel creixement de la ciutat, una idea a debatre com a concepte. Mentrestant, és necessari que els propietaris ho mantinguin. Però també apostem perquè les entitats continuïn la feina de recuperació, possiblement hauria d’estar coordinada per l’Ajuntament”.
Per l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA), com és d'esperar està per preservar l’Ortoll com espai natural, “ja no diem quina figura ha de tenir, però sí que ha d’estar protegit. Sabem que potser no s’ha fet mai passar a sòl no urbanitzable. Hi ha molta demanda social perquè protegirà aquest espai, no només per part dels ecologistes. Veurem que passa, però està en joc també l’autonomia municipal, per més planejaments superiors que condicionen. Aquí no valen punts intermedis, ni tirar pilotes endavant, el canvi climàtic no condona res, el problema el tindran les generacions si no preservem espais i pensem el creixement sostingut”.
Un dels grans opositors dels grups ecologistes és la propietat privada, “ens oblidem que la propietat privada té una funció social. El dret a la propietat privada no és absolut, sinó que ha de servir també als interessos generals de la societat, pot ser regulat, limitat i, en casos justificats, objecte d'expropiació, sempre amb garanties jurídiques i indemnització. Aquí cal valentia per fer entendre que la decisió col·lectiva sobre una manera de viure respon a interessos generals, i no poden pesar més que els interessos especulatius dels propietaris”.
Per La Foixarda l’Ortoll no s’ha d’urbanitzar, per diferents raons; la primera emergència climàtica. Per aquesta entitat ecologista hi ha un dèficit enorme d’espai verd a Vilanova, ”actualment tenim 200.000 metres quadrats d’espai verd, segons l'OMS hauria de disposar nou metres quadrats mínim per habitant, per tant, hauríem de tenir 650.000 metres quadrats per tenir un espai saludable”, diu Xavier Elizondo, secretari de La Foixarda.
Aquest col·lectiu està molt centrat en la flora i fauna. Amb la col·laboració d’altres entitats estan fent un inventari de fauna de l’Ortoll. Queda clar que hi ha molta diversitat. En els darrers cinc anys hem detectat 42 espècies d’ocells, de les quals 29 protegides, 13 de mamífers de les quals tres de protegides, cinc de rèptils i cinc d’amfibis, totes protegides. “La pèrdua de biodiversitat afecta també el canvi climàtic, tot es retroalimenta. Cal protegir l’Ortoll de la urbanització però també recuperar-lo. Hi ha una legislació de canvi climàtic que en l'àmbit urbanístic també s’ha de complir. El problema és el model, perquè hem de créixer, perquè hem d’absorbir el creixement, aquest és un model que qüestionem, creixement de població i de visitants, un model que no és sostenible i està condemnat a fracàs”.
Comencem a sentir ara la veu d’alguns propietaris. Edificaciones Vilanova té propietats a l’Ortoll. Aquesta és una empresa promotora regentada pels germans Hernández que veuen com un error de Vilanova no plantejar el desenvolupament en condicions de l’Ortoll. “El nivell socioeconòmic de Vilanova està per sota de la mitjana catalana. Vilanova pot créixer de dues maneres: amb l’Eixample Nord de gent expulsada per motius econòmics d’altres llocs, o per gent que volen millorar amb qualitat de vida. El sol és finit, si es vol créixer s’ha de fer de manera intensiva en altura, perquè la ciutat extensiva, com passa a Calafell o Segur de Calafell, és impossible de mantenir. Cal fer ciutats compactes i que s’hi pugui passejar, ha de ser densa, no hi ha més solució, per optimitzar els recursos”, considera Domingo Hernández.
La gent vol venir a viure a Vilanova per la seva qualitat de vida i atractiu. Per Domingo Hernández, “la demanda la pots tallar per dalt o per baix. L’Ortoll ha de ser una zona per persones de nivell adquisitiu mitjà alt”. I apunta a una solució, cal ordenar, concentrar l’edificabilitat on menys mal faci, però deixant construir als propietaris, que tenen dret i respectar la zona que té valor paisatgístic, de titularitat pública. Actualment només hi ha tres camins públics. "Falta decisió política sobre tot això”, conclou el promotor.
Raimon Claver, que també té terrenys a l’Ortoll recorda que els anys vuitanta ja s’hi va fer una compensació administrativa de terrenys per poder fer el pavelló Isaac Gàlvez, en època del govern de Jaume Casanovas. “L’Ortoll encara no fa falta desplegar-lo. Ara bé, s’hauria de poder solucionar la sortida de la platja per la banda sud. Hi ha molts xalets en venda al Tennis, es venen a baix preu. La gent amb diners prefereixen àtics i que no en deixen fer. No és interessant fer xalets”.
Una altra opinió ben sentida és la de Remei Gimeno propietària i pagesa de l’Ortoll. Treballa conjuntament amb el seu germà Jaume 7,5 hectàrees, de les quals gairebé tres són de propietat, els únics terrenys agrícoles d’aquest espai que van posar en marxa els seus pares el 1932. En part, se li deu a la família que es conservi el conreu d’espigalls a la ciutat. Remei recorda com arribava l’aigua del pantà del Foix i com ella mateixa va enginyar i exposar un simple sistema per portar aigua al passeig marítim, però no se li va fer gens de cas. Ara tot i ser la presidenta de la Comunitat de Regants del Foix, ha de treure l’aigua d’una mina d’aigua d’un terreny contigu.
Remei Gimeno tot i la seva energia és molt pessimista pel futur de la pagesia a la ciutat. Queden sis pagesos, alguns d’ells afectats per l’Eixample Nord, molt pocs tindran relleu generacional, ella tampoc. “Em fa molta pena saber que no es continuarà l’activitat. Costa molt que rendeixi, amb prou feines tenim personal. Ens robem molta plantació. No acabo de veure que l’Ortoll serveixi per plantar i menys en aquesta situació que la pagesia s’està morint”.
Però encara és més pessimista sobre el futur de l’Ortoll. La seva família sempre s’ha resistit a vendre els terrenys a tocar l’Escola Llebetx a pocs metres de la platja. “Què cal preservar? Tot està perdut i abandonat. Poca gent fa per mantenir-ho, ni els propietaris ni l’Ajuntament, només alguna entitat. Mireu aquest munt de pisos d’aquí davant. Això s’acabarà construint vulguem o no; ara bé, nosaltres no ho veurem”, conclou la pagesa.
L’Ortoll té moltes restes d’ocupació d’indigents que han muntat el seu campament allà. Hi ha moltes restes d’assentaments. Aquesta ocupació es manté molt dispersa. Continua havent-hi un risc d’incendi perquè la vegetació és molt densa per les restes d’aquestes ocupacions, fa tres mesos es va calar foc en un d’aquests assentaments. L’antiga zona de pràctiques de cotxe del costat del Llebetx estava tota ocupada, encara queden moltes restes de matalassos i estris de càmping.
Marco és un italià que mirava de refer la seva tenda de campanya després de la pluja i el fred d’aquests dies passats, que van fer que hagués d’ocupar una casa. Fa un any i mig que viu a Vilanova i un mes concretament a l’Ortoll. “Estic buscant una zona més discreta. Altres companys han rebut ganivetades i cops”, exclama mentre estén els pals de la tenda.
No ho veu tan malament Alexandr Perisic, que fa set anys que va marxar de Sèrbia. Va voler deixar enrere l’economia del país, els efectes socials de la guerra i pel clima. Fa cinc anys que viu a Vilanova i n’està molt content d’estar a l’Ortoll. Diu no tenir problemes, només a vegades la canalla li tiren pedres. “M’agradaria trobar feina d’apicultor, però estaria bé qualsevol tasca. De moment puc menjar a través de l’Economat”, comenta. Perisic està atès pels serveis socials municipals.
Ara està ajudant a un company andalús d’acampada amb problemes de demència que està abandonat per la seva família, “jo faig la interlocució amb els metges del CatSalut. I junt amb els serveis socials mirem de mantenir neta la zona. Conec a tota la gent que viu aquí a l’Ortoll. No hi ha cap problema. Vilanova és un gran lloc per viure”, assegura.
Hi ha una altra construcció que està ocupada per un grup de txecs amb un model de vida diferent, autogestionat. No han volgut parlar. A banda d’això és molt fàcil veure cabanes de pedra seca ocupades o creuar-se amb gent que viu dispersa pel bosc amb petites barraques fetes amb material de deixalles, molt precàries. El cas és que molts generen brossa, fan foc i alguns tenen problemes d’addicció o mentals.
Acabem amb l’entitat que fa més per preservar l’Ortoll: Garraf Coopera. Fent valer els seus principis del respecte i preservació del medi ambient, l’economia social i solidària. Des del 2011 treballa des de la Plataforma Defensem l’Ortoll per recuperar aquest espai. D’aquestes accions destaca la rehabilitació de la Ronda d’Adarró, un circuit de 4,6 km per passejar a peu o en bicicleta que passa per antics camins medievals amb marges de pedra seca que s’inicia des del Camí Ramader de Marina, que forma part d’una extensa xarxa de camins de transhumància de 250 km des dels Pirineus fins aquí.
Amb quinze socis i vint voluntaris Garraf Coopera fa una tasca de divulgació espectacular dels valors de l’Ortoll, organitza diferents activitats de neteja, esportives, trobades, recollides d’escombraries, neteja de camins i la darrera és la posada en marxa de la ruta inclusiva de l’Ortoll que a través de senyals NaviLens les persones cegues poden orientar-se en aquest espai natural. Entre aquests valors arquitectònics destaca el molí de l’Escardó, datat del 1616, per no dir l’assentament iber d’Adarró.
Tenen la custòdia del Turó de la Séu, un terreny de propietat municipal on hi ha plantat espècies autòctones, han fet una bassa d’amfibis, cocons, a més del rellotge del cos humà basat en la medicina xinesa on es cultiven plantes remeieres relacionades amb el cos humà. La zona esdevé un taller a l’aire lliure per promoure la cura de l’entorn.
“Nosaltres no tenim la capacitat per dir com s’ha de preservar legalment. No pensem que calgui fer cap combinació, creiem que cal convicció política i social per preservar aquest espai”, diu Carsten Andersen, president de Garraf Coopera. “Aquesta voluntat política podria plantejar estendre el parc del Foix. La Diputació de Barcelona té recursos per gestionar un pla, però cal que l’Ajuntament es decideixi a desclassificar-ho”, apunta Òscar Mercader, secretari de l’entitat.
L’entitat lamenta que no s’hagi tirat endavant un pla per netejar camins i refer marges de pedra seca. Hi ha uns camins d’ús públic i d’altres són de titularitat privada, “no existeix un inventari de camins, ni de pedra seca, o se sap del cert qui se n’ha d’ocupar”, explica Mercader. “Fora dels camins no podem actuar. La gent que ocupa està en terrenys privats. Nosaltres no parlem amb els propietaris, però dubto que l’Ajuntament ho faci, quan hauria d’obligar a tenir els terrenys en condicions. Si algú ocupa i malmet l’entorn se l’ha de fer fora”, concreta Andersen.
És evident que Garraf Coopera ha fet viure l’Ortoll, “fem activitats perquè la gent se’l faci seu. Per sort hem aconseguit que es canviés molt la percepció ciutadana per aquest espai en els darrers anys, però encara hem de convèncer més per fer veure que podria passar si algú decidís urbanitzar. Més que vèncer volem convèncer. Continuarem lluitant perquè no s’edifiqui. La nostra primera batalla és el POUM, però si cal, seguirem per perquè planejaments superiors ho desclassifiquin. Volem preservar-ho per sempre més”, aquesta és la convicció de David Rubio, vocal de Garraf Cooopera i la de molta gent.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT