PUBLICITAT
FLASH
05-12-2002 7:29
Hi ha actors que transmeten a la perfecció els sentiments del seu personatge, n'hi ha que denoten una tècnica molt depurada, n'hi ha que fan riure i que fan plorar. Tot això i una mica més és Rafael Álvarez «El Brujo», que va tornar a embruixar el públic vilanoví dissabte passat. L'actor cordovès tornava al Teatre Principal tres anys després de presentar-hi El contrabajo, de Patrick Süskind. I ha tornat amb un paper que li escau a la perfecció, amb un monòleg brillant de més de dues hores ininterrompudes, posant sobre l'escenari la personalitat d'un home de gran transcendència per a la història de l'Església, Francesc d'Assís.
Dario Fo firma un text trepidant que traspua empatia, una certa admiració per aquest «sant alternatiu», aquest home que va trencar esquemes en el seu món medieval, que va decidir esdevenir pobre entre els pobres i així cercar la veritable essència divina, que és estar al costat dels que pateixen, una actitud radicalment contraposada a la jerarquia eclesial, especialment en aquella època, i que li va causar al futur sant més d'un mal de cap. Fo bateja Francesc com el «joglar de Déu», i veient els primers moviments de Rafael Álvarez a l'escenari, amb aquest bigoti entremaliat i els cabells blancs que li donen aquest punt de sana bogeria, un acaba veient Francesc lloant Déu a Assís cantant a les flors, al sol i a la lluna.
«El Brujo» té la virtut de connectar de seguida amb el públic -que va omplir el teatre-, fent a la vegada el paper de narrador extern, i del mateix Francesc, jugant en certa manera amb la figura del joglar que és ben bé ell mateix. Es mou constantment, i parla a una velocitat que sovint costa seguir-lo. Fa seu un escenari il·luminat per quatre ciris i desenes de bombetes arran de terra que pengen de fils que l'actor utilitza amb imaginació per donar més realisme al que està explicant. De fons, una gran pintura del mateix Dario Fo que simbolitza Francesc i els seus enderrocant les torres dels nobles. Hom su
rt del teatre coneixent una mica millor qui era Francesc d'Assís, encara que es podria haver aprofundit molt més en un personatge que és molt ric. Llàstima que el text s'entretingui i s'allargui excessivament en alguns quadres que fan perdre ritme a l'espectacle. «El Brujo», però, té la gràcia de trencar la monotonia interpel·lant la platea, corrent al voltant del públic, fent referències a altres representacions seves en altres ciutats, parlant d'actualitat o de la seva pròpia vida, i fins i tot s'inventa un curiós «descans» de l'obra en què l'actor no se'n va de l'escenari.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT