CLASSE OBRERA A VILANOVA
19-03-2013 12:00
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La seva conclusió era que Vilanova ha mantingut un aire, una petjada, un esperit, de "ciutat obrera", la qual cosa ha impregnat la nostra manera de ser i de veure la vida.
A la conversa s'hi va afegir una altra amiga, mestra d'institut, que va dir-nos: "Està clar que la majoria dels que vivim aquí som gent obrera, i no classe mitjana com ens volen fer creure els polítics".
Veiem els fets històrics: la revolució industrial del segle XIX va convertir Vilanova i la Geltrú en una ciutat plena de fàbriques i durant bona part del segle XX a la capital del Garraf milers d'obrers van treballar a les indústries del tèxtil, les siderúrgies d'alumini o els tallers del ferrocarril.
Al diccionari trobem la següent definició de classe: “Conjunt de ciutadans de la mateixa condició social. Classe social. Classe burgesa, obrera, proletària. La lluita de classes”.
Amb el pas de les dècades, i gràcies a les lluites sindicals i polítiques, les condicions de feina i salaris de la classe treballadora van anar millorant, tot i que ara tornem a donar passos enrere.
A l'any 2003, a Vilanova encara hi havia prop de 4.000 treballadors assalariats al sector industrial.
En ple segle XXI, amb la societat de la informació i la globalització que s'imposa arreu, la veritat és que el concepte "classe obrera" pot sonar "passat de moda". Sobre tot si ets un jove enganxat al Twitter o al Facebook.
I segurament són moltes les persones que es consideren a si mateixes com a membres de la classe mitjana, tant si són treballadors d'una fàbrica, com funcionaris o empleats d'una botiga.
Hem de preguntar-nos, però, què vol dir exactament ser classe mitjana.
A Alemanya, segons un recent estudi de la Universitat de Bremen i l'Institut Alemany d'Investigació Econòmica, s'ha establert que un 58% de la població pertany a la classe mitjana. La qual cosa vol dir uns ingressos mensuals de 2.400 euros a 5.000 euros per a una família comú de quatre membres.
No obstant això, l'any 1997 aquest percentatge era del 65%.
Aquest retrocés de la classe mitjana s'explicaria, apunta l'esmentat estudi, perquè la distribució dels ingressos s'està polaritzant a Alemanya i les capes baixes de la població cada vegada tenen menys possibilitats per accedir a la classe mitjana.
L'ascensor social alemany s'està espatllant. I compte, perquè més al sud d'Europa ens trobem en una perillosa dinàmica similar però més accelerada.
A Espanya, i segons l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE, l'ingrés monetari mitjà anual net per família va pujar a 24.609 euros l'any passat, xifra que suposa 1.900 euros menys respecte l'any 2008, abans de la crisi econòmica.
D'altra banda, i segons reflecteix l'Enquesta de Població Activa de l'INE, el 40% dels assalariats espanyols (sis milions de persones) va rebre l'any 2011 un salari brut mensual d'entre 1.218 i 2.071 euros. I un 30% dels empleats (quatre milions i mig de persones) guanya menys de 1.218 euros. El 30% restant rep un salari brut superior als 2.071 euros.
Més enllà de les mitjanes estadístiques de quants diners guanyen els treballadors que tenen feina, cal fixar-se en una altra dada clau: l'augment de l'atur.
I és que la destrucció de llocs de treball -que s'ha accelerat des de l'any 2008- ha expulsat de la classe mitjana a milers de persones, en reduir-se dràsticament els seus ingressos.
A Vilanova i la Geltrú, i segons les dades recollides per la Mancomunitat Penedès-Garraf, a finals de 2012 el nombre de treballadors i aturats per sectors es distribueix de la següent manera:
Sector serveis: 7.526 treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social i 2.982 autònoms. Persones aturades: 4.527.
Sector industrial: 2.709 treballadors afiliats a la Seguretat Social i 236 autònoms. Persones aturades: 886
Sector de la construcció: 486 treballadors afiliats i 508 autònoms. Persones aturades: 1.095
Sector agrícola: 4 treballadors afiliats i 44 autònoms. Aturats: 87
En l'actualitat, amb 6.874 treballadors sense feina, la taxa d'atur registrat a Vilanova i la Geltrú és del 20,3%.
Abans de la crisi econòmica, fa sis anys, el nombre d'aturats era de 3.000 persones i la taxa d'atur era del 12%.
És a dir, estaríem parlant de quasi 4.000 persones que han vist reduïts dràsticament els seus ingressos, cosa que matemàticament els expulsa de la classe mitjana.
Sintetitzant: la classe mitjana a Vilanova i la Geltrú, com ha passat al conjunt del país, ha perdut poder adquisitiu, però també s'ha reduït la seva massa crítica.
I això enllaça amb allò que deia la meva amiga mestra: ella considera molts vilanovins com a "gent obrera" no perquè treballin a fàbriques, sinó perquè els seus ingressos han caigut per sota de la mitjana, mentre s'ha multiplicat el cost de la vida, l'habitatge, etc. Recordem l'ingrés monetari mitjà anual net per família a Espanya: 24.609 euros.
I tot això té conseqüències des del punt de vista social, econòmic i polític.
¿Quan es recuperarà la classe mitjana a Vilanova i la Geltrú, tant en volum com en capacitat de despesa? ¿Com adaptaran els partits polítics el seu relat i solucions per als "obrers" del segle XXI?
És clar, cadascú tindrà la seva recepta i fòrmules. Trobo a faltar, però, un consens mínim a la nostra ciutat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT