PUBLICITAT
FLASH
28-12-2002 8:51
Els programadors dels teatres públics municipals es troben amb la necessitat de satisfer un públic proteic moltes vegades poc avesat a assistir regularment al teatre. Entre les opcions que poden triar, descartada la possibilitat de produir o coproduir per manca de diners, n'hi ha dues de plausibles: la mimètica i l'eclèctica. La primera opció consisteix a programar els espectacles més comercials, més estel·lars, de l'escena barcelonina i, sense cabòries, assegurar-se així un bon reclam per a un públic ampli. La segona, en canvi, procura de bastir una programació més arriscada i creativa a partir de la tria d'espectacles que, amb un mínim d'exigència artística, omplin el ventall de gustos i interessos dels espectadors.
No cal dir que l'opció mimètica, més populista, pot atreure un contingent nombrós de públic eventual, però no treballa a favor de la formació d'espectadors fidels, ni tampoc en benefici de les arts escèniques, i pot acabar essent una flor (cara i artificiosa) que no fa estiu. L'opció eclèctica, ben mirat, tampoc no és satisfactòria del tot en la mesura que obliga a fer mans i mànigues per adequar formats econòmicament viables i culturalment potents i, alhora, acontentar un espectre d'espectadors heterogeni. Ara bé, atesa la manca de descentralització teatral i els escassíssims recursos que es dediquen a la cultura, sembla -de moment- l'única opció acceptable que tenen els programadors per elaborar una temporada digna per a un teatre públic. La temporada de tardor del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú ha estat confegida des d'aquest criteri d'eclecticisme ben entès. No s'ha obviat el risc i, en paral·lel a la programació musical i cinematogràfica, s'ha intentat d'oferir una gamma variada i rica de gèneres i propostes escèniques. Des d'un muntatge minimalista d'un text clàssic d'alta volada (Fedra) o d'un solo de dansa d'una bellesa críptica (Preludis), fins a un altre deliberadament kitsch (RGB), passant pel teatre
infantil (Castigats! i El país sense nom), l'alta comèdia de diàlegs espurnejants (Geloses), un text embruixat de Dario Fo (San Francisco, juglar de Dios) i una peça del nou bulevard francès (El Club de la Corbata).
Mancances? N'hi ha algunes d'atribuïbles als dèficits d'infraestructura i unes altres als plantejaments culturals de fons. Pel que fa a les primeres, el teatre presenta problemes bàsics, de carcassa, que sovint dificulten de veure i escoltar bé els espectacles i que deuen suposar més d'un maldecap per als muntatges en gira. Respecte de les segones, la programació teatral no fa l'efecte que respongui a una política cultural diàfana i agosarada, amb perspectiva de futur, que vulgui potenciar el teatre com a eix dinamitzador de l'activitat cultural de Vilanova. N'hi ha prou que el Principal sigui un espai d'exhibició d'espectacles professionals foranis programats d'esma amb més o menys encert? No fóra bo que fos també el focus creatiu primordial de tot el teatre fet a la ciutat?
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT