PUBLICITAT
FLASH
28-12-2002 8:51
Primer. Estratègia narrativa. Una nit d'estiu, un divorciat explica al narrador com era la seva exdona. Per fer-ho, li conta una tarda que van passar junts i que va ser, per a l'home, perfecta. Al capítol següent, el narrador pregunta a l'exdona per aquella tarda. I l'exdona li ofereix una altra versió, força diferent, i presenta al narrador (i, per tant, al lector) un altre personatge. A l'altre capítol, el narrador torna a parlar amb l'home per fer-li arribar la versió de la seva exdona. Mentre ho fa, el divorciat, de nom Bradley, introduirà en la narració nous personatges, que seran els protagonistes dels capítols següents. És a dir, que El festí de l'amor és una novel·la descomposta. També podríem parlar de trencadís narratiu: els petits fragments que formen l'obra d'art (perquè hem de parlar d'obra d'art) són els capítols que arriben a esboçar fins a més de deu personatges.
Segon. L'argument. Homes i dones amb fracassos matrimonials expliquen com és de difícil trobar l'amor perfecte. I si bé confessen que es pot trobar (ho demostren amb les seves experiències), asseguren que es perd amb rapidesa. Alguns dels personatges que desfilen davant del lector assaboreixen la felicitat de l'amor (de parella i el filial), però només ho assaboreixen, no hi conviuen. I és que tots els protagonistes (a excepció d'un de sol que sembla que al final se salva) són perdedors. Malgrat això, n'hi ha alguns que s'atreveixen a definir què és l'amor (el tema central del llibre): «Déu i l'amor són equivalents. Els notem tots dos, però com que no en podem parlar clarament, acabem -sense paraules, inarticulats- negant del tot l'existència, i pffffffffffft, es moren» (pàg. 76).
Tercer. El títol. El festí de l'amor és el nom d'un quadre que el primer personatge amb qui el narrador parla, Bradley, ha pintat. «[...] aquell festí de l'amor era tot color. Una taula il·luminada pel sol -on s'hi havien disposat plats i tasses i copes- semblava
amarada de llum fins a vessar. La taula i el festí havien estat col·locats en primer pla. [...] Llavors em vaig adonar que la part de davant de la taula semblava inclinada cap a l'espectador, com si tota aquesta llum, i tot aquell menjar, i tot aquell amor, ens estigués a punt de caure a la falda. El festí de l'amor era el festí de la llum, i estava a punt de ser nostre» (pàg. 80). És a dir, que podríem dir que el títol de la novel·la és un cant a l'esperança, a la il·lusió, a l'alegria; un cant, però, que queda silenciat per les experiències dels protagonistes.
Quart. Valoració. El festí de l'amor, obra del nord-americà Charles Baxter, demostra que a vegades els premis de literatura són encertats. I ben encertats. I és que la novel·la ha guanyat la tercera edició del Premi Llibreter. Un premi humil, sense gaire ressonància als mitjans de comunicació, però que demostra que el jurat ha llegit l'obra amb ulls d'entès i que no ha premiat qualsevol autor per conveniències de màrqueting. I si no, tingueu en compte els dos premis llibreters anteriors: el primer va ser per a L'última trobada; el segon, per a Soldados de Salamina. Oi que alguna de les dues l'heu llegit i us va agradar moltíssim? Doncs, amb El festí de l'amor, us passarà el mateix. Atreviu-vos amb el nou premi llibreter.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT