CAMPUS UNIVERSITARI DE LA MEDITERRÀNIA
19-06-2013 16:36
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Des del 31 de maig, milers de persones ocupen la plaça Taksim, situada al centre d’Istanbul, en resposta a la brutalitat amb què la policia va desallotjar aquell dia un petit campament d’activistes que protestava contra la construcció d’un centre comercial al parc Gezi, a tocar de la plaça.
Des de llavors, s’han registrat protestes multitudinàries de milers de persones a nombroses ciutats del país, com ara la capital Ankara o la costanera Esmirna, que des del primer dia s’han solidaritzat amb els acampats de la plaça Taksim, i les reivindicacions dels manifestants s’han ampliat.
Contra l’autoritarisme d’Erdogan
Les protestes dels darrers dies s’adrecen al primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan, a qui s’acusa de governar de forma autoritària i d’impulsar polítiques d’inspiració islamista en un país que és constitucionalment laic. Algunes de les mesures governamentals més contestades són la construcció d’una nova i imponent mesquita a Istanbul, la restricció del consum d’alcohol en espais públics, la detenció de dissidents polítics, l’assetjament a periodistes i mitjans de comunicació i ara la violenta resposta policial a les manifestacions (des de l’inici de les protestes han mort 4 persones i desenes han resultat ferides).
No és una Primavera Àrab
Tot i que el perfil sociològic dels manifestants i els canals de protesta que s’han emprat són similars als de la Primavera Àrab, no es vincula el moviment de protesta turc amb les revoltes àrabs atès que Turquia és un estat democràtic i el govern ha estat legítimament escollit a les urnes. Les revoltes s’interpreten com un toc d’atenció d’una part de la societat turca, que veu tics autoritaris i islamitzadors en l’acció governamental. En aquest sentit, el moviment de protesta turc s’ha equiparat als moviments del 15-M espanyol i a l’Occupy Wall Street nord-americà.
Noves realitats als països mediterranis
En aquest context, el Campus Universitari de la Mediterrània, sota la coordinació de l’IEMed, organitza el curs Noves realitats als països mediterranis. El curs que tindrà lloc del 8 al 12 de juliol a la sala d’actes de l’IEMed és una aposta forta de coneixement dels països mediterranis, ja que amb una experiència de gairebé vint-i-cinc anys, l’IEMed ha seguit i participant en diversos esdeveniments i alhora ha fet estudis, publicacions i trobades, tant entre la societat civil com els diferents mandataris i els especialistes d’ambdues ribes. L’IEMed és avui dia un dels thing-tanks millor posicionats per la seva informació i anàlisi.
PUBLICITAT
PUBLICITAT