PUBLICITAT
LITERATURA
03-07-2013 8:30
El problema del mal és un problema filosòfic de primer ordre. Voler comprendre el mal (s’entén el mal en termes absoluts, ja que la comprensió dels mals relatius, o els seus mecanismes, són a l’abast del pensament), és un esforç suprem de la intel.ligència. Cal dir que voler comprendre el mal no vol dir ni justificar-lo ni tampoc perdonar les seves conseqüències, és a dir, les accions del mal. Amb tot, voler desenterinyar el problema del mal va provocar un gran malentès (fins a ser atacada i criticada com si fos l’enemic dels jueus) entre la comunitat jueva quan la filòsofa Hannah Arendt va publicar al The New Yorker el famós text escrit a rel del judici al criminal de guerra nazi, Adolf Eichmann, un dels dissenyadors de la solució final, forma indirecta de referir-se a la voluntat d’aniquilació del poble jueu per part del Reich.
Va ser Hannah Arendt (alemanya i jueva) qui va encunyar la famosa expressió ‘la banalitat del mal’ per referir-se més que al mal radical (radical només ho és el bé, com ella mateixa diria després), sinó el mal sense sentit, el mal deshumanitzat fins a l’extrem que tant ens colapsa el pensament com ens remou les entranyes en un dolor vital agut.
La lectura dels poemes que integren Mal provoquen, i així ha de ser encara que incomodi perquè ens desagrada, la reflexió sobre aquest impuls destructor, que no ens és pas aliè sinó que habita dins nostre en major o menor grau. La reflexió és necessària perquè no es pot treballar, per regenerar-lo, per modificar-lo, sobre allò que no es coneix, o no es vol conèixer. Reconèixer el mal, fer conscient d’allà on surt, ens permet prendre la decisió (i això és el que ens fa humans, el lliure albir!) de cavar-li fosses, o d’utilitzar el bisturí com aquell qui extirpa un tumor.
Els escriptors, els poetes, no podem ser sempre amables. Cal escriure també sobre aquelles parts fosques que, si les alimentem o deixem avançar en nosaltres, no ens deixen esdevenir persones evolucionades. En unes oportunes i aclaridores anotacions sobre les intencions del seu treball literari (clau de volta per a la seva comprensió més profunda) escriu Jordi Valls al final del llibre sobre els poemes que hi apareixen en cursiva: Involució: L’amfibi és un animal intermedi, indefinit entre l’aigua i la terra. És el precedent que lluita per esdevenir ésser viu conscient d’ell mateix. La maldat ens retorna a l’animal que no pensa (el subratllat és meu), a la involució selectiva dels nostres fills. L’abisme del que no té sentit.
Més clar no és pot dir. El mal (la seva acció en nosaltres) ens fa recular humanament fins a l’estadi animal que actua per instint, sense pensament, sense consciència. És justament el que va denunciar Hannah Arendt respecte del nazisme, i que va transportar milions de persones a les càmeres de gas: la banalitat del mal, o l’abisme del que no té sentit, com diu Jordi Valls.
És un deure moral detectar el mal, fer-lo emergir a la consciència personal i col.lectiva. És per aquest motiu que cal saludar Mal dins del nostre panorama literari català com el que és: un llibre d’un altíssim i valent contingut filosòfic que reflecteix de manera molt bella la maduresa creativa de l’autor, així com també una maduresa personal admirable.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT