EXCAVACIÓ AL CARRER FONOLLAR
11-11-2013 22:37
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La recent excavació al carrer de Fonollar de Sitges, amb motiu de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel, ha suposat la troballa de diverses peces arqueològiques de notable valor històric i patrimonial –entre els quals un anell d’or de l’època romana–, que apunten a una revisió de la història més antiga de Sitges. Les peces aparegudes permeten determinar que a la zona hi havia una àrea habitada a l’època ibèrica i romana de més de dues hectàrees de superfície, fet que manifesta que es tractava d’un nucli important i que posa en qüestió anteriors hipòtesis que indicaven que el Puig de Sitges era un jaciment arqueològic relativament petit.
La peça més excepcional que s’hi ha trobat és un anell d’or del segle I dC, en molt bon estat de conservació. L’anell es va trobar fa tres setmanes, durant l’obertura de la rasa per portar els serveis i les escomeses als museus Cau Ferrat i Maricel amb motiu de la seva reforma. La peça es trobava a mig metre sota la superfície, entre el paviment i la roca calcària sobre la qual s’assenta el nucli antic de la vila, prop del pont del Racó de la Calma. L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha presentat avui aquesta peça i altres trobades durant les recents excavacions. A l’acte hi han assistit també la directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella, i l’arqueòleg Pere Izquierdo.
Durant els treballs, es va poder documentar la muralla medieval, recolzada aparentment sobre un mur d’època ibèrica. Un altre mur d’aquesta cronologia, definia un antic espai cobert, a l’inici de la pujada del carrer actual. Es tracta de la primera àrea d’hàbitat ibèrica que s’excava a Sitges. Entre els materials s’hi va trobar ceràmica àtica, que confirma l’ocupació en època ibèrica plena (segle IV aC). Altres troballes anteriors permeten afirmar amb rotunditat la presència humana al puig des de la primera edat del Ferro (segle VII aC).
La troballa d’un terraplenament per anivellar la terrassa superior de la façana marítima, a l’alçada de l’antic hospital medieval (on actualment hi ha el Palau de Maricel), posa de relleu que l’ocupació antiga arribava des del carrer Nou fins la costa actual. Abans de terraplenar-hi una terrassa, la roca estava polida per l’ús i probablement s’utilitzava per a reparar i eixugar les xarxes, segons indica la presència d’un pes de xarxa antic, petxines i pedres procedents del fons del mar.
En bona part del puig el jaciment arqueològic ha desaparegut o ha estat molt afectat al llarg dels segles per obres i conduccions. En la part superior de la rasa del carrer Bernat de Fonollar, la superfície original de la roca massissa només a la corba a prop del sarcòfag del Vinyet (al Racó de la Calma) es va poder apreciar i s’hi van documentar tres pedres que podrien ser les darreres restes d’un mur antic completament arrasat, que no s’associaven a cap mena de material arqueològic concret.
Els darrers dotze metres de la rasa van deixar al descobert les restes d’un estrat de colmatació antic, d’aportació antròpica, format per argiles i llims de color marró fosc, amb abundants carbons, estucs caiguts d’una paret propera i materials antics, entre els quals hi ha ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa de la costa catalana, ceràmica de vernís negre, terra sigil·lada aretina, sud-gàl·lica i hispànica, ceràmica romana de cuina, una nansa de lucerna, fragments de vidre, ceràmica de parets fines, un pes de xarxa trencat, restes malacològiques i fragments d’àmfora púnica, ibèrica i romana. Els materials més moderns de l’estrat són de les darreries del segle I dC, probablement d’època dels emperadors Domicià o Nerva. Entre aquests materials hi havia un anell d’or, d’un model únic a la península ibèrica i del qual tan sols se n’han trobat de semblants a Anglaterra, datats entre la segona meitat del segle I i el segle II.
Al final de tot de la rasa hi va aparèixer un paviment de calç molt poc consistent, estès damunt d’una capa de pedres compactes de preparació, que consolidaven el fang de sota, i cobert per un altre estrat de farciment, en aquest cas més sorrenc. Entre els pocs materials apareguts tant en la preparació del paviment com en l’estrat d’abandó, tan sols semblen datables, alguns fragments de gibrells vidrats melats, que se situen a partir dels segles XIII-XIV.
Les excavacions han estat realitzades per Joan Garcia Targa –que ha dirigit anteriorment altres treballs de recerca arqueològica a Sitges– i per l’arqueòleg i tècnic del Consorci del Patrimoni de Sitges, Pere Izquierdo i Tugas.
PUBLICITAT
PUBLICITAT