TEMPLE D'AIGUA I LLUM
13-05-2014 12:34
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquest divendres 16 de maig, a les 9 del vespre, continua la temporada d’espectacles professionals al Teatre Cal Bolet amb el folk d’arrel d’Isaac Ulam i Jose Domingo que presenten el seu treball conjunt “Temple d’aigua i llum”.
Dos vells amics, Isaac Ulam i Jose Domingo, es troben per cantar i per fer cançons. Però no unes cançons qualsevols: volen escriure cançons de tota la vida, cançons populars, cançons per cantar amb els amics. Cançons d’ara i d’aquí, però que segueixen fidelment els patrons tradicionals. Escriuen jotes, havaneres, cançons de treball… Dos trobadors moderns que busquen les arrels, dialoguen amb la tradició. I així neix aquest projecte, “Temple d’aigua i llum”.
Isaac Ulam és un cantautor dels que ja no en queden. És de Blanes, però es diria que surt d’un altre lloc o d’una altra època. Perquè la seva sensibilitat, el to únic de la seva veu, indiquen que no és un músic com els altres. Després d’un primer disc, ‘En els prats més llunyans’ (2009), que ostenta la categoria de peça de culte, va sorprendre l’any 2012 amb un excel·lent successor, “Murtra”, nova joia d’aquest brillant artesà del folk en la seva accepció més weird i psicodèlica, però també mediterrània.
José Domingo va ser, al tombant del mil·lenni, vocalista i líder del grup indie gironí Psychoine, amb qui va publicar els discos “Vanity” i “Shades”. Ja en solitari, el segell francès Stupid Competitions es va fixar en ell quan viatjava per Europa per publicar una joia de pop de cambra, ‘Suddenly’. Més tard vindria ‘En la distancia’ (2011), on canviava l’anglès pel castellà i comptava amb la participació de Maria Rodés.
Sempre fidel als trets diferencials de la seva música, a unes extraordinàries melodies que canten a l’amor amb dosis d’ironia i de bohèmia. Acaba de treure el seu últim treball “Almeria”, un disc molt personal, psicodèlia amb aires mediterranis i sonoritats flamenques.
La relació entre ells dos ve de lluny, de quan van coincidir al barri vell de Girona i Isaac Ulam feia les cançons que formarien “En els prats més llunyans”. Jose Domingo va ser tot un catalitzador perquè aquells diamants en brut s’acabessin enregistrant. Van començar a tocar junts. Van distanciar-se. Es van retrobar un cop i un altre. I inevitablement van tornar a sorgir les ganes de col·laborar, reprenent un vell projecte que havia nascut en aquells hiverns freds de Girona, basat en l’amor comú pel cançoner popular.
Serien capaços d’escriure cançons intemporals, melodies que a la primera escolta tothom identifiqués com a populars o tradicionals? Aquesta era l’aposta. I el resultat, que arriba després d’uns quants anys i encara més aventures, és aquest “Temple d’aigua i llum”. Un disc amb perles com la jota “Amor secret” –un clàssic popular des de la primera escolta-, l’havanera “Lluna ballarina”, tonades de treball (“Temps de sega”) i cançons de bandolers (“Invisibles”).
Un disc amb castanyoles i acordions, que tan aviat navega pel Mediterrani com s’enfila al Matagalls. Amb melodies precioses. I una entranyable sorpresa: “Carrer de l’esperança”, una bonica cançó marinera que el pare d’Isaac Ulam cantava sempre als seus amics i que ha resultat ser una adaptació... de Pere Tapias!
Per saber-ne més!
Després de la representació el públic està convidat a una tertúlia amb els músics. Anirà acompanyada d’una copa de vi gentilesa de la Taverna de Vinseum i Finca Viladellops
PUBLICITAT
PUBLICITAT