SEXUALITAT
29-05-2014 14:23
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquesta és una resposta massa freqüent en un percentatge elevat de parelles quan es planteja la possibilitat de tenir una relació sexual.
'No tenir-ne ganes' és el principal motiu pel qual les dones van a la consulta d’un sexòleg (entre un 30 i 40%, aproximadament). Per descomptat, aquest no és un problema exclusivament del gènere femení; també afecta als homes - i cada vegada amb més freqüència - tal i com ja vaig comentar en aquest post.
Per entendre bé el què passa en una situació com aquesta, hem d’aclarir que desitjar està molt relacionat amb decidir: decidir que et mereixes passar-t’ho bé, que vols gaudir amb el teu cos, que ets la única responsable del teu propi plaer, que pots superar les dificultats. El desig l’hem d’anar a cercar, no es presentarà de sobte, com la set o la gana. Sovint la libido no apareix fins que comença l’estimulació sexual (Rosemary Basson, 2000). Moltes dones s’apropen a les seves parelles sense l'expectativa d’un coit i és després, un cop ha començat el joc amorós, quan experimenten el desig. La satisfacció sexual que genera aquest intercanvi plaent (amb o sense orgasme) és el que reforça la nostra intimitat sexual (confiança, comunicació i afecte) i és el que fa que tinguem ganes de repetir en una futura ocasió.
Per tant, no hem d’esperar que aparegui el desig sinó que l’hem de provocar. Tot i així, podríem reunir una sèrie de causes que dificulten l’apropament a la parella: tenir una baixa autoestima, patir depressió o angoixa, travessar un dol o alguna crisi personal, haver patit abusos, trastorns hormonals, disfuncions sexuals pròpies o del cònjuge, sentir ràbia acumulada vers la parella, gelosia, infidelitat, conflictes no resolts, manca d’afecte o d’atenció, etc... Per tal de reactivar la nostra vida sexual, hem de revisar què passa i per què passa; què està succeint entre nosaltres que ens fa estar separats emocionalment; saber què ha pogut conduir a la situació actual i com ho podem solucionar.
La comunicació ha de ser molt oberta, és el primer pas per apropar-nos a l’altre. Ens hem de proposar pensar més en el sexe, augmentar el contacte físic i fer-nos més petons. Si som més afectuosos ens sentirem més a prop; s’ha d’estimular tant la part física com la part emocional. També pot ser molt útil crear fantasies (no cal dur-les a terme si no volem) i, sobretot, prioritzar el plaer: en la teva llista de coses pendents no pots oblidar-te d’estimar-te, de demostrar a la teva parella com l’estimes, de buscar la vostra intimitat, deixar-te estimar, sentir-te desitjada,...
Es tracta, doncs, de fer-li un espai al plaer, al benestar físic i emocional, buscar la complicitat entre els dos; és a dir, que en el primer lloc de la llista et col·loques a tu i la teva parella. A alguns els resultarà assumible i a d'altres, molt difícil. És qüestió de proposar-s’ho. Si malgrat l’esforç no te’n surts, consulta amb un/a especialista perquè revisi el vostre cas i us pugui donar unes pautes concretes.
Rocío Rico (rocio@consultapsicologa.com)
Psicòloga especialista en sexologia i teràpia de parella. (Col.: 12135)
Cita prèvia al tel. 627.880.838
@Psicologa_Rrico
PUBLICITAT
PUBLICITAT