HOQUEI PATINS
20-07-2014 Última revisió: 21-07-2014 9:59
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El campionat d’Europa Sènior Masculí d’Hoquei Patins que va finalitzar dissabte al vespre a Alcobendas, amb la victòria final d’Itàlia, trencant l’hegemonia hispana, ens porta a un seguit de reflexions, tant en positiu com en negatiu del que ha estat l’esdeveniment.
En l’aspecte positiu, s’ha de valorar i molt el seguiment informatiu del mateix per part de la pròpia CERS, que amb puntualitat absoluta anava informant en la seva pàgina web del desenvolupament dels partits, classificacions i de la cobertura televisiva dins de la mateixa pàgina. Just és que si hem estat i estarem quan calgui crítics amb l’estament europeu també siguem capdavanters en felicitar-los quan ho mereixin.
Independentment dels aspectes esportius de la Selecció Espanyola, dels que ja en farem esment més endavant, ha resultat negatiu el sistema de competició, condicionat sens dubte, pel número d’equips participants. El sistema de lligueta a una sola volta porta aparellat que, les seleccions dèbils es vegin apallissades per les poderoses que buscaran un diferencial de gols cara a possibles empats a punts pel títol. Això ja va portar a crítiques d’alguna selecció abans del Campionat. La qüestió es conèixer les raons de les absències de països com Àustria, Anglaterra o Andorra per exemple. Alguns adueixen raons econòmiques, i potser si que no volen gastar uns calerons per anar a ser el sac dels cops i no treure cap benefici en forma si més no de millora del seu joc. Segueixo pensant que aquests campionat és poc atractiu ja que el pastis sempre es reparteix entre els mateixos. Com ens hem de recordar de la negativa numantina al reconeixement de la Primera Potència Europea de l’hoquei feta pel Sr. Paniagua i el seu passaport emulant a la sabata del dirigent soviètic N. Kruschev a la seu de les Nacions Unides de New York. La CERS cal que es replantegi la forma de fer un campionat atractiu.
El segon punt, al meu parer negatiu, ha estat el de les locucions per part de Teledeporte, fent baixar la molt bona nota que ha tret la realització televisiva del Campionat. Podem entendre que el locutor de la casa estigui poc especialitzat amb l’hoquei, però per això te el suport d’un especialista. Anys enrere era el T. Fraga peculiar, “donde los haya”, com diríem en castellà, però enguany els comentaris del Beto Borregan no eren de rebut. Li reconeixem la seva vàlua com a jugador excepcional, però alguns comentaris han estat fora de lloc donant de vegades la impressió que feia burleta i sincerament van ser molt poc tècnics. Aquests detalls enterboleixen una bona tasca.
I ara el plat fort: el paper de la Selecció Espanyola. Que hagin quedat segons és el menys important, perquè ja se sap que dins del joc no sempre es guanya. El que si es important és com i perquè ha passat això en un campionat que es juga a casa. Per una banda els profunds canvis en la Direcció Tècnica de la Selecció que han afectat a tot l’staff, considerem que han estat un punt a tenir em compte. Analitzem tots els canvis i pensem que ha estat una revolució de cap a peus i les raons que s’han adduït creiem que son “políticament correctes” però força estranyes en la forma i en el temps.
Malgrat que el punt anterior hauria de ser anecdòtic i fins i tot normal el que si hem detectat per part d’alguns estaments esportius de l’Estat, no incloc a la FEP, i en convivència amb mitjans de comunicació “afectos” al sistema és que es va encarar el campionat amb massa prepotència i poca humilitat. I ho fan perquè els importa menys que res l’hoquei, del que sols s’enrecorden quan poden treure pit i fer-se la foto.
L’altre punt negatiu, creiem i no estem sols en aquest pensament es que s’ha anat a competir NO amb la millor selecció disponible. Algú ens ha comentat que hi ha jugadors que no han anat amb aquesta selecció per la manca d'una compensació econòmica adient. Si aquesta es la raó, es ben fàcil la solució: afluixar la ”mosca” per part del CDS dirigit pel Sr. Cardenal o del mateix Ministeri de “Incultura” del Sr Wert, que fa ben poc treien pit i es feien la foto. Siguem realistes i l' “amor a los colores” ha passat a millor vida.
La selecció que ha portat el Quim Paüls era un mig mig, amb quatre veterans, entre ells el Pedrito Gil que hauria d’haver deixat pas com han fet altres de la seva generació i quatre jugadors més joves que en general no eren els millor que es podien triar. No voldria pensar que el Quim hagi fet de ”D. Angel Siseñor” dels còmics .
Però quan els homes claus no han estat, per les raons que sigui en el seu millor moment. En Jordi Bargalló tenia raons més que suficients-, i l’equip no ha estat ben dirigit dins de la pista ni des de la banda com s’ha comentat aquest dies, doncs passa el que ha passat: No s’ha jugat a res ni com un equip ni amb idees, i s’ha confiat amb les individualitats.
I amb això no és suficient. Els triomfs de les diverses seleccions espanyoles que imposaven la seva llei en totes les competicions havien creat un clima d’invencibilitat i aquest clima ha portat a una relaxació. Darrerament el domini espanyol en l’hoquei formatiu ja no és tant clar com era fins fa pocs anys i l’Europeu d’Alcobendas és un avís com en les curses de braus.
Com ens deien a la mili “Ojito al Parche i atentos a la pisada”
PUBLICITAT
PUBLICITAT