LITERATURA
21-08-2014 11:52
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Narració fruit d’una rigorosa investigació dels fets de persecució a religiosos durant la guerra civil a Catalunya. La narració és estremidora per la cruesa del fets i pel incomprensible acarnissament dels elements revolucionaris pertanyents a la CNT–FAI amb els religiosos i en aquest cas concret en l’ordre del Maristes.
Miquel Mir ha treballat de documentalista i com historiador, d’ençà forces anys s’ha dedicat a investigar alguns temes relacionats amb la violència revolucionaria durant el període de la guerra civil i en concret del moviment anarquista, entre els seves anteriors obres hi ha Entre el Roig i el negre i Diari d’un pistoler de la FAI, document que ha donat pas a la possibilitat de fornir altres textos fruit de la importància de l’obra pel que fa al coneixement de fets i situacions de la Catalunya dominada per la revolució durant els anys 36 i part del 37. El coautor Mariano Santamaría és membre de l’ordre del Marista i ha treballat també en nombrosos estudis de la persecució i mort de religiosos, sobretot, maristes durant la guerra civil.
Caldria, sens dubte, fer una anàlisi pormenoritzat de perquè la violència revolucionària a Catalunya – com en altres llocs- s’ha acarnissat expressament en la l’església i amb els religiosos. Ja va ser així durant la Setmana Tràgica amb una important crema de convents i esglésies, mort de capellans i monges i es repeteix en els primers moments del juliol del 36 quan els anarquistes derroten l’exèrcit i es fan amos i senyors de l’ordre públic a Catalunya, Inicien un planificat extermini de capellans i membres d’ordres religioses. La connivència històrica entre el poder i l’església, el beneplàcit masses vegades de l’església amb els posicionaments més tancats de les patronals la creença popular de que els ordres religioses disposaven de grans riqueses, un certa actitud de paternalisme innecessari per part d’alguns capellans fent-t’ho però a base de temors i pors irracionals, la necessitat de trobar per part del poder d’alguns enemics interns que permetés una repressió indiscriminada... En fi tot un seguit de causes i altres que podrien trobar però que constaten que al nostre país la repressió sobre la gent d’església ha estat històricament una realitat. Ara quan és el moment de refer la història és lògic que també s’assumeixen aquest fets i sobretot fer-ho des d’una perspectiva històrica i eliminant el prejudici de que aquest morts vans ser instrumentalitzats pel règim de Franco que els va utilitzar per carregar contra tot allò que podés significar una denúncia de la “seva” repressió també cruel i acarnissada i molt ben planificada.
Hom podria pensar que ens trobem davant d’un narració de ficció sobre una base real, dissortadament no és així i es tracta d’una rigorosa narració d’uns fets provats documentats abastament fruit de la notable investigació que els autors han fet. La lectura és realment terrible per diverses raons en primer lloc pels fets en sí, és a dir per l’obcecació en la persecució i mort de persones que tenien en aquells moments la funció d’educar, si que és cert que en determinats paràmetres, però en el fons educar i després per la història que en podríem dir rocambolesca si no fos pel tràgic final amb el xantatge que dirigents de la CNT-FAI, concretament Aurelio Fernández cap del Departament d’Investigació i de les Patrulles de Control i alhora Secretari de la Junta de Seguretat Interior de la Generalitat i potser, com s’apunta, amb el coneixement de les autoritats del Govern Català com Tarradellas o Ventura i Gassol, van fer a la comunitat marista pel lliurament d’una quantitat important en aquells moments 200.000 francs per alliberar als maristes detinguts. Només es va complir una part del tracte i el resultat va ser la mort d’un centenar i escaig de religiosos i evidentment els diners no van ser recuperats.
El llibre explica amb detall els fets amb noms i cognoms amb dades i amb cites de documents, això fa que esdevingui un document d’alt valor metodològic i narrat amb rigor sobre fets que possiblement no siguin còmodes d’acceptar per part d’alguns però que són certs i com tals cal acceptar-los i condemnar-los. La virtut d’aquets llibre és que està escrit en plena democràcia i en un moment quan que la reivindicació de la memòria històrica és un fet prou evident. No és un llibre oportunista com podia haver estat publicant-se anys enrere i cercar una revenja que mai s’ha desitjat i expressament la comunitat marista va voler tancar aquets episodi de manera eclesial, és a dir només cercant la veritat i el reconeixement dels seus religiosos morts en circumstàncies injustes i cruels. Cal dir que la memòria històrica perquè ho sigui ha de ser una memòria de tothom, global, que no pot retallar-ne ni circumscriure només a una part i per damunt de tot el que cal és reconèixer a les víctimes innocents, i ben segur que en el cas del llibre de Mir, aquest maristes tenien aquesta condició de víctimes innocents en uns moments de revolta i de venjances irracionals, populistes i del tot innecessàries.
El llibre esdevé doncs un memorable recordatori d’unes persones que van perdre la vida de manera cruel fruit d’unes circumstàncies concretes de violència establerta però també d’unes actituds personals de individus vinculats a l’anarcosindicalisme que van confondre una revolució amb una orgia de sang i crueltat. També en el llibre es posa de manifest una certa connivència entre aquets personatges i Tarradellas de qui s’insinua que la seva supervivència a l’exili es deu en part als diners lliurats pels Maristes per alliberar els seus religiosos.
Interessant, dur, però escrupolosament documentat.
El preu de la traïció. La Fai, Tarradellas i l’assassinat de 172 maristes
Miquel Mir i Mariano Santamaría
Col·lecció Visions
Editorial Pòrtic
Barcelona 2010
PUBLICITAT
PUBLICITAT