CINEMA
16-11-2014 20:31
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Caminando entre las tumbas, és un thriller a la manera antiga amb tots els ingredients per passar una bona estona, on destaca especialment, Liam Neeson descurat i alcohòlic exdetectiu que haurà de lidiar amb dos perillosos delinqüents enmig de molta cocaina.
I per a això, ens trobem amb una acció progressiva, detallada ben perfilada de ritme progressiu, si bé alguns detalls importants resulten poc explicats o s'arriba a ells sense el preciosisme que seria necessari en el gènere.
Curiosament no hi ha una història d'amor amb dona pel mig com succeeix habitualment al detectiu o poli per redimir.Aqui la lluita se cenyeix a la regeneració i recobrament de la personalidad. Dels inferns a la glòria. Un viatge d'anada i tornada amb retorn.
En alguns passatges com ja he indicat, davant de situacions de elecubració o passatges morbosos un té la sensació de trobar-se davant el millor Fincher, el de Seven, Zodiac o també Perdida, però aviat també es té la sensació que la cinta no és tan rodona , Li falta virtuosisme i rematar algunes escenes d'una manera més terminal amb un autèntic cop de destral.
En qualsevol cas i malgrat alguns errors de desenvolupament com en la part final del metratge on la pel·lícula sembla haver entrada en una zona d'asèpsia i situacions intemporals on està encastada en una bombolla sense nervi a l'espera que algú la punxi i passi alguna cosa , i de l'escena al cementiri on al ralentí i enumerant certs postulats antietílics com qui desgrana les taules de la llei amb Moises al Sinaí, la pel·lícula és destacada, apreciable i recomanable, de bon visionat i de respecte pur pel policíac.
Em quedo amb l'escena final que es desenvolupa a l'habitatge a la caça i captura dels malfactors, pur Fincher. Angoixa, violència, disbauxa i aquest punt de vertigen que ha de bategar per les venes. Un halo malsà, que tot thriller que es preï mai podrà obviar.
Neeson compleix a la perfecció. Com gairebé sempre. La pel·lícula amb alguns errors de "paràlisi fílmica" entreté i no està exempta de qualitat.
7/10 : Usa .113 minutos
PUBLICITAT
PUBLICITAT