EDIFICI MUNICIPAL
04-02-2015 Última revisió: 05-02-2015 8:56
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquest matí ha estat subhastat als Jutjats de Vilanova i la Geltrú, per impagament d’un crèdit hipotecari d’uns 9 M€, l’edifici Sitges Reference, per un valor original d’escriptura d’uns 14 M€.
Com era d’esperar, ningú no ha assistit a la subhasta pública, així que seguint els procediments legals establerts, el titular del crèdit (SAREB) s’ha adjudicat l’edifici pel 50% del valor original d’escriptura.
En el procés d’ordenació bancaria viscut darrerament a l’Estat Espanyol, BANKIA es va veure obligada a traspassar actius problemàtics, com Sitges Reference, a la SAREB, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, més conegut per tothom com a “banc dolent”.
Així que podem suposar per analogia d’altres operacions, perquè ho desconeixem amb exactitud, que BANKIA va vendre el seu crèdit hipotecari d’uns 9M € a la SAREB per un 20%-30% del seu valor i va comptabilitzar la resta com a pèrdues.
Desprès d’aquest procés d’execució hipotecaria, tot indica que SAREB disposarà d’un edifici a cost real d’uns 2 ó 3 M€ (similar al cost en què va ser valorat el terreny, sense edifici, a l’inici de l’operació, l’any 2005).
La història comença en plena bombolla Inmobiliaria i financera, quan l’any 2005 el Govern encapçalat per Jordi Baijet va decidir donar sortida a una parcel·la de propietat municipal al Polígon Industrial-Comercial de Les Pruelles , amb la construcció d’un edifici d’oficines (l’únic a Sitges) per tal de disposar d’espai per a que les empreses es poguessin instal·lar en bones condicions a la Vila.
La idea era bona, valenta, però excessivament arriscada, ja que amb un desig de facilitar, controlar i fer patrimoni, l’Ajuntament va entrar en un negoci desconegut per a la institució municipal, la promoció d’oficines, assumint riscos empresarials que no són propis d’una administració local.
Amb la crisi, el pla de negoci i comercialització del edifici d’oficines, excessivament optimista, va quedar en paper mullat, i davant la possibilitat de perdre la inversió per una suspensió de pagaments, l’any 2010 es decidí traslladar les àrees tècnic-administratives de l’Ajuntament a l’edifici Reference, que comptava amb unes instal·lacions modernes i idònies.
L’objectiu en aquest cas també era bo, però la càrrega del lloguer en aquells moments era excessivament alta. Val a dir que l’Ajuntament es pagava a si mateix en un 50%. En realitat s’estava “comprant” l’edifici mitjançant hipoteca.
El 2011, amb l’entrada a l’Ajuntament de la Nova Majoria (CiU-PP-NH-SGI), el Govern comandat per Miquel Forns volgué entomar aquest tema com a bandera política exemplificadora dels desequilibris econòmics de l’anterior equip socialista. I ho va fer de la pitjor manera possible: portant el tema a la Fiscalia, la qual finalment la va arxivar, i fent marxa enrere la decisió presa el 2010, la qual cosa provocà l’abandonament de l’edifici i, el que és molt més greu, haver d’assumir una pèrdua directa municipal de 3.200.000€.
Passat el temps, sembla que bona part de l’actual Equip de Govern del Sr. Forns diu amb la boca petita que la decisió que van prendre “tampoc” era la bona. Però com es van perdre massa llençols en la bugada, no s’ha volgut reconduir.
Deixant els romanticismes històrics de banda, ara, al final de la legislatura, alguns dels que tenen responsabilitats municipals opinen
-que les condicions de treball, coordinació, eficiència i eficàcia d’agrupar tot l’Ajuntament en un únic edifici són importants per a l’organització de dia a dia.
-que els estalvis energètics en un edifici ben construït són millors que no pas en altells de magatzem tèrmicament deficients.
-que el 2018 s’acaba el conveni amb la Diputació de Barcelona per la cessió gratuïta del Miramar, o que la possible utilització de l’Escorxador com a Centre d’Interpretació de la Festa (qüestió aquesta que s’allunya per la poca acceptació que ha tingut en el projecte al pressupost participatiu), tornarà a posar damunt la taula la manca de llocs adients per als serveis de l‘Ajuntament.
També és evident que el Miramar pot tenir altres funcions culturals més apropiades, enlloc de destinar-lo a oficines municipals. I que una operació com Sitges Reference, en aquests moments és molt complicada, a causa de la forta intervenció de l’Estat sobre les finances de tots els ajuntaments.
Així que malgrat que el lloc és millorable en centralitat, els nous accessos de la C-32 al polígon de les Pruelles, previstos pel 2016, incrementaran molt la valoració de l’edifici, i per als propers 20 anys podria ser una bona solució com a Edifici Municipal, a l’espera del desenvolupament definitiu de la zona de dotacions públiques de Can Robert.
En el cas de governar, i amb el propòsit de millorar el funcionament de l’Ajuntament (inversió que no es veu, però del tot necessària per garantir els diversos serveis), hom intentaria adquirir l’edifici a “preu de saldo” (per sota del cost real) a la SAREB .
Aquesta hagués estat la solució a plantejar-se el 2012/2013 directament amb BANKIA. Però els somnis d’infantesa amb castells d’època, es van interposar a l’anàlisi freda de la situació, que utilitzant el concurs voluntari de creditors com a “arma” de negociació, podria haver plantejat altres escenaris.
I tot això sempre ha estat compatible amb arranjar i mantenir ben viva la Casa de la Vila, patrimoni de tots el sitgetans i les sitgetanes.
PUBLICITAT
PUBLICITAT