23-03-2015 10:45
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
A Espanya, a Catalunya, als Municipis i als Centres educatius s’han imposat múltiples i diverses lleis educatives, però mai ha hagut un Sistema Educatiu Públic de Qualitat. Per això, cal una profunda, progressiva i sistèmica renovació de molts dels condicionants que avui dia subjuguen i amenacen un desitjable model educatiu públic de qualitat. Cal redirigir i augmentar les ajudes públiques a l’educació pública, prestigiar aquesta educació pública i els seus professors/es i mestres, educar en uns valors ètics essencials en tota convivència i un enfocament integral de la persona que no el redueixi a simples xifres quantificables.
L’educació i formació han d’estar per sobre de qualsevol limitació pressupostària o competencial. Com s’ha demostrat abastament en altres països, si una societat funciona adequadament a nivell econòmic, social, ètic, polític o cultural, mai pot excusar la manca de recursos humans o materials en una educació pública de qualitat per a qualsevol dels seus ciutadans/es.
A nivell municipal, si no es tenen competències per garantir una educació pública de qualitat, l’Ajuntament ha d’assumir-les. Una educació pública de qualitat han de garantir-la totes i cadascuna de les administracions per igual, amb proporcional distribució de recursos humans i materials. A Vilanova i la Geltrú observem que les competències, les responsabilitats i el grau d’implicació de l’Ajuntament de Vilanova en l’àmbit educatiu queden sovint excusades perquè competeixen a l’Administració Estatal o Autonòmica, raó per la qual el seu radi d’acció sol limitar-se a instal·lacions o ajudes auxiliars, al concert amb determinades empreses o a projectes educatius locals segons necessitats i sobretot segons el pressupost municipal, abastament escàs. Però qualsevol Ajuntament pot anar més enllà i no només completar més o menys l’oferta i la qualitat educativa del municipi, sinó reclamar i empoderar-se de competències transferibles d’altres administracions, ja sigui per llei, per necessitat o per l’evident proximitat de la ciutadania.
L’administració ha de garantir els recursos econòmics i humans necessaris, l’accés a l’educació, promoure els processos de participació i de decisió de la comunitat educativa, i servir de pont entre les necessitats socials i l’oferta de formació i d’investigació.
Tots i totes sabem que és millor ensenyar que donar, que on hi ha bona formació no hi ha atur, que si se sap llegir i criticar és més difícil que ens enganyin amb clàusules abusives o promeses irreals; tots i totes sabem que la ignorància i l’estupidesa són els nostres principals enemics, que on hi ha educació no hi ha diferència de classes, que on hi ha valors difícilment creix la corrupció, que a través de la ignorància s’accedeix a l’esclavitud i que a través de l’educació s’accedeix a la llibertat.
Si tenim clara la importància d’estar formats, preparats i educats. Per què no preocupar-nos més? Qualsevol de nosaltres i conjuntament podem exigir que els nostres impostos destinats a educació no vagin en cap cas a l’educació privada, que excepcionalment ho faci a la concertada i que progressivament vagin només a l’escola pública, perquè aquesta educació pública tingui la qualitat i la dignitat més que suficient per viure i progressar en el nostre món. Podem demanar que el nostre Ajuntament es faci responsable primer de qualsevol aspecte que pugui sorgir i afecti directament l’educació pública, universal, digna, laica i de qualitat de qualsevol persona al nostre municipi.
Des del punt de vista de l’educació i la formació, els vilanovins i vilanovines volem ser ciutadans i ciutadanes dins d’una societat democràtica i participativa, oberta, plural i solidària, de cultura de barris i assemblees, que cuidi la figura del mestre i recuperi el seu reconeixement i valoració social, una societat basada no en competir sinó en compartir, que prestigiï l’educació pública per sobre de qualsevol altra i sigui conscient de la importància de l’educació en tots els seus àmbits, dintre i fora de l’aula, dintre i fora de casa. A molts polítics se’ls omple la boca en parlar d’educació com a punt essencial en qualsevol persona o societat, però tots i totes sabem molt bé que, a més de reconèixer, també cal garantir el dret a una educació pública de qualitat, inclusiva, de ràtios adequades i en igualtat d’oportunitats; creativa, crítica i col·lectiva; racional, emocional i d’habilitats, i eminentment municipal, des de i per al poble.
José L. Madueño (Consell Ciutadà PODEM VNG)
PUBLICITAT
PUBLICITAT