CONCERT
03-02-2016 21:26
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquestes coses em passen per preguntar. Quan fins demà no es presentarà el nou treball, ja estic impacientment demanant sobre el proper. I és clar... hi ha coses que no es poden preguntar quan no toca.
En Balta Hurtado, la veu de La Desbandada riu mentre em confessa que precisament fa uns dies el grup es feia la mateixa pregunta i la resposta, contundentment, era la mateixa: ara mateix enamorats del nou treball.
Són una banda de rock. Rock en puritat i en totes les seves vessants: Hard Rock, Punk Rock... tota una reivindicació en l’escena musical actual on ocupen un espai poc habitual entre les noves bandes. Això sí, ho fan des de la tenacitat i l’efervescència del seu estil, on conviuen les guitarres i la poesia. “Un estil reflexiu, poètic” manifesta en Balta, quan conversem sobre les lletres del nou disc “Hoy venimos a morir” on la nostàlgia és present, al costat de l’esperança i la lluita que es recullen en el missatge del tema que dóna títol al disc, doncs una mena de “venim a per totes” recorre els passadissos d’una mirada d’enyor al passat, paral·lela a la reivindicació del “podem aconseguir que tot sigui millor”. Això sí, tot plegat sota la “hiperbolització” , senyala en Balta, “pròpia de la poesia”.
Lluis Sieiro, a la bateria; Pere Pinto a la guitarra i Pablo Monterde al baix, complementen la formació que dóna veu a una “terra de música”, expressió que utilitza en Balta Hurtado per destacar la importància de la presència de les Escoles de Música del Vendrell i en general de les nostres comarques. Doncs, el contacte amb la música des de la infància, senyala, “facilita que sortim bandes i grups”.
Terra de músics. Terra de música. Em permetreu, espero, la gosadia de reivindicar, entre línies, allò que cada dia és més una realitat que un somni. Si la riquesa es mesura en la capacitat creativa i l’art és una de les seves peces principals, anem per bon camí... només manca, potser, que algú enretiri de la via alguns obstacles que ens impedeixen seguir endavant. El públic ens mereixem una posada en escena de tot allò que es fa, es produeix i viu en les nostres terres...
Celebro doncs, que La Desbandada, tingui a punt l’escenari. Com celebro i hem de celebrar totes les iniciatives de producció cultural en les nostres terres. Tan riques, tan prolífiques i tan màgicament atractives per un públic afamat de cultura i d’art.
Però tornem-hi. La presentació de demà a el Vendrell serà la primera posada en escena d’un treball que no marca distàncies entre el disc i el directe, doncs en aquesta ocasió, “hem treballat la preproducció més exhaustivament. Teníem més clar el què volíem.” I el que La Desbandada volia era no perdre l’essència del directe.
Tots ells provenien d’experiències musicals diferents, fins que fruit de coincidir en concerts, a dalt o a baix de l’escenari, van formar el grup i van guanyar El Track, Concurs de Música del Vendrell, i així van animar-se a l’enregistrament del seu primer treball (“ Esta noche nos haremos viejos” de 2014).
L’experiència des d’aleshores ha estat imparable. Una tarda, a Oviedo, amb motiu d’una actuació, van adonar-se de que havien arribat a les terres del nord amb dos cotxes. Una mirada i una decisió col·lectiva van ser imminents: furgoneta i manta. I amb la furgoneta i potser l’aire condicionat de l’estiu, la carretera els va dur a compartir escenaris amb Rosendo, Calle 13 i Boicot, entre d’altres, un cicle que Balta resumeix en una paraula: brutal.
I sí, és brutal com la banda del Baix Penedès arrenca el 2016. Nou treball, presentacions en acústic, demà al Vendrell, divendres a Barcelona, dissabte a València, després a Madrid... i promet anunciar demà mateix la data de la presentació oficial que nosaltres, sigil·losament, publicarem a l’agenda a partir del divendres...
PUBLICITAT
PUBLICITAT