FRACTURA "ESQUERRA-DRETA"
17-03-2016 18:26
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Anthony Giddens és un sociòleg britànic -de reconegut prestigi- d'enorme sentit comú.
Giddens es pregunta si, avui en dia, segueix tenint una veritable consistència la fractura "esquerra-dreta", o la de "conservador-progressista". També qui escriu s'ho planteja de debò.
Aquest autor tracta de redefinir i reeleborar tot el discurs polític amb la finalitat d'ajustar-lo als dictats d'una societat posttradicional per a contestar la pregunta que s'autoformula. I a partir d'aquí, introduir la seva pròpia visió sobre què hauria de ser una política radical i progressista en els moments actuals.
Giddens, per començar, ens suggereix que hem d'interioritzar l'idea que s'ha produït un canvi de paradigma en la comprensió de la política, que es manifestaria en l'esgotament del model de la Il·lustració.
El discurs filosòfic de la Il·lustració tenia un objectiu emancipador per a l'ésser humà: alliberar a les persones de les situacions d'opressió. No només de l'opressió social, manifestada sobretot en la dependència política i en l'explotació de l'estructura de classes, sinó també de la submissió de l'home a les forces de la naturalesa. La política resultant del model il·lustrat gravita entorn de tres principis bàsics: justícia, igualtat i participació.
El nou paradigma de "política de vida" no es contraposa al paradigma de la "política emancipadora", que és el model que regeix la política a la modernitat. El que passa és que la "política de vida" s'ajusta molt més a les circumstàncies de la postmodernitat.
Giddens no vol expressar pas que la política emancipadora originada pel moviment de la Il·lustració hagi perdut la seva vigència, sinó que va cedint més espai a la seva concepció de la política. És a dir, la "política de vida" del pensador Giddens va adquirint contorns cada vegada més nítids. L'autor britànic no renúncia al concepte de l'emancipació, sinó que pretén reinterpretar-lo.
Avui dia no es tracta d'aspirar a una alliberació de les condicions que impedeixen a l'esser humà l'adopció de decisions lliures. Perquè estem ja davant d'una "política d'eleccions" a la societat post-industrial. Si la "política emancipadora" és bàsicament una política d'oportunitats de vida, la "política de vida" és una política d'estil de vida.
Un element bàsic de la concepció política de Giddens a la societat post-industrial és la seva visió del poder. El poder és vist com a energia generadora, com a capacitat transformadora que té la seva base en la llibertat d'elecció, més que una instància jeràrquica.
La "política de vida" respon a tot un potencial d'autoreflexivitat durant la transició de la societat moderna a la societat post-industrial, que fa confluir importants transformacions en l'autoconsciència individual i col·lectiva.
En definitiva, "la política de vida" afecta a aquelles qüestions en què influències globalitzadores penetren profundament en el procés reflexiu del jo, i a la inversa. Perquè els processos d'autoreflexió també afecten a les estratègies globals en els actuals contextos post-tradicionals.
És decisiu, segons Giddens, percebre la influència del ràpid procés de transformació de les circumstàncies socials en relació amb la construcció del nostre jo, tant a nivell local com a nivell global. Aquest procés de transformació social no tan sols afecta la construcció del nostre jo, sinó també la seva constitució.
L'individu ha de conformar, alterar i sostenir, de manera reflexiva, la seva identitat en un context de creixent interdependència global i, a la vegada, d'implicació local.
La promoció d'aquest "projecte reflexiu del jo" respon a la necessitat de buscar respostes ètiques que tracten de contestar a clàssiques preguntes: "Com hem de viure?" o "Qui desitjo ser?". Això és així, ja que vivim en un context de retorn a condicions existencials que ja no es deixen subjugar fàcilment pels imperatius tradicionals de la moral tradicional.
La dialèctica entre el que és subjectiu, la construcció de la pròpia identitat, i la influència conjunta del que és global i del que és local acaben suscitant nous experiments de formes de vida, una nova reivindicació i reapropiació del cos, de la naturalesa, de factors i experiències que s'encaminen cap a un "retorn d'allò institucionalment reprimit". L'efecte és la "remoralització de la vida social" i la "demanda d'una sensibilitat cap a qüestions que les institucions de la modernitat dissolen sistemàticament", segons Giddens.
En resum, aquesta concepció política de Giddens es fonamenta en un procés reflexiu del jo, dirigit a l'adopció d'estils de vida lliurement escollits. El retorn a qüestions existencials i l'aparició d'una política de la identitat suscita nous desacords i conflictes que han contribuït a canviar els termes de la pràctica política.
Els problemes de la distribució -sens dubte l'eix vertebrador en què s'articulaven els conflictes polítics de la modernitat-, van cedint espai a una major preocupació per les formes de vida. Sorgeix, per això, una certa tendència a amalgamar política, cultura i estil de vida. Aquesta amalgama és un dels trets característics dels nous moviments socials i, en general, dels nous moviments de signe culturalista. Si a la modernitat el factor preponderant era de signe econòmic, a la post-modernitat el factor cabdal ha passat a ser cultural.
En conclusió, l'anàlisi de l'autor Anthony Giddens contribueix a l'explicació de les interdependències mútues que es creen entre factors com la mundialització econòmica i la globalització de les comunicacions, les polítiques d'identitat (multiculturalisme, nacionalismes), les inèrcies de l'organització institucional de la democràcia moderna, els processos d'integració regional, la volatilitat de les adscripcions polítiques tradicionals i un llarg etcètera de dimensions que no sempre es deixen integrar fàcilment en una elegant relació o relacions de causa-efecte.
PUBLICITAT
PUBLICITAT