UNIVERSITATS
13-10-2016 18:16
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Catalunya és la Comunitat on els preus dels graus a les universitats públiques s’han encarit més des del 2008, un 158%. Els preus per a les titulacions de més experimentalitat per al curs 2014/2015 difereixen un 313% entre Catalunya i Andalusia, mentre que per als aprovats a les titulacions de menys experimentalitat són un 256% més cars si es fan a Catalunya o a Galícia. Aquests diferencials són superiors si es consideren els preus de les segones, terceres i successives matrícules per nivell d’experimentalitat segons la Comunitat Autònoma on l’alumne formalitzi la matrícula. Són dades de l’informe ‘La universitat espanyola en xifres’ que ha fet públic CRUE, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles.
El mateix informe assegura que en el curs 2014/2015 Espanya manté un dels nivells de preus públics universitaris més elevats de la Unió Europea, només superat pel del Regne Unit, Irlanda i Holanda. Val a dir que els preus a Catalunya s’aproximen als d’Irlanda.
L’estudi de CRUE indica que des de la vigència de les polítiques d’ajust fiscal a les Comunitats Autònomes, i amb més intensitat després de l’entrada en vigor del Reial decret llei 14/2012 de racionalització de la despesa pública en educació, les diferències en els preus públics aprovats per branca d’ensenyament a les diferents Comunitats s’han ampliat “de forma progressiva”.
En el curs 2014/2015 els preus s’han mantingut pràcticament iguals que en l’anterior, fet que, com a resultat, comporta que les bretxes entre els preus fixats per a les titulacions de grau de més experimentalitat a les universitats catalanes i les andaluses arriben al 313%, mentre que els aprovats per a les de menys experimentalitat a les catalanes i a les gallegues difereixen un 256%.
També s’explica que totes les Comunitats Autònomes han incrementat en el període 2008-2016 els preus públics de l’ensenyament superior, però mentre a Galícia l’augment ha estat d’un 5,1%, a Catalunya ha estat del 158%, la que més els ha encarit.
D’aquí que Catalunya encapçali el nivell d’esforç de les famílies per pagar els preus públics universitaris. Concretament, l’esforç suposa un 7,5% del PIB. A l’extrem oposat de la balança, el País Basc requereix un esforç del 3,4%.
Des de CRUE es posa èmfasi en el fet que l’equitat que s’ha de donar en l’accés a un servei educatiu prestat per institucions de caràcter públic i finançat molt majoritàriament amb recursos fiscals, “demanda actuacions que corregeixin aquestes diferències, que posen en qüestió el principi d’igualtat d’oportunitats, alhora que encobreix ineficiències institucionals”.
Finalment, l’informe subratlla que els preus universitaris haurien d’operar com a compensació d’un cost estàndard per titulació impartida en un centre universitari públic i el seu pagament, en tot cas, “s’hauria de fer atenent el nivell de renda de cadascun dels demandants” d’aquest servei universitari.
PUBLICITAT
PUBLICITAT