OLIMPÍADES POPULARS
25-10-2016 11:25
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquest any sembla ser un any de commemoracions. Fa poc celebràvem els 40 anys de la gran manifestació a Sant Boi sota el crit de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Fa poc també celebràvem el 80è aniversari del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, pal de paller de la lluita franquista a Catalunya. I aquest novembre commemorem, també, el 80è aniversari de les Olimpíades Populars de Barcelona.
Planificades pel 1936, les Olimpíades Populars es proposaven ser un esdeveniment multitudinari que permès contraposar-se a les Olimpíades oficials que es feien aquell mateix any a Berlin. Pel context del moment —els nazis feia poc que eren al poder a Alemanya—, no només volien ser el reflex dels valors olímpics de la llibertat i la fraternitat entre pobles, sinó que van acabar convertint-se en un pol de la lluita antifeixista.
Les Olimpíades Populars buscaven, doncs, combatre el nazisme i la seva manera excloent d’entendre el món amb els valors republicans defensats per la pròpia ciutadania, catalana i internacional. Malauradament, les Olimpíades es van veure interrompudes per l’inici de la Guerra Civil espanyola, moment que van aprofitar molts dels participants per quedar-se a lluitar al bàndol republicà.
80 anys després seguim recordant aquell intent de trencar el que el filòsof italià Antonio Gramsci anomenava “hegemonia cultural”. 80 anys després, i en un context completament diferent —per sort—, la ciutadania ens estem organitzant per combatre una manera d’entendre el món que no és un altre reflex que el neoliberalisme salvatge, el capitalisme d’amiguets que permet que els grans bancs i les multinacionals siguin els únics beneficiats d’aquesta crisi que ja fa massa que dura.
Potser ha arribat el moment que agafem el relleu d’aquelles persones que van venir a participar i a lluitar, també a Vilanova, l’estiu del 1936. Que ens creiem realment que només la fraternitat entre pobles podrà servir-nos per avançar com a societat. I que, sobretot, fem dels municipis i els ens locals la base d’aquesta lluita contra un sistema que mai s’ha preocupat per nosaltres.
Potser ha arribat el moment que, 80 anys després, tornem a fer una crida entre totes aquelles persones que vulguin canviar les coses perquè no es conformin, perquè no ens conformem. I, sobretot, que ho fem en comú.
Marc Martorell
ICV Vilanova
PUBLICITAT
PUBLICITAT