DOL AL MÓN DE LA CULTURA
31-07-2017 22:52
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Quasi en tancar portes el mes de juliol, el cor d’en Jaume Brichfeus també ha volgut tancar el seu bategar, i ahir diumenge a primera hora de la tarda ha fet el seu darrer bàtec; només sento dolor, nostàlgia i ràbia en veure com una vegada més l’inexorable caminar de Kronos se’n porta a persones molt estimades.
Ja feia temps que no sortia quasi amb la seva estimada i inseparable Montserrat a fer un tomb per la Rambla, un costum molt estiuenc, saludant amb discretes paraules a tothom, doncs pertanyia a una època i un moment en el qual tots es coneixien i més, ell, en ser veí de la plaça de les Casernes on havia regentat una botiga d’espardenyes i joguines d’aquelles de “tota la vida”, a banda d’aquests botiga ell era pintor, artista de cap a peus, també home tímid; bona persona que només s’expressava amb força amb la seva pintura dedicada quasi primordialment a la Natura, de la qual era un enamorat retratista.
A Viladellops havia trobat durant anys un lloc per ser ben a prop de ceps, terra, arbres, fruites i tot el goig d’ aquell Viladellops que enamorà a Martí Torrents i tants altres pintors que havien trobat en aquest petit i rural paradís inspiració per oferir-nos en els seus quadres; per mi Viladellops és també el cau on vaig escoltar cantar per primera vegada un rossinyol, potser ara amb les cremades i tot quan pateixen boscos i indrets arbrats, ja el rossinyol no canta, no se l’escolta, però per a mi serà sempre el indret on vaig sentir el seu cant melodiós, i el lloc on havia passat estones descobrint la pintura d’en Jaume. Potser ara mateix ja és la seva ànima creuant el cel de Montserrat la muntanya nostra a la qual anys enrere va dedicar en un magnífic llibre un seguit de pintures havent-hi convidat a poetes a participar amb les seves paraules, gràcies Jaume per haver comptat també amb mi, gràcies per la teva humilitat i saviesa arrelada a la Terra.
Només puc afegir el meu més sincer condol a la teva esposa, na Montserrat García, i als teus fills en Jaume i Nuri, les persones com tu mai moren del tot.
PUBLICITAT
PUBLICITAT