RESUM POLÍTICA 2017 (2)
28-12-2017 23:33
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El procés independentista català ha arribat aquest 2017 al seu clímax i la resposta de la justícia també s’ha fet notar. L’any va començar amb els dos judicis per l’organització del procés participatiu del 9 de novembre del 2014 pels delictes de desobediència i prevaricació: al TSJC contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, amb milers de persones donant-los suport al carrer, i al Suprem contra Francesc Homs. Tots van ser condemnats a mesos d’inhabilitació per desobediència. Però unes declaracions de l’exjutge i aleshores senador d’ERC Santi Vidal van obrir una causa contra els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre que va acabar amb ‘punxades’ telefòniques, escorcolls i detencions de diversos alts càrrecs de la Generalitat i una important mobilització al carrer. L’actuació policial l’1 d’octubre va ser polèmica, per les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i la suposada inacció dels Mossos d’Esquadra. Les querelles de la fiscalia contra el Govern i part de la Mesa del Parlament van acabar amb el president Puigdemont i quatre consellers a Bèlgica i la resta empresonats.
6 de febrer: Comença el judici contra Mas, Ortega i Rigau al TSJC per organitzar el procés participatiu del 9-N davant d’una gran expectació mediàtica i mostres de suport polític al carrer. Acaben condemnats a penes d’entre 18 i 24 mesos d’inhabilitació per desobediència, i absolts de prevaricació. (3172530)
9 de febrer: El Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona obre una investigació contra el senador d’ERC i exmagistrat Santi Vidal per dir que la Generalitat havia obtingut irregularment les dades tributàries dels catalans. Vidal dimiteix de senador i la instrucció acaba sent una investigació contra els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre.
27 de febrer: El Tribunal Suprem comença a jutjar Francesc Homs per desobediència i prevaricació pel 9-N i el condemna a 13 mesos d’inhabilitació per desobediència. (3180239)
28 de febrer: El TSJC amplia la causa contra la presidenta del Parlament i quatre membres sobiranistes de la Mesa del Parlament per permetre votar una resolució sobre un referèndum unilateral. (3207945)
20 de juny: El TSJC admet a tràmit una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per l’obertura d’un concurs per la compra d’urnes per l’1-O.
8 de setembre: El TSJC investiga part de la Mesa del Parlament per permetre votar la Llei del Referèndum, i ho acumula a la causa ja oberta, que s’amplia al nou vicepresident, Lluís Guinó. També investiga tot el Govern per signar el decret de convocatòria de l’1-O i ho acumula a la causa ja oberta contra Borràs. Aquesta segona causa és la que servirà per ordenar a la policia que impedeixi les votacions de l’1-O.
8 de setembre: La Guàrdia Civil entra a una impremta de Constantí per buscar paperetes i cartells sobre l’1-O. Des d’aquell dia, les entrades i registres són constants en altres impremtes, mitjans de comunicació, el CTTI i Unipost, empresa de correus. També tanquen i bloquegen nombroses webs que promouen el referèndum. (3251932)
12 de setembre: La Fiscalia Superior de Catalunya fa la primera reunió de coordinació entre Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil per acordar l’operatiu policial per l’1-O.
13 de setembre: La fiscalia investiga 712 alcaldes per mostrar-se favorables a l’1-O i voler facilitar locals municipals. Molts d’ells són citats a declarar. (3259836)
20 de setembre: La Guàrdia Civil, per ordre del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, escorcolla diversos domicilis, despatxos i dependències de la Generalitat, i deté 14 càrrecs pels preparatius de l’1-O. Milers de persones es manifesten davant de la Conselleria d’Economia per protestar per l’operatiu. El mateix dia atraquen tres creuers a Barcelona i Tarragona amb milers de policies i guàrdies civils preparats per actuar l’1-O. (3257776) i (3282506).
25 de setembre: El Tribunal de Comptes reclama 5,2 milions d’euros a Mas, Ortega, Rigau, Homs i set càrrecs més de la Generalitat pel 9-N. Gràcies a la caixa de solidaritat de l’ANC i a l’embargament dels seus habitatges, poden fer front a la reclamació.
27 de setembre: L’Audiència Nacional comença a investigar les protestes davant d’Economia com un possible delicte de sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i contra els Mossos, i després ho amplia als fets de l’1-O.
28 de setembre: Reunió urgent de la Junta de Seguretat de Catalunya per l’1-O al Palau de Pedralbes, amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, però sense el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. (3261147)
1 d’octubre: Càrregues dels antiavalots en desenes de col·legis electorals per part de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, amb centenars de ferits, un dels quals perd un ull per l’impacte d’una bola de goma a Barcelona. Els cossos policials, inclosos els Mossos, requisen urnes i tanquen centenars de col·legis electorals. (3263069)
2 d’octubre: Nombrosos jutjats de Catalunya obren investigacions contra la policia espanyola i la Guàrdia Civil per lesions a votants i contra els Mossos i autoritats locals per desobediència.
4 d’octubre: El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona presenta una comissió de mediació per evitar la DUI i l’aplicació de l’article 155. (3266202)
9 d’octubre: El TSJC retira als Mossos la vigilància exclusiva del Palau de Justícia de Barcelona, i obliga a compartir-la amb la policia espanyola.(3266789)
16 d’octubre: La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela decreta presó incondicional pels líders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, queden en llibertat condicional. (3269192)
28 d’octubre: El govern espanyol destitueix el major Trapero com a cap dels Mossos d’Esquadra i nomena Ferran López com a substitut en aplicació de l’article 155.
31 d’octubre: El Tribunal Suprem admet a tràmit la querella de la fiscalia contra els membres i exmembres sobiranistes de la Mesa del Parlament per rebel·lió, sedició i malversació i assumeix la causa oberta al TSJC, i l’Audiència Nacional admet a tràmit la querella contra tots els membres del Govern.
2 de novembre: La magistrada Carmen Lamela envia Junqueras i vuit consellers a presó per rebel·lió i dicta una ordre espanyola de detenció i una ordre internacional i una europea d’extradició contra els membres destituïts del Govern que són a Bèlgica. Santi Vila surt l’endemà després de pagar una fiança. (3276784)
24 de novembre: El Suprem assumeix la causa contra el Govern oberta a l’Audiència Nacional.
4 de desembre: El Suprem deixa sortir de presó sis dels vuit consellers destituïts, mentre Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart segueixen empresonats. (3289650)
5 de desembre: El magistrat del Suprem Pablo Llarena retira les ordres europees i internacionals de detenció contra Puigdemont, Serret, Ponsatí, Comín i Puig, mentre la justícia belga encara deliberava sobre una possible extradició només per alguns dels delictes.
22 de desembre: Llarena imputa Mas, Rovira, Gabriel, Pascal, Boya i Lloveras per la seva implicació en el disseny del full de ruta independentista.
PUBLICITAT
PUBLICITAT