ENSENYAMENT
09-05-2018 17:11
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Clar que sí! Fills motivats per anar a escola! Així aprendrien sense esforç i no donarien la llauna cada matí o a l’hora de fer els deures i jo, pare o mare súper estressat i competent que sóc súper guai, no hauria d’enfrontar-me a la seva mala cara, a les seves protestes o al seu passotisme. És molt comprensible; tots els treballadors de la neteja demanen que deixem les aules netes; els vigilants del museu de la tècnica de Terrassa no et deixen tocar els interactius –així no es trenquen- i nosaltres, com a mestres, també demanem que vinguin de casa educats i llestos… i motivats! Demanem-ho sense escrúpols ni vergonyes, tots a una: Feu-me la vida fàcil, collons!
L’enquesta de la qual es feia ressò el Periódico de Catalunya reflecteix aquesta demanda dels pares: l’escola ha de motivar els nostres fills. Concretament, el 53% dels enquestats creu que la motivació dels alumnes hauria de ser el nostre objectiu primordial. Si estan motivats, aprenen i volen seguir quedant-se en l’entorn escolar. Lamento insistir en la poca substància d’aquest desig. Si el principal objectiu del mestre de violí del nostre fill o filla és mantenir-lo motivat, fàcilment el resultat serà una perforació de timpans dels pares. Valdrà més que li ensenyi a tocar el violí, per cert, una feina costosa, que exigeix temps de dedicació, hores d’esforç i per la qual cal tenir disciplina, constància, capacitat de sacrifici. Ho dèiem al febrer quan vam dedicar un article a la motivació: ningú en un estat mental saludable pot estar motivat cinc hores al dia, cinc dies a la setmana, deu mesos l’any i entre deu i dotze anys de la seva vida fent una feina que no ha triat i de la qual no li deixen deslliurar-se’n.
Té gràcia. No demanem a l’escola en primer lloc una bona preparació, ni uns valors ferms, ni una sòlida formació. Tot això són guanys per als alumnes, o haurien de ser-ho. Demanem per nosaltres. Voler fills motivats equival tràgicament a voler fills que funcionin sols, que no calgui donar-los corda, que no faci falta una mala cara, que l’energia necessària per aixecar-se cada matí la posin ells i només ells. Al seu torn els mestres volen alumnes autònoms, motivats, educats, interessats i, si pot ser, que aplaudeixin al final de classe. A la llarga seran fills que es podran lluir. Volem fills fàcils, còmodes i amb moltes prestacions. I volem que ens els emmotlli l’escola. Jo no! Tinc molta feina! Estic molt ocupat en assumptes transcendentals! A l’escola són professionals, s’hi dediquen! Doncs que ho facin ells! Però des de l’altra banda se sent: Volem alumnes dòcils i intel·ligents! I haurien de venir així de casa! Que els mestres tenim molta feina! Que així no es pot treballar! Que els eduquin els seus pares, que per això els van tenir!
PUBLICITAT
PUBLICITAT