CORONAVIRUS
05-07-2020 19:54
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’any 2008 amb motiu de la crisi de les hipoteques brossa dels Estats Units, que es va convertir en una crisi financera i desprès en una crisi social global, molts analistes deien que era una crisi del sistema, que es tenia que reformar el capitalisme.
El resultat ha estat tot el contrari, reduccions de sous, precarietat laboral, atur, pèrdua de drets, misèria, en fi ho vam pagar els de sempre; les classes treballadores i classe mitja, tot per les polítiques econòmiques de contenció del dèficit.
El mercat exigia afeblir lo públic en benefici de lo privat, privatitzacions de serveis, sanitat, residencies de gent gran, finançament insuficient de l’escola pública, retallades en la investigació, a la dependència. Els governs de Catalunya i de l’Estat s’hi van dedicar amb ganes en aplicar aquestes polítiques, sort dels ajuntaments que van fer el que van poder per ajudar als mes vulnerables.
Mentre els sanitaris es mobilitzaven en el moviment de les bates blanques, científics que tenien que marxar del país, o cercaven recursos econòmics per continuar amb les seves investigacions, els pensionistes lluitant contra les retallades, i un llarg etc.
La societat organitzada seguia amb els problemes del seu sector; esports, cultura, associacions de veïns i la ciutadania en general qui no estava afectat, aquesta situació la veia llunyana.
De cop el març d’aquest any ens arriba el Covid19, la sotragada ens afecta tothom, rics, pobres, es salvar la vida amb els minsos recursos del sistema públic sanitari han fet el que han pogut i mes.
La pandèmia ha fet aflorar les vergonyes d’aquestes polítiques, es diu que res tornarà a ser igual, hi estic d’acord però ens hem d’arremangar o sinó tornarà a passar com el 2009, jo estic en una associació de veïns i crec que a part dels problemes dels nostres barris, hem de posar en el primer lloc de la nostra agenda la defensa dels serveis públics en especial una sanitat pública i una investigació potent amb recursos suficients que dignifiquin el magnífic treball que fan.
Encara que ho fem per egoisme, la sanitat pública ens salva la vida.
PUBLICITAT
PUBLICITAT