GASTRONOMIA
28-01-2021 Última revisió: 16-03-2022 19:29
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Me’n vaig adonar aquestes festes de Nadal. Quan el ritual del dia gran em va obligar a fer el brou amb galets i pilota.
Abans, el brou es preparava -amb més o menys quantitat- cada setmana. Això suposava que un o dos vespres menjàvem escorregut passat per la paella. Incloent-hi, si el brou havia estat de festa grossa, els talls de pilota preparada en excés i la “carn de fils” supervivent de l’hora de dinar. Un plat on jo compensava la poca tirada per l’api, per mi massa filós, amb l’atracció per la pastanaga.
Avui, amb la proliferació dels brous envasats i llestos per integrar-se en un arròs o un estofat, les hores de cocció lenta de l’olla gran a la cuina semblen haver passat a millor vida. Certament, per més comoditat del fogoner. Però amb alguns “danys col·laterals” que cal valorar.
Perquè, pel que sembla, el triturat d’aquelles verdures bullides que abans anaven a la taula, avui convertides en les cremes que també es poden aconseguir als prestatges dels brous, elimina l’efecte laxant de la fibra de la verdura bullida. Una virtut que caldria mantenir. Sobretot tenint en compte els règims de vida, cada cop més sedentaris, que mantenim.
Mentre passava al paper aquesta reflexió, he recordat el canvi que va haver-hi a la cuina de casa meva el dia que hi arribà la primera olla a pressió, Magefesa per més senyes. Recordo les discussions entre la mare i l’àvia Ramona referents al brou que sortia de la cocció apressada i amb el xiulet del vapor, dels seus ingredients tradicionals. L’àvia, en franca minoria, va haver d’acabar plegant veles i l’olla a pressió fou acceptada com un membre més de la família, amb dret d’estada a la cuina.
Però sospito que amb el canvi d’hàbits i les opcions que ofereix avui la compra, a moltes cuines l’olla a pressió s’ha convertit -com l’olla de fer el brou de Nadal a casa meva- en un estri “col·lateral” que, mentre tingui un dia de glòria a l’any, encara tindrà un racó on passar la resta del temps. No com la carn picada de la pilota, que ja només entra a les cases feta hamburguesa o mandonguilla.
PUBLICITAT
PUBLICITAT