Homenatge a Joan Rius Vila

NOTES BIOGRÀFIQUES

1912 (7 març).- Neix a Igualada.
Infància a Igualada. Adolescència. Etapa de formació amb els caputxins. Sortida del noviciat, 1930.
Joventut a l’Hospitalet de Llobregat. Etapa d’adaptació. Activisme cultural i polític.
1936.- La Guerra Civil. Mestre de la Generalitat. Regidor de Cultura de l’Hospitalet. Incorporació forçosa a l’exèrcit republicà.
1939.- La postguerra immediata. Estada a Tarragona. Internament en un camp de concentració. Indocumentat.
1941 (juny).- Arribada a Vilanova. Curs 1941-1942, comença a exercir com a mestre a l’Acadèmia Comercial, propietat de Pelegrí Escarrà Serrat. Detingut algunes vegades per la policia. Situació personal de semiclandestinitat.
Represa de la relació amb Josep Jané Oliver. Li encarrega alguns treballs per a l’editorial que ha obert, o reobert en castellà.
1945 (juny).- Obre la llibreria de vell al la rambla de la Pau, núm. 2, que progressivament es va dedicant també al llibre nou.
1947 (desembre).- El Foment Vilanoví, per mitjà del seu president Joan Orriols Carbonell, l’invita a fer una lectura comentada del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. És la primera intervenció pública a Vilanova. Incorporació progressiva a la vida cultural i cívica de la localitat. Incorporació a la tertúlia setmanal del Foment que, probablement per la seva presència, s’anomena “la taula dels savis”.
1949.- Impuls del primer llibre editat a Vilanova en català després de 1939:  Vilanova i la Geltrú. Imatges de la ciutat i de la comarca, d’Albert Virella i Bloda.
1950. Assemblea d’Estudiosos (del Penedès i Conca d’Òdena) a Martorell; hi participa amb un grup del Foment Vilanoví.
1951.- Fundació del Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Balaguer. Forma part de la primera Junta, com a president de la Secció de Bibliografia, dins de la qual, de manera personal, inicia una labor de recerca i recopilació de dades no realitzada fins llavors..
Manifestacions de la vinculació progressiva a Vilanova. Relació amb vilanovins d’estaments diversos. Tertúlia a la seva llibreria. Formació de la bibliografia de llibres locals. Proselitisme de llibres. Relació epistolar amb vilanovins de l’exili. També amb altres residents fora de Vilanova.
1953.- Trasllat de les despulles del poeta Manuel de Cabanyes al cementiri de Vilanova.
Col·laboració progressiva en publicacions locals. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer (en castellà), 1954. Setmanari Villanueva y Geltrú, en els números extraordinaris.
Estudis sobre la família Cabanyes, en els quals és pioner.
1958.- Curs 1958-1959. Professor de batxillerat a l’Escola Pia. Representa una millora considerable en el seu estatus com a professor.
1963.- Ampliació de l’activitat editorial per mitjà de la “Biblioteca d’Estudis Vilanovins i de la seva comarca” (Historia de Vilanova, de Garí, i Llibre dels gegants).
1964.- Professor de batxillerat en altres centres de Vilanova que han adquirit la categoria oficial de “centres reconeguts” (a més de l’Escola Pia, Sant Bonaventura, les concepcionistes i les clarisses de la Divina Providència). Pels seus estudis, li és reconeguda la categoria de professor auxiliar de batxillerat.
Entre 1964 i 1969, és a dir, abans que es posi en marxa l’Institut de Batxillerat Manuel de Cabanyes, la majoria de nois i noies que estudien el batxillerat a Vilanova són deixebles seus.
1972.- Col·laboració regular en altres publicacions de Vilanova: el setmanari Villanueva y Geltrú (més tard transformat en Diari de Vilanova, on manté la secció Miscel·lània vilanovina, signada Joan) i la revista Foment (des del primer número, el desembre 1972).
Represa de la relació amb l’Hospitalet de Llobregat. Publicació del llibre El meu Josep Janés i Oliver (1976), en edició patrocinada per l’Ajuntament, guardonat en certamen local. 
1977.- Jubilació com a professor.
1986 (20 gener).- Mort a Vilanova.
1996 (23 abril).- L’Ajuntament de Vilanova li fa un homenatge públic amb la col·locació d’una làpida a la casa on va viure.
1999.- Publicació un “retrat”, editat per l’Ajuntament de Vilanova, escrit per la seva filla Rosa Rius Monrós.