Musa-Música

La sala de les catifes del Museu Deu, les escales del jardí de Vil·la Casals, les finestres del Museu Fenosa, entre d’altres espais museístics... han estat l’escenari on ha posat aquesta model per ser copsada per la mirada del fotògraf.

L’acte inaugural al Museu Deu comptarà amb la presència de Clàudia Cascante, que farà una performance juntament amb el compositor, músic, actor i mestre Enric Rovira. També es presentarà el catàleg editat per l'Associació Références a partir de l'exposició de fotografies. Aquesta mostra es podrà visitar simultàniament del 6 al 14 d’octubre als tres museus del Vendrell on es van fer les fotografies: Museu Deu, Museu Pau Casals i Museu Apel·les Fenosa.

L’exposició va néixer a partir d’una idea original de l'escultor Philippe Lavaill, en què la model i el fotògraf treballen a partir de l'escultura i de la música. Va ser presentada per primera vegada a la Mediateca Pompeu, l’agost del 2017, en el marc de la Trobada literària i musical de les dues Catalunyes que cada any té lloc dins del Festival Pau Casals a Prada de Conflent, a la Catalunya del Nord.

Les persones que visitin totes tres mostres entraran en un sorteig de dues fotografies i dos catàlegs (es donarà un comprovant de les visites).

Projecte Musa- Música

En aquesta exposició, Clàudia Cascante de Quadras, artista i model, musa de l’escultor Philippe Lavaill, ha volgut invertir els rols. La model a partir de la qual l’artista (pintor o escultor) crea o modela una obra, esdevé actriu i es posa en escena. Des de la mirada del fotògraf, Linus Urpí, proposa un viatge pel cos femení i imagina posats que captaran la llum i que posaran en relleu l’elecció de l’espai, l’estatueta, l’escultura, la joia o l’instrument musical.

A l’inversa de Brassai, el qual transforma el cos de la dona en violoncel, l’exposició proposa un joc (de vegades eròtic) entre l’instrument de música, l’escultura que representa el músic o un indret simbòlic i el cos femení, el qual es lliura amb tota la seva bellesa a l’objectiu del fotògraf. Cap artifici suplementari pertorba aquesta relació entre la musa i el fotògraf. El blanc i negre accentuen les corbes del cos lliurat al seu objectiu. “El posat anul·la el que la nuesa pot tenir d’escandalós o d’eròtic”, i dona a l’espectador el plaer d’una descoberta plàstica i musical.