Who Can I Be Now

La gran atracció pictòrica de la mostra va a càrrec de Van der Linden, qui presenta en exclusiva la seva nova sèrie titulada "Who Can I Be Now". En paraules del propi artista, aquesta col·lecció d'obres es defineix com:

«Una sèrie de pintures que exploren el cos del jove varó. El desig, la identitat i l'autodescobriment. Movent-se entre el mirar i ser mirat, la vulnerabilitat i la confiança. Explorant l'espai entre ser vist i veure's a un mateix. Les cançons de David Bowie proporcionen una banda sonora per a aquest viatge. Els seus títols es converteixen en reflexos dels diferents estats d'ànim explorats a les pintures — des del desig i el dubte fins a l'autodescobriment i l'acceptació».

D'aquesta manera, cadascuna de les peces que componen la mostra agafa prestat el seu nom de la discografia de l'icònic músic britànic, articulant una narrativa on allò visual i allò musical s'entrellacen de manera íntima i conceptual.

En contraposició i perfecta sintonia, la sala allotja el treball del fotògraf italià Domenico Cennamo. L'autor va començar la seva carrera en les arts com a pintor, un origen que ajuda a explicar el seu magistral ús del color, el sentit de la composició, els contrasts de llums i ombres i els potents elements narratius presents a les seves imatges.

Cennamo es va traslladar al món de la fotografia després d'haver treballat a la indústria de la moda com a agent de models. Després de diversos anys, va sentir l'impuls de veure els seus models fotografiats d'una manera diferent, la qual cosa el va portar a treballar primer com a fotògraf de moda i, posteriorment, a consolidar la seva mirada en la fotografia de belles arts (fine art), capturant una subtil combinació de geometria, cos i llum amb una nitidesa que frega l'abstracció.

«Aquesta exposició representa l'essència del que busquem a l'espai: un punt de trobada on diferents tècniques no només coexisteixin, sinó que es desafiïn i s'enriqueixin mútuament», expliquen des de la direcció de la galeria. «El contrast entre l'honestedat corporal de Who Can I Be Now i l'herència pictòrica de la fotografia de Cennamo genera una tensió visual idònia per al vibrant entorn artístic de Sitges».