SomAteneu. Ateneus sitgetans: del moviment obrer als casals populars

Actualment, la vida associativa de Sitges està en bona part vinculada a la cultura popular, però la vila ha tingut també un important paper en l’associacionisme obrer català. Per cercar els antecedents històrics de l’Ateneu Popular de Sitges i d’altres casals independentistes dels Països Catalans, cal remuntar-se als espais de resistència d’aquest moviment. L’exposició ‘#SomAteneu. Ateneus sitgetans: del moviment obrer als casals populars’, traça un recorregut que va des del 1893, quan els sindicats de boters i agricultors sitgetans van unir-se en el que es considera el primer moviment obrer organitzat a la vila, fins arribar a l’actual Ateneu Popular de Sitges, un espai de reivindicació i defensa de la cultura sitgetana i catalana, que vetlla pels drets de la classe treballadora, i per valors cabdals com el feminisme, l’antiracisme i la defensa del medi ambient. Entre el 1893 i el 2007 hi ha més d’un segle d’història: hi ha una Guerra Civil, prop de 40 anys de dictadura franquista, repressió de tot moviment social d’esquerres, clandestinitat i tornada a una democràcia que mai té garanties i que, per tant, s’ha de defensar des del poble. Això és el que fan associacions i moviments socials de tot el territori entre les quals hi ha també l’Ateneu Popular de Sitges.

L’EXPOSICIÓ. Més d’un segle de lluita i compromís per compartir amb tothom

Amb una estructura de fusta i lones, pensada per ser fàcilment transportable a altres espais, l’exposició ‘#SomAteneu. Ateneus sitgetans: del moviment obrer als casals populars’, vol compartir amb tothom la història de l’Ateneu Popular de Sitges, les seves arrels i els enllaços amb altres moviments i organitzacions obreres dels Països Catalans. Volem posar en valor la tasca històrica i actual d’organitzacions com l’Ateneu i animar a més gent a formar-ne part. Aquesta exposició és una iniciativa de l’Ateneu Popular de Sitges. El disseny expositiu i gràfic és de Natàlia Butí, les imatges dels cartells i l’edició gràfica és de Clàudia Sauret i Verdejo, i la producció i el muntatge van a càrrec de Pau Baqués del Campo. Els textos, a càrrec de l’Ateneu Popular de Sitges, beuen de les obres De la fàbrica a la revolta (Marc Santasusana, i Corzas, Edicions del 1979) i Història de l’Esquerra Independentista (Diversos autors, Tigre de Paper).