Presentació dels llibres "La llengua del Penedès ..." i "Cuc a enraonar"

ELS LLIBRES:

Cuc a Enraonar. A l’entorn del parlar del Penedès:

Recull la primera seixantena d’articles de periodicitat mensual que, amb el títol de «Cuc a enraonar», han aparegut al setmanari El 3 de vuit entre l’octubre de 2015 i el febrer de 2021. Son textos que, de manera agradosa i planera, volen posar en relleu els trets que donen personalitat a la variant penedesenca de la llengua catalana. El títol fa referència al «jugar a cuc», peça genuïna i entranyable del vocabulari lúdic infantil de bona part del Penedès. Cuc a enraonar fa una ullada als mots i expressions que conformen l’espinada del parlar penedesenc, sigui perquè tenen una intensitat remarcable, sigui perquè tenen una accepció singular, amb especial dedicació als aspectes creatius i, en especial a les concepcions lèxiques que des de la nostra comarca s’han estès a l’ús general de la llengua; els mots de projecció general que porten incorporats un origen onomàstic penedesenc; els sintagmes de l’activitat econòmica; la composició fraseològica: fórmules màgiques, fórmules de joc, parèmies, corrandes, endevinalles...; la conseqüència dels fenòmens fonètics i les particularitats locals. El llibre ha estat editat per Edicions i Propostes Culturals Andana, amb el suport de Fundació Privada Mútua Catalana i amb la col·laboració de l’IEP.

La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura:

Una edició de l’Institut d’Estudis Penedesencs de més de 450 pàgines coordinada pels filòlegs Ramon Marrugat i Joan Solé Bordes; les seves pàgines apleguen les conferències i comunicacions d’una trentena d’autors presentades a les Jornades d’Estudis Penedesencs celebrades per l’IEP l’any 2016 El volum ara publicat aplega les conferències de Manuel Jorba, Carme Oriol, Ramon Marrugat, Oriol Pi de Cabanyes i el prestigiós filòleg Joan Veny. També acull el contingut de la taula rodona sobre el lèxic casteller, la presentació del projecte d’ampelonímia del Penedès que porta a terme Vinseum, la crònica de l’estrena a l’Arboç de la nova lletra de la sardana “Bell Penedès” i altres actes que es van portar a terme en el decurs de les Jornades. Pel que fa als textos de les comunicacions, aquests s’acullen en sis àmbits, el dedicat als estudis lingüístics i sociolingüístics amb treballs sobre Milà i Fontanals i el pare Calveras, entre altres; l’àmbit dels fenòmens fonètics amb aportacions sobre trets fonètics singulars del Garraf o particularitats de Sitges; l’àmbit del lèxic compta amb treballs sobre els noms de bolets i animals al Penedès, o locucions i frases fetes específicament penedesenques, a la vegada que es reivindica la personalitat i l’obra del vilafranquí Anfós Sans Rossell. Les jornades van dedicar encara un àmbit a aspectes històrics i una altre a l’onomàstica. Un darrer àmbit, dedicat a la creativitat etnopoètica, acull entre altres treballs sobre mots del carnaval vilanoví, la cançó de gresca “La Filomena”, el vocabulari del Ball de les Gitanes de Vilafranca i també sobre la folklorista lavitenca Montserrat Cardús (1887-1918).

Bienve Moya i Domènech

Folklorista, escriptor, activista i gestor cultural, amb una extensa obra dedicada a l’estudi de la cultura popular, molt especialment la festa popular i a les llegendes, tanmateix també és autor de novel·la, comptes i una obra de teatre, un món al que ha estat sempre lligat primer com a membre dels Joglars i posteriorment com a director del Teatre Principal de Vilanova i com a fundador i codirector dels festivals de circ i pallassos Trafeci i la Fira del Circ. Així mateix ha estat membre del projecte d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana. L’any 2009 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 

Ramon Marrugat i Cuyàs

Doctor en filologia catalana. La seva tesi du per títol «l’adaptació a la llengua catalana dels noms dels vegetals procedents d’Amèrica i llur incidència en la lexicografia», ha publicat estudis sobre la botànica en l’obra de Pompeu Fabra i sobre toponímia medieval i, en el camp de la literatura, ha tingut cura de l’edició de la poesia en català de Manuel Milà i Fontanals. Coordina el treball de recerca sobre la llengua del Penedès com a cap de la secció del Palar Penedesencs de l’Institut d’Estudis Penedesencs.