XXIV Mostra de Bestiari Festiu de Ploma

Programa d’actes de diumenge 19 de desembre de 2021:
• De 9.30 a 10 h: Arribada i plantada del bestiari a l’avinguda de Catalunya, davant de la Carpa Gastronòmica.
• De 10 a 11 h: Esmorzar dels participants a la Carpa Gastronòmica.
• A les 11 h: Activitat “Porta’m el xumet” amb la Gallina Ballarica, que recollirà el xumet dels infants a canvi d’un detall ben dolç.
• A les 12 h: Cercavila de la XXIV Mostra de Bestiari Festiu i de Ploma. Itinerari: Avinguda de Catalunya, plaça de l’Era Enrajolada, carrers d’Hermenegild Clascar i Sant Bernat, plaça de Jaume I, carrer dels Escudellers, plaça de la Constitució, carrers de la Parellada, de la Palma i de Sant Joan i places de Sant Joan i de la Vila.
• A les 13 h: Entrada a la plaça de la Vila i ballada de lluïment per part de cada bèstia.

Bèsties participants:
• Gall de la Pobla de Montornès (Tarragonès)
• Gall Abraxas de Palau Solità i Plegamans (Vallès Occidental)
• Griu d’Artesa de Lleida (Segrià)
• Basilisc de Reus (Baix Camp)
• Mussolot del Campanar de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
• Àliga i Aligueta Tramuntana del barri de Sant Julià de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
• Gall Tomasot i Gallina Ballarica de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, l’Agrupació del Bestiari ha organitzat aquest acte que comptarà amb figures de bestiari d’arreu de Catalunya. Algunes són relativament noves i es van estrenar fa poc, com és el cas del Gall de la Pobla de Montornès (Tarragonès), mentre que d’altres tenen molts anys de trajectòria com per exemple el Mussolot del Campanar de Vilafranca, una bèstia creada als anys 70 per Jaume Trius. Els que tampoc faltaran són el Gall Tomasot (2001) i la Gallina Ballarica (2004), que cada any acompanyen els més menuts de casa. La gallina, a més, els entrega un dolç record a canvi del seu xumet. A part d’ells, els visitants també podran venir a conèixer el Gall Abraxas (2016) de PalauSolità i Plegamans, una bèstia en actitud altiva, les ales obertes i les potes amenaçadores; o el Griu d’Artesa de Lleida (2005 – 2006), també fet per Dolors Sans, una figura mitològica que combina dos dels animals més poderosos del cel i de la terra: el lleó i l’àliga

La llista continua amb el Basilisc de Reus (2007), fet per Manel Llauradó, que segons la veu popular neix d’un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau. És per aquest motiu que el seu cos és una barreja de cap de gall, cua de serp i cos de gripau. Finalment, trobem l’Àliga del barri de Sant Julià i l’Aligueta Tramuntana de Vilafranca del Penedès, ambdues fetes per Dolors Sans. La primera és una escultura que segueix un estil naturalista, remarcant les formes, proporcions i volums de les àligues. Més concretament, s’inspira en l’àliga daurada o àliga real, una espècie que es pot trobar al Penedès i Garraf, però de la qual en queden poques parelles. L’Aligueta Tramuntana, és una figura que es caracteritza perquè es porta de manera similar a un capgròs, encara que en aquest cas el portador treu el cap enmig del cos de la bèstia.