Aprendre a fer planter pels escocells

La iniciativa neix per omplir de vida els diferents espais que tenim al voltant dels arbres de la ciutat d’una forma sostenible i amb la finalitat de convertir aquests espais en zones verdes que afavoreixin la biodiversitat i alhora embelleixin els carrers.  

L’activitat es durà a terme el divendres 18 de març a la Plaça de Cal Font d’Igualada, amb inici previst a les 17:30h i s’allargarà durant tota la tarda per facilitar-ne l’accés a totes les persones que hi puguin estar interessades. Es tracta d’una activitat totalment gratuïta finançada per ambdues entitats i oberta a tothom.

El global del projecte està plantejat en dues fases diferents, una primera que es realitzarà en forma de taller a l’espai habilitat a la plaça de Cal Font i la segona que realitzarà cadascú a casa seva i posteriorment a l’escocell escollit.

Totes les persones que s’acostin al centre podran agafar un pot de iogurt i omplir-lo de terra per plantar-hi diferents llavors d'espècies silvestres i varietats ornamentals tradicionals. Al taller s’impartiran nocions i es donaran petits consells per aconseguir que la planta creixi adequadament i per saber quin és el moment ideal per trasplantar-la a l’escocell. També es realitzarà un cens dels diferents escocells que quedaran apadrinats pels participants per tal de notificar-ho a l’ajuntament i s’obsequiarà a aquests amb un petit cartell per marcar l’escocell escollit.

A la segona fase, un cop la planta estigui llesta per ser trasplantada, les persones ompliran de vida els diferents escocells de la ciutat d’Igualada. També es realitzarà una acció col·lectiva per aquelles persones que no disposin d’un escocell a prop de la seva llar.

Blanca Roma, una de les coordinadores del node Anoia del Col·lectiu Eixarcolant afirma que “l’activitat vol demostrar que els escocells d’una ciutat com Igualada no només poden, sinó que agraeixen acollir plantes silvestres com el plantatge, els colitxos, el corn de cérvol, la bleda silvestre, o també  d’ornamentals tradicionals com la calèndula, la clavellina grossa, la violera, o la violera vella, precisament pel gran potencial que ofereixen a nivell educatiu, de sostenibilitat, d’adaptació al territori, i sobretot com a reservori de biodiversitat silvestre i cultivada”.