Presentació del llibre Prou catastrofismes lingüístics

El poeta i crític literari Jordi Llavina farà la glossa d’aquest llibre en el qual Gomà convida els lectors a combatre el desànim amb el qual molts catalanoparlants veuen el futur de la llengua catalana, tant pel que fa a la qualitat com al seu ús social.

En un text farcit d’ironia, el filòleg i escriptor barceloní posa en qüestió el que ell anomena catastrofisme lingüístic en relació a l’estat del català i, mitjançant l’ús de diversos estudis estadístics efectuats per la Generalitat en els darrers quaranta anys, considera que, a desgrat dels canvis socials i els fluxos migratoris experimentats en les darreres dècades, l’ús social del català no ha reculat. Gomà assenyala la immersió lingüística a les escoles i TV3 com a factors que han contribuït –i continuaran contribuint- a fer arribar el català a tots els sectors socials.

Reptes seriosos

Tot amb tot, Enric Gomà que el català té una sèrie de reptes seriosos pel que fa al seu ús quotidià i assenyala el sector audiovisual, la justícia i l’ús entre els joves com a àmbits en els quals cal actuar. Ara, Gomà convida fer-ho no amb visió apocalíptica sinó mitjançant “estratègia, intel·ligència, pressupost i acció legal”. Per al barceloní, el català ha esta un element fonamental que ha facilitat la mobilitat social dels nous catalans i cal que ho continuï sent i això només s’aconseguirà amb una actitud més positiva en el dia a dia.

Un altre aspecte que Gomà tracta en el seu llibre és l’evolució de la llengua en el seu ús quotidià. Per al filòleg i escriptor barceloní, en els darrers quaranta anys la llengua natural, la que utilitzem diàriament en les relacions interpersonals, ha experimentat una mutació important com a conseqüència de la influència del llenguatge periodístic, la proliferació de calcs procedents del català o l’anglès, entre altres factors. Enric Gomà remarca el fet que les llengües són organismes vius i, per tant, troba lògic que evolucionin i, fins i tot, que cada generació de parlants tingui un registre lingüístic característic.