Presentació del llibre "Americanos" del Penedès interior a les Antilles

A partir del segle XVIII el Penedès comença a aplicar una part de la seva producció vínica a l’elaboració d’aiguardents, en concret la primera fàbrica important a Vilafranca s’establiria el 1692 i ben poc després ja es coneix l’activitat de diverses fassines a Vilanova. Aquest aiguardent, de graduació no molt alta, es comercialitzava en la perspectiva de dos mercats exteriors: els països del nord d’Europa i el continent americà.

En aquest últim cas s’acostuma a prendre com a referència el 1778, any dels primers permisos per travessar l’Atlàntic. L’aplicació comercial d’aquest aiguardent no corresponia sols al seu consum de boca sinó també a sobrepujar el vi que s’expedia a Amèrica, i encara una tercera aplicació que s’acostuma a indicar en veu baixa: com 2 producte de bescanvi, juntament amb altres productes, per a l’adquisició d’esclaus a la costa atlàntica africana.

El volum estudia la incidència del Reglament de Lliure Comerç amb Amèrica de 1778 i dedica un apartat als vins i aiguardents en el comerç d’ultramar, una projecció exitosa no sols de les viles penedesenques costeres sinó també dels espais del Penedès interior, un entorn poc estudiat en relació amb el comerç a les Antilles. D’aquí que s’apuntin les línies d’estudi dels terratinents a comerciants i indians –anomenats popularment “americanos”- en el que esdevindrà un nou estatus social. En tota aquesta activitat comercial dels segles XVIII i XIX el correu postal hi té un paper clau.

El volum estudia les poques petjades que n’han quedat en aquests entorns del Penedès no marítim, a diferència de les viles costaneres on es conserven importants conjunts documentals que han estat estudiats. Per a fer-ho, però, cal conèixer la dinàmica del servei postal, així s’estudien els sobreports territorials catalans, a les cartes prefilatèliques, al Penedès, així com l’increment d’1 quarto sobre tarifes, per a finançar les reparacions i millora de la xarxa viaria espanyola i com aquest va afectar a la millora de la xarxa i el desenvolupament del comerç.

Pel que fa a l’estructura del servei postal s’estudien les dues carreres de posta que arribaven a Barcelona des del eixos radials que tenien el punt zero a Madrid, les repercussions de les guerres carlines en el correu postal i, pel que fa al correu específic amb les Antilles la tarifa postal i reglament que afectava el servei amb les colònies americanes.