Presentació del Premi Sant Jordi Morir-ne disset a Vilafranca

L’obra:
Ernest Calvo, fill d’una família immigrant vinguda del sud d’Espanya, neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut —en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l’inquieten al mateix temps—, es confessa autor d’una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat del febrer del 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d’una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s’enfronta a les contradiccions d’una societat en procés de canvi que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència. Un relat confessional divertidíssim, audaç i ple de talent narratiu, que posa la catalanitat davant d’un mirall.

Sergi Belbel:
Sergi Belbel i Coslado (Terrassa, 1963) és un autor, director i traductor teatral. Va ser director del Teatre Nacional de Catalunya entre els anys 2006 i 2013. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB (1986), va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). És president del Patronat de la Fundació Sala Beckett des de 2016.

Entre les seves obres, destaquen Minim.mal Show (escrita amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t'hagués conegut (2018). Moltes de les seves obres s’han estrenat a Alemanya, l’Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Brasil, Bulgària, Canadà, Colòmbia, Corea, Croàcia, Dinamarca, l’Equador, Eslovènia, els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Islàndia, Israel, Itàlia, Japó, Luxemburg, Mèxic, Noruega, Perú, Polònia, Portugal, el Regne Unit, Romania, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Txèquia, Uruguai, Xile, Xina i Xipre.

Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Ignasi Iglésias (1987), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1993-95), el Premi Born (1995), el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura (1996), el Premi Molière a la millor obra còmica per Après la pluie (1999), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2000), el Premio Max a la projecció internacional (2002), el Premi Ciutat de Barcelona (2003) i diversos Premis Butaca.