Homenatge a Joan Fuster

Amb motiu del centenari del naixement d’un dels intel·lectuals i pensadors més importants en llengua catalana del segle XX, el VilaPensa ha convocat algunes de les persones que millor coneixen l’obra de Fuster. L’acte comptarà amb l’ escriptor i doctor en filosofia per la Universitat de València, Xavier Serra; el professor de Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona, Antoni Martí Monterde i la catedràtica emèrita del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, Lola Badia.

Durant l’acte s’emetran alguns fragments de l’entrevista exclusiva que Raimon va fer al VINSEUM la passada primavera i que s’emetrà íntegrament per Penedès Televisió la mateixa nit del dissabte 17 de setembre.

Les entrades per l’acte ja es poden reservar a entrades.vinseum.cat

Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 — Sueca, Ribera Baixa, 21 de juny de 1992)

D’ascendència pagesa, Fuster començà els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 i es doctorà en filologia catalana el 1985. El 1944 publicà el primer article en català —Vint-i-cinc anys de poesia valenciana— . Els seus primers llibres foren versos. El 1952 començà a “Levante”, de València, les seves col·laboracions periòdiques a la premsa —una de les facetes més destacades i constants de la seva producció—, que prosseguí fins a una edat molt avançada, en diaris i revistes de València, Barcelona i Madrid i en moltes altres publicacions periòdiques, entre les quals algunes de l’exili. El 1955 inicià, amb El descrèdit de la realitat, una brillant carrera d’assagista, de vasta amplitud temàtica, servida per un estil incisiu, d’adjectivació hàbil i precisa. Un altre aspecte de la seva obra, començat també aleshores, fou el de l’erudició, la història i la crítica literàries, que alternà amb antologies de prosa i de poesia. La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencià.

Joan Fuster fou, sens dubte, l’assagista català més considerable de les generacions sorgides després de la guerra civil. La força de la seva personalitat intel·lectual i l’amplitud de la seva obra —la qual manifesta, alhora, tant una profunda visió humanista i un innegable voluntarisme polític com un criticisme escèptic i un humor corrosiu— han depassat l’àmbit literari i s’han projectat sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans, la consciència unitària dels quals contribuí poderosament a crear. La irreductible catalanitat de la seva obra el feren objecte d’alguns atemptats. Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans (1978) i promotor i president d’Acció Cultural del País Valencià (1978). Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975), l’any 1983 rebé la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. El 1984 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona. Referència de la lluita per les llibertats del País Valencià i dels Països Catalans des de la consciència cívica i democràtica.